Resultats de la cerca
Es mostren 672 resultats
Sant Sadurní de la Llena (Lladurs)
Art romànic
Situació Exterior de l’església des de llevant amb la capçalera a primer terme L Prat Llena es troba a la part central occidental del municipi de Lladurs, al vessant de la ribera Salada i a la riba esquerra del torrent de Riard L’església de Sant Sadurní és cap de parròquia i havia tingut a la seva vora el castell de la Llena El poblament, com a la major part del Solsonès, és dispers en masies l’església parroquial constitueix el nucli que identifica als mapes aquest agregat de Lladurs Mapa 291M781 Situació 31TCG727573 Per anar-hi des de Solsona estant, cal agafar la carretera de…
Antoni Comas i Pujol
Historiografia catalana
Literatura catalana
Historiador de la literatura i de la cultura catalana i crític.
Vida i obra Membre d’una família modesta i profundament religiosa de Mataró, estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on fou alumne de Martí de Riquer Es doctorà el 1956 amb un estudi sobre Ramon Vidal de Besalú Fou un dels fundadors de la revista universitària Curial 1949, dedicada a estudiar temes de cultura catalana Professor de la Universitat de Barcelona des del 1953, fou titular de la primera càtedra de llengua i literatura catalanes 1965-81 que es creà després de la guerra civil de 1936-39 Fou membre agregat de l’Institut d’Estudis Catalans, cap de…
, ,
Sant Pere de Terrassa
Barri
Barri de Terrassa (Vallès Occidental), a l’esquerra del torrent de Vallparadís, antic municipi fins el 1904, que fou agregat al de la ciutat, a excepció de la Creu Alta i les parròquies de Sant Julià d’Altura i de Sant Vicenç de Jonqueres, que s’integraren al municipi de Sabadell.
El 1562 la part forana de Terrassa constituí una universitat pròpia formada per les parròquies de Sant Pere de Terrassa, Sant Julià d’Altura, Sant Quirze de Terrassa, Sant Vicenç de Jonqueres, Santa Maria de Toudell i Sant Martí de Sorbet El 1848 la parròquia de Sant Quirze de Terrassa passà a formar un nou municipi Sant Quirze de la Serra, la de Santa Maria de Toudell s’agregà al de Viladecavalls i la de Sant Martí de Sorbet al d’Ustrell La confusió dels nuclis urbans de Sant Pere amb Terrassa i de la Creu Alta amb Sabadell provocà la definitiva desaparició del municipi, amb les agregacions…
textura
Mineralogia i petrografia
Aspecte microscòpic i de vegades macroscòpic que hom pot observar a la superfície llisa d’una roca homogènia o d’un agregat mineral, i que és degut al grau de cristal·lització, a la mida dels cristalls i a la fàbrica o forma i enllaç mutu dels cristalls i altres constituents.
Cal no confondre la textura amb l’estructura
gel en galetes
Hidrologia
Geomorfologia
Conjunt de fragments de gel de forma aproximadament circular, d’entre 30 cm i 3 m de diàmetre i 10 cm de gruix, amb les vores aixecades pel xoc constant d’aquests fragments entre ells, que es formen en aigües marines o continentals agitades a partir de gel granulat agregat.
Llançà
Llançà a primer terme; al fons, el Port de Llançà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme municipal de Llançà, de 27,98 km 2 , al sector septentrional costaner de la comarca, al N de la península del Cap de Creus, comprèn les terres que formen la vall de la riera de Valleta i les muntanyes que l’envolten, a la zona de contacte entre els vessants sud-oriental de la serra de l’Albera i l’extrem septentrional de la serra de Rodes Formen el municipi la vila de Llançà, que n’és el cap, amb el seu barri marítim del Port de Llançà, avui gairebé units, l’agregat de Valleta i nombroses urbanitzacions de tipus residencial i turístic al llarg de la costa…
Manuel Sanchis i Guarner

Manuel Sanchis i Guarner
© Arxiu Ismael Latorre Mendoza
Folklore
Historiografia catalana
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Filòleg, historiador i folklorista.
Vida i obra Es dedicà especialment a la llengua i la literatura catalanes, des de l’època ibèrica fins a l’actualitat Fou professor universitari La seva trajectòria intellectual quedà molt marcada pels orígens familiars El seu pare, Manuel Sanchis i Sivera, era metge i amic de Teodor Llorente, a qui assistí en els seus darrers moments La mare, Maria Guarner i Aguiló, procedia, per via paterna, de la Pobla del Duc la Vall d’Albaida d’aquí li ve el parentiu molt llunyà amb el poeta Lluís Guarner i Pérez , a qui Sanchis s’adreçà sempre com a “tio” L’avi matern, Ricard Guarner i Franco, era…
, ,
Senan
Senan
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Conca de Barberà.
Situació i presentació Forma un queixal entre les comarques de l’Urgell E i de les Garrigues W, a la banda NW de la Conca de Barberà Malgrat que per la seva geografia pertany a les Garrigues, com també per les seves demarcacions històriques vegueria de Lleida fins el 1716, i corregiment de Lleida en 1716-1893, la divisió territorial de la Generalitat del 1936 l’inclogué a la Conca de Barberà Confronta amb els municipis urgellencs de Vallbona de les Monges, en el seu agregat de Montblanquet E i els Omells de na Gaia NE, amb l’Espluga Calba NW i Fulleda W, ambdós de les Garrigues, i amb l’…
Ultramort

Ultramort
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Empordà, estès a la dreta del Ter, a la plana d’inundació entre el Ter i el Daró.
Situació i presentació El terme limita al N amb Verges, a l’E amb Serra de Daró, al S amb Parlavà i a l’W amb Foixà El territori, travessat de ponent a llevant per la Riera Nova, afluent per l’esquerra del Daró, és conreat gairebé del tot ja que el terreny és molt fèrtil El pla de l’Estanyol, al SE del terme, al límit amb Parlavà, havia estat ocupat, com ja indica el nom, per un petit estany avui dessecat L’etimologia del topònim és controvertida Alguns autors consideren que el nom del poble és d’arrel llatina i que significa ‘voltor mort’ tal com es desprèn d’algunes mencions antigues D’…
Blancafort
Blancafort
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Conca de Barberà.
Situació i presentació És situat a la banda nord-occidental de la comarca, als vessants meridionals de la serra del Tallat El terme confina al N amb Vallbona de les Monges Urgell, a l’E amb Solivella, al SE amb Pira, al S amb Montblanc i a l’W amb l’Espluga de Francolí És drenat per diversos barrancs que corren en direcció N-S el de les Garses, a la banda oriental del terme, que conflueix vora la població amb el de les Costes el del Tossal Gros, que procedent de la banda septentrional del terme de l’Espluga va a parar al de Montblanc, en el seu agregat de la Guàrdia dels Prats i el de Cellers…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina