Resultats de la cerca
Es mostren 2479 resultats
esport de roda petita
Esport
Cadascun dels esports que es practiquen desplaçant-se per una superfície llisa i dura, aprofitant el pendent o bé impulsant-se a cops de peu, sobre un aparell consistent en una planxa per a cada peu o una sola planxa per a tots dos que van proveïdes de rodes de petites dimensions.
Són aparells propis dels esports de roda petita els patins de rodes, els patins en línia, el monopatí i el patinet La World Skate, nom actual de la Federació Internacional de Patinatge, reconeix com a esports de roda petita l’alpí en línia, el descens, l’estil lliure d’escúter, l’estil lliure en línia d’eslàlom, l’estil lliure en línia de carrer, l’ hoquei sobre patins , l’hoquei sobre patins en línia, el partit de patinatge, el patinatge artístic de rodes, el patinatge de monopatí i el patinatge en línia de velocitat
Funeral de Pere Duran i Farell
Una amplíssima representació del món polític i econòmic català assisteix, al cementiri a Collserola, al funeral de l’empresari Pere Duran i Farell, mort diumenge a causa d’una crisi cardíaca Duran i Farell, de 78 anys, era un dels empresaris més respectats a Catalunya pel seu paper en la modernització industrial, al qual cal afegir la seva actuació com a intermediari en qüestions de rellevància social i política i el mecenatge artístic Conegut com l’introductor del gas natural a l’Estat espanyol, durant 36 anys va presidir l’empresa Gas Natural
Editorial Ausa
Editorial
Editorial fundada el 1983 a Sabadell per Albert Estrada i Vilarrasa, que la dirigeix.
S'ha orientat, d’una banda, cap a un vessant científic basat, principalment, en la publicació de les revistes Aula Orientalis —dedicada a temes de recerca orientalista— que és distribuïda a 500 universitats de tot el món, i Ars Praestorica sobre pintura rupestre en el món D’altra banda, l’editorial manté un vessant artístic basat, sobretot, en la reedició facsímil de revistes significatives en la història de la cultura catalana Cuca Fera , Pèl & Ploma , Revista de Catalunya , etc i en la publicació de l’obra d’artistes catalans Marès, Gimeno, Casas, Nonell, etc
Museu d’Art de la Pell
Museu
Centre museístic inaugurat a Vic (Osona), a l’edifici de l’antic Convent del Carme, el 30 de març de 1996.
Aplega la collecció d’un miler d’objectes fets amb pell que han estat recopilats arreu del món per l’adober Andreu Colomer i Munmany El museu se centra en el valor artístic de les peces, que són presentades al públic seguint un criteri de respecte a la idea del colleccionisme S'hi exposen baguls, paravents, frontals d’altar, arquimeses, cadires, selles, màscares, etc, tot i que destaquen les caixes recobertes de cordovà i els revestiments de paret de guadamassil Funciona mitjançant un conveni entre la Generalitat de Catalunya i l’ajuntament de Vic
Sant Climent de la Torre de Buira (Bonansa)
Art romànic
Petita capella que centra la caseria de la Torre de Buira, enlairada a 1 130 m damunt la riba dreta de la Noguera Malgrat el poc interès artístic, històricament està ben documentada Fou possessió del monestir de Santa Maria de Lavaix des que el comte Guillem Isarn de Ribagorça lliurà a Lavaix la Torre de Buira amb els seus delmes l’any 1018 L’inventari d’esglésies subjectes a Santa Maria de Lavaix de final del segle XII consigna l’església de Sant Climent de la Torre de Buira
cal·ligrafia
Escriptura i paleografia
Art d’escriure les lletres d’un alfabet d’una manera artificiosa, segons un model, amb intenció estètica.
S'oposa a l’escriptura espontània, que, per la seva relativa velocitat, tendeix a les formes cursives, que donen un encuny personal a l’escriptura En algunes cultures orientals la calligrafia ha gaudit tradicionalment d’una gran consideració Així, a la Xina ha estat considerada un art, fins i tot superior a la pintura, i a Pèrsia i entre els pobles àrabs ha constituït un important element artístic i de decoració A l’Occident, la calligrafia fou conreada principalment a l’edat mitjana pels copistes dels monestirs escriptura
Enric Ainaud i Sànchez
Música
Violinista.
Germà de Manuel Ainaud i Sànchez Estudià a Bèlgica amb Mathieu Crickboom i després anà a Barcelona, on collaborà amb el Quintet Casals L’any 1905 fundà a la capital catalana una acadèmia de música que dugué el seu nom Fou director artístic de l’Associació Íntima de Concerts de Barcelona Escriví un mètode per a violí i compongué un recull de cançons infantils harmonitzades 1935 Bibliografia Ainaud i Sànchez, Enric Método de violín teórico y práctico Methodo de violino theorico e pratico , Iberia Musical Boileau, Barcelona 19–
,
Francesc d’Assís Planas i Dòria
Pintura
Pintor paisatgista.
Deixeble de Joan Vila i Cinca Estudià a Madrid, a Barcelona i a París També passà una llarga temporada a Brusselles Destacà arran d’una exposició a Barcelona 1920, pels paisatges del Vallès, a què sabé donar tota la gamma de colors suaus President del Cercle Artístic fins el 1936 i vicepresident de l’Agrupació d’Aquarellistes de Catalunya, figurà en molts llocs honorífics Premi d’honor del Saló de Tardor celebrat a Madrid l’any 1935 i premi extraordinari del concurs Barcelona Vista pels Seus Artistes 1930, aconseguí molts altres guardons pictòrics
Anthony Frederick Blunt
Art
Historiador anglès de l’art.
Especialitzat en el classicisme francès, fou professor a les universitats de Cambridge, Oxford i Londres Entre 1947 i 1974 dirigí l’institut Courtauld de Londres i tingué cura de les colleccions de la Corona D’entre els seus treballs sobresurten Artistic Theory in Italy 1450-1600 1940 Art and Architecture in France 1500-1700 1953 Picasso's Guernica 1969 Baroque and Rococo Architecture in Naples 1978, i Borromini i The Drawings of Poussin 1979 L’any 1979 hom descobrí la seva implicació en un antic afer d’espionatge i fou desposseït dels seus títols nobiliaris
Joan Figueras i Soler
Pintura
Pintor.
El 1879 s’inicià amb Tomàs Moragas, a Barcelona, i el 1880 fundà, amb Joan Vila i Ramon Quer, l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell En 1880-83 participà en les exposicions del Cercle Artístic d’Olot i rebé de ple la influència de Vayreda Malgrat el seu talent, el 1888 hagué d’abandonar la pintura per a fer-se càrrec de la fàbrica familiar, cosa que no li impedí, però, d’aconsellar i encoratjar pintors sabadellencs de renom AVila Arrufat, AEstruch i MBurguès, entre d’altres
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina