Resultats de la cerca

Director 1954 de l’escola de cant de La Scala Autor de sonates i de música simfònica i escènica el ballet Une nuit de Versailles , 1926 l’òpera Rosaspina , representada a Bèrgam el 1939 Ha publicat diversos estudis, entre els quals Prigionia di un artista Il romanzo di L Cherubini i Guida alla musica 1950, reeditat amb el títol Storia della Musica 1958, i ha dut a terme la revisió de música italiana antiga

La seva obra combina els pressupòsits de l’art metafísic i surrealista amb una temàtica on l’element femení és iconogràficament central La simbologia eròtica hi és constant i reiterativa i enllaça amb el subconscient de l’artista El resultat és una pintura parasurrealista, dins el corrent estilístic del realisme màgic L’any 1976 fou creat a Saint-Idesbald un museu-fundació on s’ha reunit bona part de la seva obra

Dins l’escola sienesa, fortament aferrada a la tradició medieval, fou l’artista més obert a les noves fórmules del Renaixement i, en particular, a la influència de Donatello cimbori de l’altar major 1472, Crist ressuscitat 1476, ambdues a la catedral de Siena Com a pintor es mantingué més apropat al decorativisme gòtic frescs del baptisteri de la catedral de Siena 1450-53, Tríptic de San Biagio 1461-62, catedral de Pienza

Documentat des del 1321, hom en desconeix la formació És autor del Tríptic de Sant Domènec Museo Nazionale, Pisa i de la taula del Triomf de Sant Tomàs d’Aquino ~1345 església de Santa Caterina, Pisa, que mostren un estil anàleg al dels pintors sienesos, en particular Simone Martini Li han estat atribuïts, sense fonament, els frescs del Triomf de la Mort Camposanto, Pisa, considerats avui obra d’un artista bolonyès, probablement Vitale da Bologna

Als Països Catalans, des de la baixa edat mitjana, els escultors formaren part, generalment, de la confraria dels fusters, amb nombroses connexions amb l’ofici de daurador A Barcelona, pertanyien a la dels picapedrers i molers a Mallorca, formaven part 1578 de la dels pintors i brodadors, i després de diversos canvis es constituïren en collegi amb els pintors el 1657 A Barcelona, després d’una primera temptativa el 1605, es constituïren en gremi propi el 1680 confraria d’escultors, arquitectes i entalladors, que aplegava tant els qui treballaven la fusta i l’alabastre com la pedra, el qual…

Conegut pel segon cognom del seu pare, el 1935 anà a Ciutat de Mèxic, on l’any següent ingressà a l’Escuela Nocturna de Arte para Obreros Vers el 1937 s’inicià també com a escenògraf i, al mateix temps, treballà com a professor de pintura i escultura El 1938 conegué Octavio Paz, amb qui mantingué una gran amistat i que l’influí decisivament El 1941 féu la seva primera exposició individual a la Universidad Autónoma de México, i en 1945-47 exposà collectivament als EUA El 1951 anà a Roma, i el 1956 hi féu la primera de les exposicions europees Nomenat professor de ceràmica de l’Instituto…

Lluità contra l’ocupació nazi i participà en els enfrontaments armats posteriors a la Segona Guerra Mundial dins del grup de l’esquerra radical ELAS, motiu pel qual fou empresonat mig any En ser alliberat, inicià una formació diversa i autodidàctica El 1951 exposà les primeres obres, escultures inspirades en l’art grec arcaic i en Giacometti Traslladat a París, hi contactà amb l’avantguarda Yves Klein, Jean Tinguély el 1955 presentà els primers Idoles de bronze flexible, i el 1956, a Londres, Signals , que incorporava senyals de circulació i parts de motors de vehicles i de sistemes de…

Un equip d’arqueòlegs desenterra importants restes a Tortosa, que corresponen a l’antiga Dertosa romana i a la ciutat renaixentista Les restes romanes són un conjunt de tabernae o petits establiments comercials al voltant d'un espai públic, entre l’actual catedral i el riu Les construccions renaixentistes són de la façana fluvial de Tortosa i coincideixen amb la panoràmica renaixentista de la ciutat dibuixada per l'artista flamenc Anton van den Wyngaerde al segle XVI

Amb una retrospectiva de més de 250 obres des del 2012 de l’artista d’Alcoi Antoni Miró , s’inaugura als antics molls del port l’espai d’art de la Base de la Marina de València, emplaçat on fou la seu de l’equip guanyador de la Copa d’Amèrica del 2007 La setmana anterior, unes escultures de Miró exposades al Passeig Marítim van donar lloc a polèmiques perquè s’hi representaven escenes de sexe explícit