Resultats de la cerca
Es mostren 2069 resultats
morabatí
Numismàtica i sigil·lografia
Nom donat a diferents tipus monetaris d’or batuts als regnes cristians, que seguien els patrons del morabatí almoràvit.
El morabatí alfonsí o castellà fou encunyat per Alfons VIII de Castella amb llegenda cúfica, però de contingut cristià, amb l’afegit d’una creu i les lletres ALF Seguia la metrologia del model i circulà abundantment a Catalunya, fet documentat entre el 1218 i el 1269 Continuà batent-se en el breu regnat del seu successor Enric I 1214-17 i no hi ha evidència que continués en els regnats posteriors El morabatí lleonès fou encunyat pels reis lleonesos Ferran I 1157-88 i Alfons XI 1188-1230 seguint el patró metrològic del morabatí almoràvit, però amb tipologia cristiana ofereix una…
Oleguer Reynals
Economia
Militar
Comerciant i militar.
Establert a l’Argentina, formà part, al Río de la Plata, d’una societat mixta, anomenada Reynals, Puya y Vilardaga Aquesta societat realitzà viatges comercials regulars a Amèrica Els vaixells passaven per Barcelona, Bilbao i Buenos Aires, ciutats on hi havia representacions de l’empresa El 1806 collaborà amb el virrei en la defensa de la ciutat de Buenos Aires enfront de les invasions angleses fou l’organitzador i comandant del conegut Batalló de Catalans o Minyons, les ordenaces del qual redactà El 1808, el capítol local el nomenà regidor i alferes reial Participà en el motí del primer de…
Ignasi Savalls i Peres
Història
Historiografia catalana
Erudit.
Frare trinitari calçat 1674, mestre en arts, doctor en teologia, visitador general de la província d’Aragó, ministre dels convents de Llíria i de València, examinador sinodal dels bisbats d’Almeria i de Còrdova, fou també cronista general de l’orde Com a tal, s’encarregà d’acabar la Biblioteca valentina que deixà inacabada Josep Rodríguez 1747, ja que havia quedat blocada per un superior de l’orde Hi afegí només una breu Addición , que arriba fins el 1710 i que fou incorporada a l’edició d’aquesta obra del 1747 Arran de la guerra de Successió es traslladà a Andalusia D’un cert…
, ,
Pedro de Burgos
Cristianisme
Abat de Montserrat (1512-36).
Després de doctorar-se en dret a Salamanca, entrà el 1481 al priorat benedictí de San Juan de Burgos Anà a Montserrat el 1493 amb el grup de monjos reformadors de Valladolid presidits per García Jiménez de Cisneros, el qual, després del breu abadiat de Pedro Muñoz 1510-12, fou succeït per ell en el càrrec abacial Engrandí l’església i els edificis del santuari eclesiàstic, i hi installà una impremta 1518-26 És autor del Libro de la historia y milagros hechos a invocación de Nuestra Señora de Montserrat 1536-37, i probablement del Compendio breve de exercicios espirituales 1520,…
Eugenio Montero Ríos
Història
Política
Polític.
Ministre de gràcia i justícia amb Prim 1870, i després dues vegades durant el breu regnat d’Amadeu I, redactà la renúncia del rei 1873 Es retirà de la política durant aquest temps es convertí en advocat famós i en cacic de la seva terra nadiua Contribuí a la fundació de la Institución Libre de Enseñanza Després de militar en el partit republicà i en les files monàrquiques, el 1884 entrà en el Partido Liberal de Sagasta i fou ministre de foment i de gràcia i justícia 1892 El 1898 era president del senat i hagué de presidir la missió que negocià el tractat de París 1898 Fou uns…
guerra de les Dues Roses
Història
Conflicte dinàstic a Anglaterra que afrontà les cases de Lancaster i York (sXV).
La primera adoptà com a emblema una rosa vermella, i la segona, una rosa blanca Ricard, duc de York, intentà d’usurpar el poder al rei Enric VI, de la casa de Lancaster, amb l’ajut del comte de Warwick, però fou vençut a Wakefield 1460, on morí El seu fill Eduard aconseguí una victòria decisiva a Mortimer's Cross 1461 i es proclamà rei després d’un breu exili a Borgonya 1470-71, fou definitivament acceptat 1471-85 En morir, fou succeït pel seu germà, amb el nom de Ricard III, el qual morí lluitant contra Enric Tudor a la batalla de Bosworth Field La seva mort significà la fi de…
Constitució Civil del Clergat
Història del dret
Conjunt de disposicions legislatives de l’Assemblea Constituent de França (1790), sancionades per Lluís XVI, que regulaven la distribució dels oficis eclesiàstics, els nomenaments i la dotació del clergat.
Les diòcesis passaren de 135 a 85, dividides entre 10 metròpolis, i les parròquies no podien tenir un àmbit inferior a les 6 000 persones els únics càrrecs admesos eren els de bisbe i rector, amb desaparició de tots els altres arquebisbes, canonges, etc tots els pastors havien d’ésser designats per elecció popular directa, i els bisbes electes informarien el papa, però no en demanarien la confirmació la jurisdicció diocesana era detinguda pel consell episcopal, el clergat era retribuït per l’estat, i els serveis religiosos eren gratuïts Els bisbes diputats oposaren un moderat refús, insistint…
Jaume Santandreu i Sureda
Literatura
Prevere, escriptor, polític i activista social.
Estudià al Seminari Conciliar de Sant Pere 1949-69 Ordenat el 1960, fou missioner al Perú 1964-69, experiència que reflectí a la novella El denari del profeta 1988 D’ençà del seu retorn a Mallorca es dedicà a la problemàtica derivada de la marginació social Militant d’esquerres des del 1973, fou president d’ERC a les Balears 1988-92 És autor de llibres de poemes, com Dos pams d’home 1971, premi Ciutat de Manacor 1970, de poesia eroticoamorosa, i novelles, entre les quals, a més de l’esmentada, Camí de Coix 1979, premi Ciutat de Palma, Mamilla, encara 1984, premi Andròmina, psicològica i…
,
George Rudé
Historiografia
Historiador britànic.
Especialista en història moderna Estudià a Cambridge i Londres i es traslladà a Austràlia, on es llicencià en la Universitat d’Adelaide, de la qual fou professor entre el 1960 i el 1967 Després d’una breu estada a Escòcia, el 1968 tornà a Austràlia, a la Universitat de Flinders, i posteriorment a la Sir George Williams University, de Mont-real Canadà, on fundà el Centre d’Estudis Europeus Els seus escrits estan dedicats a les protestes populars i la violència collectiva a França i Anglaterra durant les etapes revolucionàries del s XVIII des d’una visió marxista Destaquen The…
Carles X de França
Història
Rei de França (1824-30), germà de Lluís XVI i de Lluís XVIII.
Fins a la seva proclamació tenia el títol de comte d’Artois En començar la Revolució emigrà, i fou un dels dirigents del reialisme a Anglaterra des del 1795 El 1814 tornà a França, on encapçalà el partit ultra A la mort de Lluís XVIII pujà al tron 1824 i dugué a terme una política d’implantació de l’absolutisme monàrquic Després d’un breu període d’una certa liberalització ministeri Martignac, tornà novament als procediments absolutistes ministeri Polignac, període en el qual foren dictades les ordenances de Saint-Cloud juliol del 1830, que dissolien la cambra, modificaven la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina