Resultats de la cerca

Comte de Platen-Hallermund Participà com a tinent en la campanya del 1815 contra Napoleó Poc després de donar-se a conèixer amb la seva primera obra, Ghaselen ‘Gaseles’, 1821, que fou ben acollida, abandonà Alemanya i s’installà al sud d’Itàlia El principal objectiu de la seva poesia fou d’aconseguir la perfecció formal, la qual cosa el distancià de la societat de la seva època També escriví els Sonette aus Venedig ‘Sonets venecians’, 1825 i Der romantische Oedipus ‘El romàntic Èdip’, 1828, on atacà Heine Conreà, a més, la història amb les seves Geschichten des Königreichs Neapel ‘Històries…

Fill d’un professor de dret, fou deixeble de Helmholtz i de Kirchhoff i explicà física teòrica a les universitats de Munic, Kiel i Berlín Rebé el premi Nobel de física l’any 1918, i l’any 1930 fou nomenat president del Kaiser Wilhelm Institut de Berlín, el qual fou rebatejat en honor seu com a Max Planck Gesellschaft després de la Segona Guerra Mundial Expert en termodinàmica, es plantejà la qüestió de la distribució espectral de l’energia en la radiació de l’anomenat cos negre , problema que ja havia preocupat els físics Wilhem Wien, lord Rayleigh i James Jeans, entre altres Estimulat pels…

Format a Venècia, a Anvers i a París, fou professor de l’Akademie der Bildenden Künste de Munic Les seves obres, de tema històric, són d’una gran teatralitat Wallenstein 1855, Neue Pinakothek, Munic, Galileu a la presó 1864, Wallraf-Richartz-Museum, Colònia

Continuador de l’obra de J Müller, ensenyà fisiologia a Bonn i fundà la revista científica Archiv für die gesammte Physiologie Es destacà sobretot pels seus estudis sobre els reflexos espinals, el mecanisme de la termoregulació, els aspectes químics de l’activitat cardíaca, el quocient respiratori i el desenvolupament de l’embrió cordons de Pflüger , formats amb cèllules d’epiteli germinatiu

Fou professor de botànica a Marburg, Bonn, Basilea i Tübingen S'especialitzà en embriologia i fisiologia vegetals Estudià i mesurà les pressions osmòtiques de les solucions aquoses, mitjançant unes membranes semipermeables, que són conegudes com a cèllules de Pfeffer Publicà Handbuch der Pflanzenphysiologie 1881 i Studien zur Energetik der Pflanze 1892, entre altres obres

Amic de Husserl, és especialment conegut per la seva Logik 1921, considerada la més completa exposició de la lògica en el sentit fenomenològic, desenvolupada seguint una reflexió sobre fenòmens psíquics com el voler, la motivació i les disposicions En la seva fenomenologia té un paper important la distinció entre essències bàsiques i essències empíriques És autor de Phänomenologie des Wollens ‘Fenomenologia del voler’, 1900, Motive und Motivation 1911, Zur Psychologie der Gesinnungen ‘Per a la psicologia de les disposicions’, 1913-16 i Die Seele des Menschen ‘L’ànima de l’home’, 1933

Fou professor a Helmstedt 1788-1810 i a Halle 1810-25 Estudià i desenvolupà la teoria de les equacions diferencials en derivades parcials i continuà l’obra de Jacobi Publicà Disquisitiones analyticae 1797 i Observationes ad Euleri institutiones calculi integralis , entre altres obres

Estudià dret, comerç, filosofia i etnologia però més tard es dedicà a la geografia física i humana Entre les seves obres escrites es destaquen Geschichte der Erdkunde ‘Història de la geografia’, 1865, Neue Probleme der vergleichenden Erdkunde ‘Nous problemes de la geografia comparada’, 1870, Physische Erdkunde ‘Geografia física’, 1879

El 1785 fundà a Gotha una editorial que, més tard, es transformà en Institut Geogràfic Aquest ha publicat obres famoses arreu del món, com l' Almanac Gotha , el Gran Atles Geogràfic de Stieler , etc La mateixa casa editorial amb seu a Darmstadt també s’especialitzà en la publicació d’obres d’heràldica

En un principi treballà amb Weissenkorcher el Vell a Salzburg i a Viena amb Kracker, bé que la seva formació fou primordialment italiana 1675-89 i influïda per l’art de Pietro da Cortona El 1689 fou nomenat escultor de la cort de Dresden, on treballà en el Zwinger amb l’arquitecte MPöpelmann 1711-18 És també obra seva l' Apoteosi del príncep Eugeni 1718-21, Barockmuseum, Viena El seu estil denota la sobrevaloració de la sensació efectista i moguda del conjunt enfront de la qualitat plàstica del detall