Resultats de la cerca

S’inicià al Club Nàutic del Masnou com a tripulant de vaurien, però destacà en 470 En aquesta classe, fou campió d’Espanya 1973, 1974, 1976, assolí la medalla de plata als Jocs Mediterranis 1975 i es proclamà subcampió olímpic als Jocs de Mont-real 1976, juntament amb Antonio Gorostegui També participà en tres Campionats del Món i tres d’Europa

Començà a arbitrar la temporada 1949-50, i la 1963-64 ascendí a primera divisió Es mantingué catorze temporades a la màxima categoria, fins a l’edició 1976-77, i dirigí 152 partits Arbitrà una final de Copa 1967 i en la seva darrera temporada assolí la internacionalitat Un cop retirat, fou informador del Comitè Nacional d’Àrbitres durant quinze temporades

Competí pel Club Billar Barcelona CBB durant les dècades de 1950 i 1960, i destacà en la modalitat de caramboles Fou pioner del billar artístic a Catalunya i es proclamà campió d’Espanya de l’especialitat 1953, 1962, 1964 També assolí el títol estatal de tres bandes 1966, i disputà multitud de torneigs internacionals Presidí el CBB al llarg dels anys setanta

S’inicià al Club Hoquei Canet, amb el qual jugà la primera Lliga Catalana femenina de la història la temporada 1989-90 El 1991 també formà part de la primera selecció espanyola femenina de la història, que assolí la medalla de bronze al Campionat d’Europa 1991 Després jugà amb l’Arenys de Munt, amb el qual guanyà el Campionat d’Espanya 1999

Començà a dirigir partits el 1958 en les competicions de l’Obra Atlético Recrerativa OAR Després de vuit temporades a les competicions diocesanes, s’incorporà a les de la Federació Catalana de Basquetbol Passà per diferents categories i l’any 1971 ascendí a primera divisió Assolí la categoria internacional el 1973, en la qual dirigí més de 175 partits Es retirà el 1983

Filla de cantants, debutà a nou anys en un concert a Nova York El 1861 assolí un èxit sorollós al Covent Garden de Londres, on cantà vint-i-cinc temporades seguides També actuà a Madrid 1863, 1867, 1880 i al Teatro alla Scala de Milà 1877, La Traviata Era especialment brillant en els papers de coloratura Es retirà el 1906

Pintat i exposat el 1902, representa la família del seu oncle Narcís Deu i Mata, i és la peça més ambiciosa del seu autor, entre les conservades Pidelaserra, que hi sintetitzà la lliçó impressionista apresa a París i el seu innat realisme, hi assolí plenament la seva personalitat, un punt naïf Fou una de les obres més discutides del seu temps

Representa una parella de camperols fent una pausa enmig de la feina per dir l’àngelus El naturalisme, típic de l’època, esdevé moderat per la plàcida tonalitat dels colors i l’ingenu recolliment de les figures El quadre assolí una popularitat inusitada i influí fortament sobre el superrealisme de Dalí, que el convertí en un dels principals leitmotive de la pròpia obra

Fou creat amb la finalitat d’oferir espectacles de qualitat a uns preus assequibles a un públic popular Installat a l’antic Trocadéro, el 1937 hom el traslladà al palau de Chaillot Ha estat dirigit per notables personalitats es destaca Jean Vilar 1951-63, amb el qual la companyia assolí un gran prestigi i efectuà tournées pel país i per l’estranger

Recollí les aportacions en el camp de la psicologia experimental i la seva aplicació a l’activitat pedagògica de professionals catalans EMira, JXirau, CSoler i Doff i JMoragues i de la resta de l’Estat espanyol com CBCossío, així com ressenyes dels més importants treballs de la pedagogia europea Fou la publicació de psicologia que assolí un nivell científic més elevat