Resultats de la cerca
Es mostren 2691 resultats
Josep Llop
Història del dret
Jurista.
Doctor en ambdós drets, fou advocat de la ciutat Era deixeble de Llorenç Mateu i Sanç Fou el continuador del Vocabulario u Onomásticon de voces de derecho patrio conocido por Fueros de Valencia , iniciat per Gaspar Gil Polo El 1669 publicà un arbitrista Expediente fácil para desempeñar y descargar la Ciudad de Valencia de las muchas deudas que la oprimen El 1675 publicà també De la institució, govern polític i jurídic, observàncies, costums, rentes i obligacions dels oficials de les illustres Fàbriques Vella, dita de Murs e Valls, i Nova, dita del Riu, de la insigne, lleal i…
Servi Sulpici Galba
Història
Emperador romà (68-69).
D’una vella família patrícia, fou legat per a la Germània superior 39-42, comes de Britània 43-44 i procònsol de l’Àfrica 45-47 Governador de la Hispània Citerior des del 60, s’adherí a la conjuració de Víndex contra Neró 68 i marxà sobre la Gàllia, on fou proclamat emperador pel senat Portà a Roma tots els nobles que havien fugit de Neró, però la seva política econòmica i la seva duresa el feren impopular Cercà un successor en Calpurni Pisó, però la revolta de l’exèrcit de Germània precipità la seva fi, i Otó s’aprofità dels pretorians per a desfer-se d’ell
Antonio da Sangallo
Arquitectura
Nom amb què és conegut Antonio Giamberti, arquitecte italià.
Ajudant i en part continuador del seu germà Giuliano da Sangallo, de primer fou conegut com a arquitecte militar collaborà en la restauració del castell Sant'Angelo des del 1493, en la construcció de Civitacastellana 1494-99, de Poggio Imperiale de Poggiobonsi 1495-1513, de Nepi 1499-1503, etc, i el 1515 projectà i inicià la fortalesa vella de Liorna Des del 1518 centrà la seva activitat a Montepulciano i caracteritzà la ciutat amb arquitectures de masses accentuades i relleus sòlids i de gust ja del cinc-cents, com els palaus Tarugi, Contucci, Cervini i Del Pecora, i com l’…
la Bastida d’Hortons

Vista de la torre del castell de la Bastida d’Hortons
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi d’Alàs i Cerc (Alt Urgell), situat a 950 m d’altitud, a l’esquerra del barranc de Pedralapenya i a l’esquerra del Segre, al peu de la serra de Cadí.
S'hi dreça l’església parroquial de Santa Coloma, rectangular, amb un campanar de torre quadrat, de la qual depèn la de Ges Al fossar de la Bastida, als afores del poble, hi ha l’església vella de Santa Coloma, trapezoidal, coberta amb encavallades de fusta Hom fa festa major el dissabte després de Pasqua, i el diumenge se celebra l’aplec de Sagàs L’antic castell, del qual es conserven restes, era el centre d’una antiga batllia del vescomtat de Castellbò, dins el quarter de Castellciutat El lloc d' Ortone és documentat en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell
La incidència de les seus de Lleida i Tarragona
Art gòtic
El cercle de la Seu Vella de Lleida L’obra de la Seu Vella de Lleida representa l’inici i la màxima expressió d’una forma original d’entendre l’arquitectura, en la qual es combinen les noves formes i tècniques constructives basades en l’ús de les voltes de creueria, els pilars compostos i l’obertura de grans finestrals, i les velles concepcions arquitectòniques que es resisteixen a desaparèixer Així es genera una forma original d’arquitectura i d’ornamentació, que s’estén per les terres de ponent i constitueix l’última expressió creativa de l’arquitectura romànica catalana al segle XIII La…
Francesc Selma
Historiografia catalana
Erudit.
