Resultats de la cerca
Es mostren 1728 resultats
axiologia
Filosofia
Terme emprat en la filosofia moderna per a designar la teoria dels valors
.
El terme fou emprat al començament del s XX per Paul Lapie Logique de la volonté , 1902 i per Eduard von Hartmann Grundriss der Axiologie , 1908 Wilbur M Urban i Nicolai Hartmann, entre d’altres, prefereixen el terme axiologia a l’expressió teoria dels valors , perquè manifesta més clarament la necessitat d’una investigació metafísica sobre la natura del valor, com a introducció a un estudi ètic, epistemològic i psicològic
Berenguer de Bellvís
Cristianisme
Bisbe de Vic (1298-1301).
Essent sagristà capitular de Vic fou tramès 1291 a cobrar el dot de la infanta Elionor, filla d’Eduard I d’Anglaterra, i per a acompanyar-la a Catalunya, on havia de casar-se amb Alfons II Nomenat bisbe de Vic, convocà capítol el 1299, en el qual hom determinà que el presbiterat fos condició per a obtenir canongies presbiterals Féu una compilació de les constitucions sinodals de la diòcesi
Conrad Colomer i Rogés
Teatre
Autor teatral, actor i cantant.
Autor de sarsueles, com Primer jo 1873, Les campanetes 1873, en collaboració amb Eduard Vidal i Valenciano, musicades per Josep Ribera, El somni de la innocència 1895, amb música d’U Fando, etc Adaptà el vodevil Kikirikí 1887, l’opereta Flor de te 1897 i les comèdies La torre dels misteris 1876 i La casa tranquilla 1879, i La làmpara meravellosa 1894 Dirigí el Teatre Tívoli de Barcelona
dinastia d’Aviz
Història
Nom de la segona dinastia dels reis de Portugal, la qual regnà, després de la de Borgonya, del 1385 al 1580, que fou substituïda per la dels Àustria.
Rep el nom del seu primer monarca, Joan I, fill bastard de Pere I, que fou un gran mestre de l’orde de sant Benet d’Aviz abans de pujar al tron Reis de la dinastia portuguesa d’Aviz Joan I 1385-1433 Eduard I 1433-1438 Alfons V 1438-1481 Joan II 1481-1495 Manuel I 1495-1521 Joan III 1521-1557 Sebastià I 1557-1578 Enric II 1578-1580
acord de Brétigny
Història
Acord signat el 1360 al llogaret de Brétigny (Orleanès, actual departament d’Eure i Loira) pel delfí Carles, fill de Joan II de França, i pel príncep de Gal·les Eduard, fill d’Eduard III d’Anglaterra.
Aquest acord fou la base del tractat de Calais
Victòria I d’Anglaterra
Història
Reina de la Gran Bretanya i d’Irlanda (1837-1901) i emperadriu de l’Índia (1876-1901).
Filla del príncep Eduard d’Anglaterra, duc de Kent, succeí en el tron britànic el seu oncle Guillem IV Es casà 1840 amb el príncep Albert de Saxònia-Coburg-Gotha , cosí germà seu Malgrat certes tibantors amb Palmerston i Russell i algunes ingerències en la política exterior, en general fou respectuosa amb les tradicions parlamentàries britàniques, i la seva figura esdevingué el símbol d’una etapa brillant de la història britànica, anomenada ‘era victoriana’’, durant la qual l’imperi colonial britànic assolí l’esplendor màxima Durant el seu llarg regnat 65 anys, la Gran Bretanya adoptà el…
orde de la Garrotera
Història
Orde cavalleresc, el més important d’Anglaterra.
Segurament fou fundat el 1348 pel rei Eduard III, sembla que al castell de Windsor, com una fraternitat noble composta pel rei i vint-i-cinc cavallers per premiar mèrits militars molt rellevants i volent revifar la tradició dels cavallers de la Taula Rodona Els cavallers de l’orde de la Garrotera foren anomenats cavallers de Sant Jordi o de la Garrotera Blava Posteriorment l’orde fou obert a d’altres cavallers supernumeraris Els estatuts originals es perderen i Enric VIII en féu compilar uns altres La festa anual de l’orde se celebra a Windsor el dia de Sant Jordi Les insígnies…
Íngrid Rubio i Ruiz
Cinematografia
Actriu.
Vida Estudià Relacions públiques i debutà fent publicitat, fins que fou escollida per a la sèrie televisiva Secrets de família 1995, Eduard Cortés i Pep Armengol Al cinema debutà en Taxi 1996, Carlos Saura, un thriller sobre la xenofòbia pel qual rebé una menció del jurat al Festival de Cinema de Sant Sebastià 1996 i un elogi unànim de la crítica Convertida en una actriu molt sollicitada, intervingué el mateix any en el rodatge de tres títols un petit paper a En brazos de la mujer madura Manuel Lombardero, basat en la novella homònima de Stephen Vizinczey la comèdia Más que amor, frenesí…
golf de Sant Llorenç
Golf marí
Golf de la costa atlàntica del Canadà, a la boca del riu homònim, que cobreix una superfície aquàtica de 155 000 km2
.
Separada de la mar oberta per l’illa de Terranova i les províncies atlàntiques del Canadà, hi comunica per tres estrets el de Belle Isle, al N, entre Terranova i Quebec, el de Cabot, al S, entre l’illa de Cap Bretó i Terranova, i el de Canso, entre Cap Bretó i la península de Nova Escòcia Al seu àmbit hi ha les illes d’Anticosti, Príncep Eduard, Magdalena i d’altres
Topo Obrero
Partit polític
Grup format per la separació el 1973 de la majoria dels militants de Catalunya de l’Organización Revolucionaria de Trabajadores.
Edità la revista Topo Obrero i defensà el socialisme autogestionari El 1974 es plantejà l’ingrés a Convergència Socialista de Catalunya , que es produí el 1975 amb el nom de Trabajadores Autogestionarios Socialistas, que després canvià pel de Movimiento para la Autogestión y el Socialismo El 1975 tenia un centenar de militants actius, preferentment obrers industrials A més de Topo Obrero , edità Cuadernos de Autogestión y Socialismo Dirigents Joan Alamillo, Xavier Guitart, Eduard Martín Toval
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina