Resultats de la cerca
Es mostren 14952 resultats
prodigi
Religió
En la història de les religions, terme tècnic que indica fets insòlits, naturals o no, interpretats o bé com a signes de la ira divina o bé com a presagis de desastres.
Aquests darrers poden ésser evitats per un ritu apropiat El concepte es funda en una intuïció unitària del cosmos
segment
Matemàtiques
Part d’una recta compresa entre dos punts fixats, A
i B
, de la recta, que hom anomena extrems del segment
.
Quan aquests extrems són considerats en un cert ordre A, B , el segment és anomenat orientat o vector fix
deute perpetu
Economia
Emprèstits, normalment del govern, que no tenen data de venciment.
Les persones que posseixen aquests títols, per a convertir-los en diner efectiu, han de vendre'ls a borsa
Agres
Masia
Masia del municipi d’Anna (Canal de Navarrés).
Era un poble de moriscs 17 focs el 1602, fins que amb l’expulsió d’aquests 1609 es despoblà
blesbok
Zoologia
Antílop de la subfamília dels antilopins, de cos esvelt i banyes liriformes, amb una gran taca blanca facial.
Aquests antílops són propis de l’Àfrica austral, on antigament formaven grans ramats actualment, gairebé exterminats, viuen en reserves
röntgen
Física
Unitat d’exposició a la radiació X o γ, igual a l’exposició a una radiació d’aquests tipus que produeix, en aire, una ionització de 2,58 × 10-4 C/kg d’aire.
lamé
Indústria tèxtil
Dit del teixit amb ordit de seda o de filadís i amb dues trames, una del mateix material de l’ordit i l’altra de fils de metalls preciosos o d’imitacions d’aquests.
Hom els teixeix amb un lligament a dues cares a fi que els fils metàllics restin a la cara bona del teixit El lligament de base sol ésser una sarga o un setí pesants És emprat en ornaments eclesiàstics, uniformes militars i vestits de gran fantasia i per a calçat
brocat
Indústria tèxtil
Teixit en la fabricació del qual entren fils d’argent o d’or o d’ambdós metalls, especialment aquells teixits en què aquests fils formen una decoració sobre una tela de base de seda.
arquebisbe
Dret canònic
Prelat que té un poder d’ordre igual al dels bisbes, però amb una certa preeminència respecte a aquests, sia per raó d’una jurisdicció pròpia, sia per raó d’una dignitat simplement honorífica.
El nom d’arquebisbe apareix per primera vegada a Orient, l’any 348 i designa el bisbe de les ciutats importants a partir del segle V el seu ús fou freqüent i fins i tot el papa era designat amb aquest títol, i al segle VIII tots els metropolitans rebien aquest apellatiu Durant tot aquest temps a Occident aquest títol fou menys usat i sempre conjuntament amb el títol de bisbe més aviat que un mot jurídic era una fórmula honorífica Al final del segle VIII, i ja a tota la cristiandat, arquebisbe esdevingué sinònim de metropolità perdurà, tanmateix, com a títol merament honorífic La insígnia…
confessòria
Dret
Acció civil que correspon al propietari de la finca dominant o al titular de la servitud d’obtenir-ne el reconeixement i el respecte per part de qui li discuteix o pertorba aquests drets.
És una acció de caràcter real, en la qual l’actor ha de provar l’existència de la servitud i la lesió causada a aquest dret abans de trenta anys comptadors des de l’acte obstatiu contrari a la servitud