Resultats de la cerca
Es mostren 4056 resultats
Louis Habert de Montmort
Cristianisme
Bisbe d’Elna (1680-95).
Fill d’Henri-Louis Habert, senyor de Montmort Abat de Notre-Dame-des-Roches, París 1670, prengué possessió de la diòcesi d’Elna el 1682 S'esforçà a restaurar-hi l’ordre i la disciplina, molt relaxada per la manca de bisbes residents des que el bisbat havia passat a la corona francesa Es preocupà de l’educació del clericat, amb clara intenció de francesització Convocà sínodes el 1685 i el 1692 Edità un manual per al seu clericat en francès i en català, i el 1684 fundà una missió o sèrie de sermons que calia predicar cada set anys Restaurà l’hospital de la Misericòrdia, establert…
Antoni Callís
Dret
Jurista.
Fill de Jaume Callís i de la seva primera dona, Clara Cuspineda morta entre el 1404 i el 1405 Emancipat pel seu pare, amb el permís del Rei Martí I l’Humà quan tenia menys de set anys, disposà d’una de les millors biblioteques del seu temps 147 volums, majoritàriament de dret, però també de teologia i de literatura antiga, que en el seu temps anava penetrant a Catalunya des d’Itàlia Domiciliat a Vic, és probable que sempre fos considerat més pel seu cognom que per la seva pròpia vàlua Abandonat per la seva muller, Leonor, abans de consumar el matrimoni, no va tenir fills
Ramon Humet i Coderch
Música
Compositor.
Alumne de Gerry Weill i Harriet Serr a Caracas, i de Josep Soler a Barcelona Amb la seva obra Escenas de pájaros obtingué els premis de composició Reina Sofia 2006 i Olivier Messiaen 2007 Aquest últim guardó comportà l’estrena de la partitura per l’Orquestra Simfònica de Mont-real i li donà projecció internacional Autor “delicat i subtil, amb una gran imaginació poètica”, segons el definí Jonathan Harvey, les seves obres, sovint d’una clara inspiració oriental, mostren una gran varietat de recursos instrumentals i una sòlida tècnica compositiva Amb la pianista Sílvia Vidal conrea…
varvassor | varvassora
Història
A l’alta edat mitjana i en la jerarquia feudal catalana, propietari de feu rebut d’un gran vassall, del qual esdevenia vassall (el mot, de fet, prové del llatí medieval vassus vassorum ‘vassall de vassalls’).
No és clara ni ben definida la seva funció Continua un tipus de magnat menor i, als Usatges, apareix immediatament en un rang inferior al de comanador i superior al de cavaller Aquesta denominació fou molt poc emprada i caigué, com la de comanador, en desuetud, i foren ambdues absorbides per la comuna i genèrica de noble tanmateix, per influència de la llegenda sobre els Nou Barons de la Fama, que atribueix un varvassor a cada comtat, reaparegué en certa manera, i han arribat fins als nostres dies, encara que sense sanció o reconeixement oficial, els títols de varvassor de Foixà…
tità
Religions de Grècia i Roma
Mitologia
En la mitologia grega antiga, nom de cadascun dels 6 fills mascles d’Urà i Gea (Oceà, Ceos, Crios, Hiperíon, Jàpet i Cronos).
Del més jove dels titans, Cronos, eixí la nissaga dels Olímpics Units en matrimoni amb llurs germanes, les titànides, aquests éssers engendraren una sèrie de divinitats secundàries entre les quals, Prometeu A la Teogonia hesiòdica apareixen com a protagonistes de la titanomàquia , en la qual foren vençuts per Zeus, que els precipità al Tàrtar En la tradició literària posthesiòdica foren confosos amb els gegants i arribà a ésser difícil una clara distinció entre ambdós mites Sembla clar, però, que la titanomàquia , a diferència de la gigantomàquia , fou essencialment una lluita…
Solc
Folklore
Festival de música popular i tradicional que s’organitza cada estiu als pobles del Lluçanès (Osona) des del 1991.
Hi participen persones i grups de la comarca al costat d’altres formacions musicals d’arreu del país, i té una clara vocació de recuperar cançons i músiques tradicionals Nasqué amb l’assessorament i el suport dels responsables del Tradicionàrius, el festival d’aquest tipus de música que se celebra anualment a Barcelona, i és per això que també se'l coneix com a Tradicionàrius al Lluçanès Els responsables del cicle Solc, juntament amb els Carrutxa Reus i Tramús Horta de València, editen la revista de música i cultura popular ‘Caramella’ El 1998 rebé el Premi Nacional de cultura…
ciclamat
Farmàcia
Química
Cadascuna de les sals de l’àcid ciclàmic, especialment la sal sòdica o càlcica, les quals són emprades com a edulcorants artificials.
Substància cristallina incolora, molt soluble en aigua, trenta vegades més dolça que la sacarosa, fou descoberta casualment per Michael Sveda el 1937 a la Universitat d’Illinois El seu ús s’expandí considerablement en les indústries alimentàries i especialitats farmacèutiques Tanmateix, investigadors nord-americans demostraren que, en animals i a dosis molt fortes i administrades durant molt mesos, produïen tumors de bufeta imputables a la ciclohexilamina produïda pel metabolisme del ciclamat en l’organisme animal Hom en prohibí l’ús 1969, però, no havent-se pogut demostrar la seva acció…
Paul-Élie Ranson
Paisatge nabí , per Paul-Élie Ranson
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor llemosí.
A París exposà amb els nabís, entre el 1892 i el 1896, i el seu taller fou el lloc de reunió del grup Féu pintura decorativa i de cavallet El Crist i el Buda coll particular, ambdós del 1890 cartons per a tapissos Dones en blanc 1895, Musée National d’Art Moderne, París illustració a la Revue Blanche i ceràmica Tècnicament la seva obra és sintetista Gran coneixedor de les cultures orientals i de l’esoterisme, n'és clara la influència en el simbolisme de la seva obra Fundà l’Académie Ranson 1908, on, a la seva mort, ensenyaren molts dels seus amics nabís
Joan Calvet i Taulé
Música
Compositor i organista.
Rebé les primeres lliçons musicals amb el mestre Josep Rodés i el 1857 obtingué el primer lloc en les oposicions per a cobrir la plaça de mestre de capella de Santa Maria del Pi, a Barcelona Però no arribà a prendre possessió del càrrec, perquè el jurat l’atorgà a l’aspirant que havia quedat segon Llavors Calvet presentà un plet contra els membres del tribunal, procés que resultà traumàtic i infructuós Finalment fou nomenat organista del monestir de Santa Clara Se’n conserva una sèrie d’obres d’estils diversos, com ara una missa de rèquiem i una missa de glòria, totes dues per a…
Píndar
Música
Poeta grec.
Sovint considerada la culminació de la lírica grega, l’obra de Píndar posseeix un acusat caràcter religiós Hi exalta i solemnitza tant divinitats -sobretot Apollo i Dionís- com esdeveniments i personatges contemporanis, i destaca els aspectes més agonístics Els seus epinicis celebren la victòria en tota mena de competicions i concursos Les referències musicals en la poesia de Píndar són abundants hi destaquen, per la seva freqüència, les de l’aulos i la cítara, instruments que fins i tot descriu Hom hi troba també judicis sobre diverses melodies, en els quals expressa una clara…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina