Resultats de la cerca

Vida Llicenciat en Filologia Hispànica Ha estat redactor en cap de la  Gran Enciclopedia de la Región Valenciana 1971-1974, secretari de redacció de la revista  L’Espill en la seva primera època, director del setmanari  El Temps 1984-86, secretari del Grup Parlamentari d’UPV a les Corts Valencianes 1988-91 i director tècnic de Política Lingüística de la Universitat Jaume I 1991-94 Fou editor i secretari de la Universitat de València, dins l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana 1994-2014 El gener de 2017 fou nomenat director de l’Espai Joan Fuster, a Sueca, i l’any 2022…

Estudià filosofia a les universitats de Navarra i de Barcelona Professor d’institut des de 1989, ha compaginat la seva tasca docent amb la literària Ha guanyat una vintena de premis entre el quals destaquen els premis Jaume Maspons d’Humor i Sàtira 2003, Gabriel Ferrater de Poesia de Sant Cugat 2005, Premi de Literatura Eròtica de la Vall d’Albaida 2006, Premi d’Assaig i Creació sobre Tecnologies de la Informació Nadal Batle i Nicolau 2006, i el Premi Internacional de Literatura Antonio Machado 2008 Ha publicat Darrer poema 2000, Tros de Quòniam 2003, Una certa penombra 2005, L’…

Format a la seva ciutat natal amb els mestres Mora i Casasempere, prosseguí els estudis al Conservatori de València amb M Asins Arbó i Cervera L’obtenció del premi de Roma de composició li permeté estudiar a Itàlia i a París, on fou deixeble d’O Messiaen Director de diferents bandes, guanyà per oposició la càtedra de composició del Conservatori de València, del qual fou director Creador d’una àmplia obra simfònica, la seva proposta estilística no és agressiva, si bé introdueix elements innovadors Aquest estil, anomenat pel mateix compositor modalitat tonal, fou tractat en diferents obres,…

Se suposa que era la capella del mas de la Torre de Galimany esmentat el 1158, els esplets del qual foren cedits en aquesta data pel monestir de Sant Cugat del Vallès a Gerald Galimany i la seva descendència El mas de la torre de Galimany torna a ser esmentat el 1190, any en què fou cedit per Gerard de Lavit a Sant Cugat del Vallès Després es va convertir en la masia de Ca l’Esbert del Raïm, en la qual resten elements arquitectònics de gran vàlua artística, possiblement posteriors al segle XIII, que han estat restaurats acuradament pels actuals propietaris, les caves Segura Viudas No es pot…

Fill de Josep Cassú i Serra , estudià amb Josep Viader, Jean Luc Vallet i Maria Àngels Alabert Membre fundador del grup Undarius, dedicat a la música barroca, i director musical de l’Orquestra Aquarella, és professor d’harmonia al Conservatori de Música de Girona i, des del 1992, director de La Principal de la Bisbal Ha compost les sardanes  Impressió 1983, Recordança 1984, premi Joventut a la Sardana de l’Any, que tornà a guanyar amb Dolça de Nadal 1985, De nit al pont de Sant Agustí 1986, títol també del seu disc publicat el 2003,  A la Bisbal, aplec d’argent 1987, premi…

Fundat l’any 1856, nasqué com a entitat cultural i recreativa que organitzava activitats lúdiques per als seus associats El primer president fou Pere Turull Durant molts anys fou el centre de la vida social de la població Després de més d’un segle d’activitat, l’any 1969 incorporà una secció esportiva Preferentment practica futbol, tennis, pàdel i natació La secció de tennis competeix en el Campionat d’Espanya i en torneigs d’àmbit català L’any 1998 l’equip masculí aconseguí per primera vegada l’ascens a la màxima categoria del tennis estatal Alguns dels seus membres també competeixen a la…

En ple franquisme, Josep Benet i Joan i Maurici Serrahima posaren les bases ideològiques d’aquest grup de cantants, que dinamitzaren les reivindicacions democràtiques, culturals i lingüístiques catalanes a través d’un moviment anomenat Nova Cançó, que s’emmirallava musicalment i líricament en la cançó francesa Fou, però, Lluís Serrahima , des d’un article en la revista Germinabit  1959, qui donà el tret de sortida a la formació Els primers a integrar-se als Setze Jutges, l’any 1961, foren Miquel Porter i Moix , Remei Margarit i Josep Maria Espinàs Després s’hi afegiren Delfí Abella ,…

Passà la infantesa i part de la joventut a Valladolid, on s’inicià com a redactor al diari El Norte de Castilla i collaborà en programes de ràdio El 1961 s’establí a Madrid, on desenvolupà la seva carrera literària i periodística És autor de nombroses novelles en un estil proper a la crònica costumista, al qual amb el temps, anà incorporant elements de més complexitat Travesía de Madrid 1966, Las ninfas premi Nadal 1975, Diario de un escritor burgués 1979, A la sombra de las muchachas rojas 1981, El día en que violé a Alma Mahler 1988 i Leyenda del César visionario 1992, Premio…

L’any 1948 s’inicià en el motociclisme disputant diversos rallis pel territori català Al cap de deu anys ja havia participat en curses de velocitat, entre les quals el Campionat d’Espanya a Montjuïc Soci de la Penya Motorista 10 × Hora, es tragué els títols de cronometrador, director de cursa i comissari tècnic esportiu Dirigí més de 1800 proves, com la Pujada a Sant Cugat, el Ralli Costa Brava, curses del Mundial de Side-trial i Motocròs i dels Tres Dies dels Cingles o dels 3 Dies de Santigosa, on collaborà molts anys També fou comissari de la cursa de motocròs al Mundial Sabadell-Terrassa,…

Llicenciat en filologia anglesa per la Universitat de Barcelona i màster en poesia pel New College de San Francisco, compagina la literatura amb el periodisme i les traduccions d’autors com ara Katherine Mansfield, Willa Cather, Oscar Wilde, Jack London, Gertrude Stein, Jeanette Winterson o Françoise Sagan La seva obra, de caràcter introspectiu, explora la intimitat i les dificultats de comunicació dels personatges Comprèn les novelles A pesar de todo 2002, El tiempo del corazón 2002, El secreto de los Hoffman 2008, El alma del mundo 2011, El tiempo que nos une 2011, Agua cerrada 2012, Tanto…