Resultats de la cerca

Realitzà petits papers en publicitat i sèries de televisió com La granja abans que Bigas Luna li donés l’oportunitat d’intervenir a Jamón jamón 1992 Posteriorment ha intervigut en les pellícules Historias de la puta mili 1994, de MEsteban Todo es mentira 1994, d’AÁlvarez Armero Historias del Kronen 1995, de MArmendáriz La Celestina 1996, de GVera Perdona, bonita, pero Lucas me quería a mí 1997, de FSabroso i DAyaso La buena estrella 1997, de RFranco Los años bárbaros 1998, de FColomo Segunda piel 2000, de GVera Son de mar 2001, de Bigas Luna, les tres parts de The Tulse Luper…

Antoni Tutau el contractà per a papers còmics 1882 Substituí Lleó Fontova al Teatre Romea de Barcelona 1890 com a cap de companyia Actuà a l’Argentina 1908, i, de retorn, passà al Teatre Principal de Barcelona el 1911 Escriví A sants i a minyons 1886 i A mig camí 1886, entre d’altres obres

Introduí diverses innovacions escèniques a imitació de la tècnica teatral francesa i es destacà per les seves interpretacions de Shakespeare, Congreve, etc

Fill dels també actors Marià Ozores i Francès i Laura Puchol Debutà en teatre, però passà al cinema, on feu papers còmics d’home rústic i bonhomiós en films com Calabuig 1955, Recluta con niño 1956, Suspendido en sinvergüenza 1962, etc Atacat de paràlisi, actuà encara en televisió i teatre El poder , de J Calvo Sotelo El seu germà  Marià Ozores i Puchol Madrid, 5 d’octubre de 1926 – 21 de maig de 2025, director cinematogràfic d’un centenar de pellícules, realitzà films còmics, de comèdia fàcil amb un cert erotisme, sovint protagonitzades pels seus germans i també actors com Alfredo Landa,…

Descendent de la família del marquesat de Sentmenat , es formà com a enginyer Casat el 1926 amb l’escultora Eulàlia Fàbregas i Jacas Començà una curta carrera cinematogràfica en debutar el 1933 a Mercedes Josep Maria Castellví Es convertí en un dels galants més populars d’abans de la guerra amb Sor Angélica 1934, Francesc Gargallo El secreto de Ana María 1935, Salvador Alberich El octavo mandamiento 1935, Arthur Porchet Incertidumbre 1935, Joan Parellada i Isidre Socias Usted tiene ojos de mujer fatal 1936, J Parellada, i La Millona 1937, Antoni Momplet Després de la guerra civil es retirà…

Fill d’actors, inicià la seva carrera com a pallasso de circ i el 1933 debutà al cinema Tango, de LJ Moglia Barth, camp en el qual interpretà nombroses comèdies i melodrames amb els quals dibuixà un prototip d’home del poble, bonàs i ingenu Hom pot destacar, entre moltes interpretacions, Palabra de honor 1939 de LCAmadori, El ladrón 1947 de JBracho, Payaso 1951 de LDemare i, més recentment, El profesor patagónico 1970 de FAyala, Los chicos crecen 1976 d’E Carrera i La familia está de fiesta 1980 de POrtega, film pòstum Com a realitzador signà tres cintes Molt popular a l’Amèrica Llatina i a…

D’infant treballà de traginer amb el seu pare El Saló Doré de Vic li desvetllà l’afició teatral i aviat actuà al Teatre Principal de Vic Alternà aquesta activitat amb la d’agent d’assegurances i la de creador d’un arxiu d’obres, decoracions i disfresses teatrals Actuà en papers còmics i de caràcter en obres com El secret d’un crim , de Lluís Millà 1929, El preu de la glòria i Terres enllà , de Lluís Rossic, i també en obres de Guimerà, Rusiñol, etc, i d’autors castellans Fou conegut amb el pseudònim de Manel dels Ous

Treballà a França des del 1953 i s’especialitzà en el tipus de “dur sentimental” Ha tingut notables interpretacions a Alphaville 1965 de J-L Godard i a Malatesta 1970 de P Lilienthal Posteriorment abandonà el prototip d’home dur i actuà en el cinema alemany Der zweite Frühling 1975 d’U Lommel, Die dritte Generation 1978 de RW Fassbinder, etc A partir del 1980 interpretà The Long Good Friday 1980, Box Office 1982, Flucht Punk Berlin 1984 i Frankenstein's Aunt 1986

Debutà en la companyia Tutau-Mena, al Teatre Olimp 1872 El 1874 intervingué en obres teatrals al Liceu, i des del 1876 actuà al Romea Hi estrenà Mar i cel , de Guimerà, un dels seus majors èxits Escriví algunes comèdies, com Ja és l’hora 1880 i Qui serà l’avi 1887 Morí quan era a punt d’incorporar-se a la companyia de Carolina Tubau, al Principal

S'especialitzà en la interpretació de films del gènere de terror, entre els quals cal esmentar The Curse of Frankenstein 1957, Dracula 1958, The Hound of Baskerville 1959, The Mummy 1959, Brides of Dracula 1960, The Devil’s People 1975, Biggles 1985, etc