Resultats de la cerca

Apareix unit al d’altres llinatges recordant un enllaç matrimonial amb les cases reials de Nàpols i de Sicília, com els Piccolomini d’Aragona, Tagliavia d’Aragona, Pignatelli d’Aragona, Acquaviva d’Aragona, Gaetani d’Aragona

La parròquia de Sant Cristòfol de Cornellà és consignada des de l’any 1087, en què apareix en el testament de Pere Bernat de Cornellà L’actual edifici és una construcció del final del segle passat

Muller d’Adrià 100 dC, obtingué el títol d’Augusta 128 Malgrat les desavinences matrimonials, acompanyà l’emperador en els viatges més importants Se'n conserven diverses escultures, i la seva efígie apareix en nombroses monedes

De vegades s’observen diversos pileus superposats El pileus apareix generalment sobre els núvols de tipus cúmulus o cumulonimbus, quan el seu creixement vertical interfereix un corrent o vent horitzontal existent en aquells nivells de l’atmosfera

Sovint fou confosa amb el nèctar Tal com apareix a la Ilíada, no té encara aquest darrer sentit, que prengué després, a partir d’Hesíode Segons Homer, és una mena d’ungüent perfumat que conserva i purifica

Aquest tipus d’estàtua apareix ja a la IV dinastia, però n'és l’exemplar més reeixit aquesta obra mestra, plena de realisme els pectorals caiguts i les faccions en són un clar exponent i de vida

Home de vida bohèmia, fou un representant del preromanticisme suec La millor producció apareix en les parts líriques de la seva dramatúrgia Grevinnan Spastaras död ‘Mort de la comtessa Spastaras’, 1783, Yttersta domen ‘El judici final’, 1788

És una serventa jove, llesta i xerraire, amiga o muller d’Arlequí Durant els s XVII i XVIII apareix també com a protagonista d’obres basades en les figures de la Commedia dell’Arte Lesage, Goldoni, etc

L’església parroquial actual, edifici del segle XVIII, és al costat de l’edifici primitiu, pre-romànic, que és abandonat El lloc ja apareix esmentat l’any 1279 i l’any 1698 consta com a possessió reial

Homer, però, empra el nom d'aede per a designar el recitador, i solament a partir del segle V aC apareix el terme rapsode , entès modernament com a recitador de poemes d’altri, en oposició a aede