Resultats de la cerca

Installat a Barcelona, el 1931 abandonà la pràctica de la boxa i fundà el Club de Boxa Olímpic, al barri de Gràcia, on també organitzà vetllades de boxa amateur El 1940 creà el Club Boxing Esportiu i el 1942 fou pioner a promoure vetllades de boxa en els envelats de les festes majors d’arreu de Catalunya A la dècada dels cinquanta creà el Torneig Cinturó de Barcelona de boxa amateur El 1962 fundà el Club de Boxa Granollers, del qual fou director Ocupà la presidència del comitè de preparadors de la federació catalana 1957-76 i fou director de l’Escola Catalana de Boxa Amateur

Membre del Reial Club de Regates de Barcelona, disputàles proves d’esquif i de quatre amb timoner als Jocs Olímpics de París 1900

Competí representant el Club de Boxa Sabadell Es proclamà dues vegades campió d’Espanya professional en la categoria del pes wèlter 1967, 1969 En la categoria del pes superlleuger fou campió d’Espanya amateur 1960 i campió de Catalunya amateur 1960, 1961 Formà part de la selecció catalana amateur

Es formà al Club Patí Vilanova, amb el qual pujà a primera divisió i el 1964 guanyà el Campionat de Catalunya i la Copa del Generalísimo A continuació fou jugador entrenador del Club Patí Calafell 1965-67, època en la qual formà part de la selecció espanyola que guanyà el títol mundial 1966 El 1967 es retirà i entrenà el Club Patí Reus, filial del Reus Deportiu, i anys més tard dirigí el CP Vilanova Fundà, juntament amb el germà Fèlix Costa, l’Escolapis Vilanova 1965, posteriorment convertit en Club Esportiu Samà

Adscrit al Collegi Català d’Àrbitres, la temporada 1966-67 debutà a segona divisió i tres anys després 1969 s’estrenà a primera Arbitrà en la màxima categoria durant dotze temporades 1969-81, en què xiulà 117 partits de Lliga També fou àrbitre internacional de la FIFA 1977-80

Intervingué en la direcció del Club Natació Barcelona en diferents càrrecs membre de la comissió consultiva 1918, vocal de junta directiva 1921, 1923 i comptador 1925-28 El 1922 fou cofundador d’un collegi d’àrbitres que, en primera instància, anomenaren “nacional”, referint-se a Espanya, però mai no va reeixir i es convertí en “comitè tècnic”, del qual en fou president 1927-28 Amb el temps, el collegi s’anomenà “català” i amb aquesta apellació es reconegué històricament

Fou un dels pioners del rugbi a Catalunya la dècada dels trenta Fou jugador del Futbol Club Barcelona i internacional amb la selecció catalana quan Catalunya fou membre de ple dret de la Federació Internacional de Rugbi Amateur FIRA, i disputà diferents partits oficials contra França i Itàlia 1934-40

Fou vocal de la junta directiva del Club Natació Barcelona 1927-28 El 1939 fou nomenat delegat provisional per a la natació i el waterpolo a Catalunya amb instruccions de procedir a la seva reorganització, feina que culminà el 18 de novembre de 1940 amb el nomenament de Marià Trigo Serrano com a nou president de la Federació Catalana de Natació

Començà al Barcelona Aficionats i passà al Centre d’Esports Sabadell 1964-68, amb el qual debutà a primera divisió el 1965 i jugà 57 partits Fitxà pel Real Madrid 1968-70, però gairebé no va jugar, i tornà al Sabadell 1970-71 Acabà la trajectòria al Sant Andreu 1971-73 Fou campió de Lliga 1969 i de Copa 1970 amb el Madrid Jugà un partit benèfic amb la selecció de Catalunya 1966

Fou soci del Reial Moto Club de Catalunya i amb una Royal Enfield disputà la primera cursa, la Barcelona-Lleida-Barcelona Guanyà el Trofeu Motociclista de Mònaco amb una BMW de 600 cc 1950 i amb una Ossa de 125 cc 1952 També guanyà la prova Quatre Capitals 1951, 1952 Ajudà en l’organització de proves des del 1942 Fou directiu de la Penya Motorista Barcelona PMB 1950, secretari de la Federació Catalana de Motociclisme i comissari tècnic de l’espanyola El 1953, en una reunió de la PMB, posà la llavor del que serien les 24 Hores de Montjuïc Rebé la medalla de plata al mèrit motociclista 1951