Resultats de la cerca

Vida Era fill d’una família amb una forta tradició musical El seu pare, André Danican Philidor, fou l’arxiver musical del rei i un important compositor François-André Danican fou deixeble d’André Campra i demostrà la seva gran precocitat en ésser admès a l’edat de sis anys a la capella reial de Versalles Durant les llargues estones de lleure prèvies als assajos i concerts de la capella, aprengué els rudiments dels escacs, joc molt popular en aquell temps entre els músics de la cort El 1740 es traslladà a París, on es dedicà a les seves dues passions la música i els escacs Treballà com a…

Fill de germanistes, estudià filosofia a la Universitat de Tübingen i s’especialitzà en l’obra de Kant En retornar a França, no superà les oposicions per a exercir l’ensenyament públic agrégation i aleshores es dedicà professionalment a la ràdio i la televisió Posteriorment féu traduccions de l’alemany per a l’editorial Plon Iniciat tardanament en la literatura, la seva primera novella Vendredi ou les limbes du Pacifique 1967, una recreació del relat de Robinson Crusoe, tingué una gran repercussió, com també les tres següents, allegories de rerefons filosòfic construïdes sobre el seu gran…

Conreà diversos gèneres, des de la comèdia Zazie dans le métro , 1960 Viva María , 1965, fins al reportatge Calcutta , 1969, on mantingué la constant d’un profund sentit crític Ha dirigit també Ascenseur pour l’échafaud 1957, premiat a Canes, Les amants 1958, Le feu follet 1963, Le voleur 1965, Le souffle au coeur 1970, Pretty Baby 1978, Atlantic City 1980, My Dinner with André 1981, Au revoir les enfants 1987, Lleó d’Or de Venècia, Milou en Mai 1989, Damage 1992 i Vanya on 42nd Street 1994

Vida Seguint la idea del seu pare, la seva formació fou principalment autodidàctica, malgrat que seguí els ensenyaments d’aquest i de J Rey pel que fa a la composició Posteriorment, Andrea Sacchini l’ajudà a millorar el seu estil De Sacchini adoptà la gràcia de l’estil italià, que influí clarament la seva obra, tret que sovint s’ha confós amb una falsa influència mozartiana De molt jove entrà com a violinista a l’Orquestra de l’Òpera de París, i aviat es dedicà a la composició Els seus primers treballs…

Professor de les universitats de Lió 1944, Besançon 1950 i Ais de Provença 1951 i del Collège de France 1970 Medievalista, s’especialitzà en temes d’història agrària i artisticocultural, sempre enfocats des d’un angle sociològic Entre les seves obres cal esmentar L’économie rurale et la vie des campagnes dans l’Occident médiéval 1962, Histoire de la France en tres volums, 1970-72, Guerriers et paysans du VIIè au XIIè siècle 1973, Hommes et structures du Moyen Âge 1973, Le temps des cathédrales L’art dans la société, 980-1420 1976, Saint Bernard L’art cistercien 1976 i L’Europe au…

En acabar la guerra civil, s’exilià a França el 1939, on estigué confinat en un camp de concentració Després de la Segona Guerra Mundial, residí a París i treballà com a periodista a “Combat”, diari de la resistència francesa, que dirigia Albert Camus Féu estudis d’arquitectura i urbanisme El 1956 s’installà definitivament a Montréal, on fou professor d’història de l’art i crític literari, de premsa, ràdio i televisió A partir del 1986 fou membre de l’Acadèmia Canadenca-francesa, a Quebec Entre la seva obra, cal esmentar Le démolisseur 1970, Le Greffon 1971, Une…

Filòleg i matemàtic participà en els Éléments de Mathématiques de NBourbaki Formà part del grup surrealista Dotat d’una gran fantasia i d’humor irònic, presenta un món de personatges grotescs i absurds, com en una de les seves millors obres, Zazie dans le métro 1959 Tota la seva producció, però, mostra les mateixes característiques, com Le chiendent 1933, Gueule de pierre 1934, Pierrot mon ami 1942, Le dimanche de la vie 1952, Les fleurs bleues 1965, Le vol d’Icare 1968, etc Escriví també poemes i els coneguts Exercices de Style 1947 Membre…

Calvinista Bossuet, amb qui polemitzà, el convertí al catolicisme el 1682 Escriví comèdies, comparades a les de Molière, primer en collaboració — Le concert ridicule 1689, Le grondeur 1691, Le muet 1693, etc— i després sol — L’important de cour 1694, etc—

Des de molt jove s’interessà pels fenòmens extranaturals Fundà la revista Spirite i escriví Le livre des esprits 1857, Le livre des médiums i L’Évangile selon le spiritisme 1861 Fou un dels introductors de l’espiritisme a França

Debutà amb un recull poètic, Étincelles 1928, d’influència surrealista, però destacà sobretot com a autor dramàtic Monsieur Bob'le 1951, Histoire de Vasco 1956, Le voyage 1961 i L’habit fait le prince 1973 Publicà la novella Rodogune Sinne 1947