Capellà, fou doctor en teologia i rector de l’església parroquial de Catí Entre els seus treballs hi ha una carta a Agustí Sales sobre l’estança de sant Vicent Ferrer a Catí, que després posseí J Pastor i Fuster Biblioteca valenciana , tom II, 1830 i diverses obres sobre religió, en especial sobre el santuari de la Mare de Déu de l’Avellà, i la imatge que s’hi venera amb aquesta advocació Historia del santuario de Nuestra Señora de la Misericordia y de la Fuente de la Vellà, sita en el término de la villa real de Catí, obispado de Tortosa, en el reyno de Valencia 1759 Deixà inèdits altres…
rocabertí
Numismàtica i sigil·lografia
Nom popular del diner de billó encunyat a Girona des del 1462 fins al 1469, en temps de la guerra contra Joan II, a imitació del diner rossellonès menut, amb el canvi tan sols de la llegenda del revers, que en el menut gironí diu: Civitas Gerunda
.
No és moneda de la ciutat que no hi té cap intervenció, sinó moneda reial de necessitat, encunyada a la seca muntada a la Força Vella per Pere de Rocabertí, que tenia la ciutat per Joan II i la defensava del setge a què estava sotmesa El rocabertí es devaluà progressivament passà a valer 2/3 de diner i, el 1467, Joan II li hagué d’admetre un valor de mig diner o malla El 1481, per autorització reial, la ciutat de Girona els reencunyà en menuts locals i el mateix féu Sant Feliu de Guíxols el 1484 Els menuts locals corregueren amb valor d’un diner, cosa que indica la revaloració de les peces
mestall
Agronomia
Mescla de diferents espècies de cereals, sobretot de blat i sègol o bé de blat i ordi.
La mescla també pot ésser de cereal i llegum, especialment de blat i faves A Catalunya, el mestall es troba documentat abundantment sovint en la forma mordiós , és a dir, mestall de blat i ordi, i msegalós , de blat i sègol El terme era aplicat també a altres mescles, com la de blat i faves En les rotacions triennals del secà era freqüent, a la Catalunya Vella, el restoble de mestall ordiós a les terres dels fondals després de les faves de tardor i abans del cereal sol civada, espelta, ordi de primavera Aquest conreu era tan generalitzat, que hom suposa que el pa corrent als…
Concurs de Castells de Tarragona
Se celebra a Tarragona el 27è Concurs de Castells, una de les cites castelleres més importants La Colla Vella de Valls guanya per primera vegada en 18 anys, imposant-se amb un 4 de 9 i un 2 de 8 nets descarregats i un 3 de 10 amb folre i manilles carregat Els Castellers de Vilafranca, que ocupaven la primera posició des de l’any 2000 queden en segon lloc descarregant el 3 de 10 i la torre de 9, i carregant la torre de 8 neta En tercer lloc queden els locals, els Xiquets de Tarragona, amb un 5 de 9 amb folre i un 9 de 8 descarregats i un 3 de 10 amb folre i manilles carregat
Can Pons

Vista parcial de les naus de la colònia industrial tèxtil Can Pons i de l’esglèsia neogòtica de Sant Josep
© Fototeca.cat
Caseria
Colònia industrial
Caseria i colònia industrial tèxtil (Manufactures Pons) del municipi de Puig-reig (Berguedà).
Fou fundada el 1880 per Josep Pons i Enrich Des d’un punt de vista arquitectònic i urbanístic és molt interessant Hi ha un impressionant bosc i un jardí que envolta les dues torres neomedievals dels propietaris la vella, construïda abans del 1885, i la nova, inaugurada el 1897, el xalet del director, l’església neogòtica de grans dimensions de Sant Josep 1887 i el panteó familiar 1907 —ambdues obra de l’arquitecte modernista Josep Torres i Argullol—, l’escola, la casa convent 1893 i el teatre Prop de la fàbrica hi ha els habitatges plurifamiliars i la zona de serveis La fàbrica funcionà fins…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina