Resultats de la cerca
Es mostren 1426 resultats
Aleksandr Serafimovič
Literatura
Pseudònim d’Aleksandr Serafimovič Popov, escriptor rus.
Exponent del “realisme crític” rus, és un dels primers escriptors realistes marxistes que exposa obertament la vida del treball a Rússia Dels seus contes es destaquen Gorod v stepi ‘La ciutat en l’estepa’, 1912 i Železnyj potok ‘El torrent de ferro’, 1924 Collaborà amb MGor'kij en la creació de la Unió d’Escriptors de l’URSS, i és considerat com un dels clàssics del realisme socialista
Ivan Mikhajlovič Sečenov
Biologia
Fisiòleg rus.
Destacat representant del moviment intellectual dirigit per SČernikhovskij, és considerat —en termes del mateix Pavlov— el pare de la fisiologia russa El primer a efectuar experiments fisiològics amb el cervell, afirmà que els reflexos poden ésser innats o adquirits i que l’aprenentatge és de natura associativa el pensament, d’altra banda, és per a ell un reflex inhibit De la seva obra cal destacar Reflexos del cervell 1863
Marcel Rosenberg
Història
Política
Diplomàtic soviètic.
Sotssecretari a la Societat de Nacions 1934, fou el primer ambaixador soviètic a l’Estat espanyol 1936-37 Collaborà amb el gabinet de Largo Caballero en la reorganització militar i en la compra d’armes La ingerència en fets interns destitució del general Asensio Torrado, sotssecretari de Guerra provocà la seva destitució En arribar a l’URSS 1937 desaparegué arran de les purgues d’aquell mateix any
Aleksandr Rodčenko
Escultura
Escultor rus.
Participà activament en el moviment no objectiu dels constructivistes amb Malevič i amb Tatlin En el seu afany d’organitzar rítmicament l’espai a base de formes dinàmiques i d’una manera impersonal creà una obra de recerca innovadora i d’una gran influència en l’evolució de l’escultura A partir del 1922 es dedicà a les arts aplicades
Kliment Jefremovič Vorošilov
Història
Militar
Mariscal soviètic.
Membre del partit bolxevic des del 1903, participà a la Revolució del 1917 i a la guerra civil i fou comissari del poble, de l’exèrcit i de la marina 1925-40 Durant la Segona Guerra Mundial dirigí la defensa de Leningrad Fou vicepresident del consell de comissaris del poble 1947-53 i president del praesidium del soviet suprem 1953-60 Acusat de fer activitats contra el partit, fou separat dels seus càrrecs 1961
Andrej Andrejevič Vlasov
Història
Militar
General rus.
De família camperola, participà en la guerra civil amb l’exèrcit roig Fou conseller militar de Chiang Kai-shek A la Segona Guerra Mundial dirigí la defensa de Kíev Fet presoner pels alemanys, acceptà de collaborar-hi, i organitzà i dirigí un exèrcit d’alliberament Al final de la guerra els nord-americans el lliuraren als russos, que el condemnaren a morir penjat a la forca
Sergej Vitte
Història
Política
Polític rus d’origen georgià.
Comte de Vitte Nomenat ministre de finances 1892, portà a terme una política de reformes per tal de crear una infraestructura capaç de permetre la industrialització del país i atreure les inversions estrangeres Negocià la pau de Portsmouth amb el Japó Nomenat president del consell de ministres 1905, reprimí el moviment revolucionari del 1905 Tanmateix, Nicolau II el féu responsable del triomf del partit constitucional democràtic a les eleccions per la duma del 1906, i el destituí
Lev Sem’onovič Vygotskij
Psicologia
Psicòleg rus.
Especialitzat en psicologia clínica i psicolingüística, elaborà la teoria de la “parla interior”, segons la qual el pensament deriva de l’acció pensada interiorment en el diàleg personal íntim Myslenije i reč , ‘Pensament i llenguatge’, 1934 Juntament amb Sakharov creà el mètode que porta el seu nom per a estudiar la formació de conceptes
Dziga Vertov
Cinematografia
Nom amb què és conegut Denis Arkad’evič Kaufman, director cinematogràfic soviètic.
Creador del grup Kinoglaz 1922, fou el teoritzador del cinema ull , precedent del cinema veritat Considerat com l’iniciador del cinema documental modern, alguns dels seus films són Godovščina revoljucii ‘L’aniversari de la revolució’, 1919, Šagaj, Sovet ‘Endavant, soviet', 1926, Šestaja Čast’ mirva ‘La sisena part del món’, 1926 i Tri pesni o Lenine ‘Tres cançons sobre Lenin’, 1934, d’evident intenció propagandística, de la qual s’aparta en l’innovador Čelovek s kinoapparatom ‘L’home de la màquina de filmar’, 1929, notable per l’espontaneïtat amb què copsa la vida quotidiana
Vikentij Vikent’jevič Veresajev
Literatura
Pseudònim de l’escriptor rus Vikentij Vikent’jevič Smidovič.
El tema central de la seva obra, de caràcter realista, és la intellectualitat russa, la crisi del populisme i el naixement del marxisme rus Cal destacar les novelles V tupike ‘Sense sortida’, 1895, Na povorote ‘En una cantonada’, 1902 i K žizni ‘Vers la vida’, 1909 Escriví també Zapiski Vrača ‘Notes d’un metge’, 1941
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina