Resultats de la cerca

Deixeble d’Àngel Ferrant, donà a conèixer la seva obra de caire surrealistitzant en la històrica i escandalosa exposició de l’ADLAN del 1935, a la Llibreria Catalònia de Barcelona, juntament amb Jaume Sans i Ramon Marinello Aquelles obres eren situades entre l’organicisme d’Arp i els muntatges de Juli González Després d’un llarg sojorn al Japó, tornà a Catalunya i treballà en una plàstica d’inspiració orientalitzant Els anys cinquanta es lliurà a l’escultura no figurativa feta d’estructures orgàniques amb tècniques i materials diferents Les superfícies guerxes, l’abundor dels…

Fill de Martí Sureda i Vila Titulat el 1919 Treballà a Olot 1919-22 i a Girona 1919-31, amb un breu període a Salamanca 1922 Fou promotor del Boletín de la Agrupación Cinematográfica de la Provincia 1928 i signà la proposta de l’Associació d’Amics del Cinema 1932, que publicà a la revista Reflex Es diferencià dels seus familiars en el fet que la seva obra apareix centrada, a part alguna excepció, en la construcció d’habitatges particulars a Olot les cases Descals —plaça de Clarà—, Coromines —carrer del Pardal—, Mir —carrer de Vilanova-carrer de Panyó—, Transformadora Elèctrica Brutau 1919 i…

Estudià a la Universitat de Moscou i s’apassionà en l’estudi dels filòsofs alemanys, principalment Hegel i Feuerbach El 1854 s’incorporà a la redacció de la revista Sovremennik  ‘El contemporani’, on acomplí una gran tasca d’orientació crítica Combaté, per insuficients, les reformes polítiques d’Alexandre II, i intervingué en la fundació de l’organització democràtica Zeml’a i Vol’a ‘Terra i Llibertat’ el 1862 fou condemnat a presidi Durant l’empresonament escriví Čto delat ' ‘Què cal fer', 1863, novella en la qual exposa el seu ideari politicosocial, de caire populista, que…

Entrà al Conservatori de París el 1807, on fou alumne de PJ Garat a partir del 1811 Realitzà el seu debut a la capital francesa amb La caravane du Caire , d’AEM Grétry, el 1813, i dos anys després, al King’s Theatre de Londres amb Adelasia ed Alderano , de S Mayr El primer paper principal que interpretà fou el de Comte d’Almaviva en Les noces de Fígaro , el 1819, al Théâtre-Italien Participà en l’estrena el 1820 de Marguerite d’Anjou , de G Meyerbeer, al Teatro alla Scala de Milà Des del 1827 fins al 1853, any aquest darrer en què es retirà definitivament dels escenaris,…

Vida i obra Estudià humanitats a la universitat d’Osca i, després, a França, on, fet presoner a Lleida durant la guerra del Francès, fou deportat 1811-14 Fou catedràtic de grec a Saragossa el curs 1822-23 i després d’un llarg exili polític a França 1823-34, on aprofundí els estudis, entre el 1835 i el 1862 tornà a ocupar la càtedra Dirigí “El Eco de Aragón” 1837-42 i publicà obres de dret, de literatura, de filosofia i d’història, l’atípica novella de caire fantàstic Vida de Pedro Saputo 1844 i el drama El testamento de don Alonso el Batallador 1840 Presidí els Jocs Florals de…

Nascut en el si d’una família de músics -el seu pare era violoncellista-, el 1893 ingressà al Conservatori de París, on estudià fuga i contrapunt amb A Gédalge, harmonia amb AB Taudou i composició amb J Massenet El 1894 guanyà el Premi de Roma amb la cantata Daphné La seva estada a Itàlia i els viatges per Alemanya Bayreuth i Munic l’estimularen a compondre per al teatre i a estudiar la música de G Verdi i de R Wagner Entre les seves obres cal destacar les òperes La fille de Roland 1904 i Mârouf, savetier du Caire 1914, les dues simfonies 1893 i 1900 i l’oratori Job 1900 Dirigí…

Estudià piano i composició amb el seu pare, el compositor Henri-Joseph Rigel El 1784 ingressà com a alumne a l’École Royale de Chant, on l’any següent, a només tretze anys, esdevingué professor assistent, tasca que realitzà fins el 1797, quan l’escola ja havia esdevingut conservatori A partir del 1787 i fins el 1791 s’estrenaren al Concert Spirituel les seves cantates Gédéon , Judith i Le retour de Tobie Les seves primeres obres publicades foren les Tres sonates per a piano , opus 1 1794 El 1798 marxà amb Bonaparte a Egipte, on dirigí l’orquestra del Teatre Francès del Caire i…

Organitzada pel Collectiu d’Atletes de Fons, té inici i final a Granollers i transcorre també per les Franqueses i la Garriga Els guanyadors de la primera edició, el 18 de gener de 1987, foren Rafael Garcia i Quima Casas L’edició del 1993, que guanyà el kenyà Ezequiel Bitok, marcà l’entrada de la cursa en l’elit de les mitges maratons mundials Des del 2002 la cursa es disputa el primer cap de setmana de febrer La prova ha mantingut el caire popular del seu inici, amb participacions d’entre 7000 i 10000 atletes, però al mateix temps ha aconseguit la presència de campions olímpics…

L’església parroquial és dedicada a santa Cecília La seva població, molt reduïda al segle XVIII, prengué embranzida un segle més tard amb els regs del canal d’Urgell Continuà creixent i arribà al punt més alt el 1950 Les terres de conreu d’aquest agregat, totes de regadiu, són en bona part dedicades a fruiters A part petites explotacions ramaderes de caire familiar, hi ha granges de porcí i boví La festa major s’escau el primer cap de setmana de juny El lloc havia estat de la jurisdicció dels marquesos de Santa Maria de Barberà De la pagesia de can Companys, prop del nucli, era…

Professor a l’escola normal de Rouen i des del 1909 fins al 1913 al Licée Henri IV de París Defensà un humanisme individualista basat en els valors de la cultura clàssica Les seves idees influïren notablement sobre l’escola normal, que reorientà la seva pedagogia vers la formació d’un pensament lliure i moral més que no pas cap a l’acumulació de coneixements Desenvolupà una important tasca política, sobretot de caire pacifista s’oposà a la guerra perquè produïa la paralització de les responsabilitats morals Com a pensador fou famós pels seus Propos , uns 5 000 articles publicats…