Resultats de la cerca
Es mostren 2893 resultats
Sant Miquel de Montmaneu
Art romànic
Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Montmaneu Segurament fou la capella del castell del terme, com l’advocació sembla indicar Les primeres notícies del terme corresponen a un testament sagramental jurat l’any 1063 en el qual el difunt, anomenat Miró, havia deixat la torre amb l’alou i les vinyes que es trobaven a Montmaneu al lloc anomenat Claravalls, a Ramon Eromir i a la seva muller Belisen L’església es documenta en el mateix testament, ja que testador concedeix a Sant Miquel de Montmaneu la meitat del delme de l’alou esmentat Aquesta església, de la qual no es…
Raymond Brasilin Montgomery
Geografia
Oceanògraf, físic i meteoròleg.
Estudià a la Universitat de Harvard i es doctorà en oceanografia el 1938 al Massachusetts Institute of Technology Treballà en diferents institucions oceanogràfiques i universitàries situades principalment a la costa est nord-americana Del 1954 al 1970 fou professor d’oceanografia a la Universitat John Hopkins, tot i que també estigué estretament vinculat a la Woods Hole Oceanographic Institution Alumne del geofísic suec Carl-Gustav Arvid Rossby, s’interessà per un ampli ventall de qüestions científiques en els camps de l’oceanografia i la meteorologia, com els corrents oceànics equatorials o…
Damien Steven Hirst
Art
Artista i col·leccionista anglès.
És el més conegut dels anomenats Young British Artists que dominaven l’escena anglesa durant els noranta La mort és el tema central del seu treball, i se’l coneix sobretot per les seves sèries Natural History , en les quals, animals morts com taurons, ovelles o vaques són preservats en formol La venda d’una d’aquestes peces per 10 milions de dòlars, el 2004, el convertí en el segon artista viu més car, després de Jasper Johns, a qui superà el 2007 quan vengué For the Love of God , una calavera humana autèntica recoberta amb 8601 diamants incrustats per 50 milions de lliures esterlines 74…
Els hílids: reinetes
Aquesta família és molt evolucionada i es coneix en estat fòssil des del Miocè europeu És un grup de gran èxit i de distribució molt extensa Són granotes petites, esveltes, de pell llisa, amb pupilla horitzontal i ovalada, amb potes molt llargues i primes Tenen tots els dits acabats en coixinets esfèrics adhesius que indiquen llurs costums francament arborícoles El maxillar superior presenta dents La cintura escapular és arcífera, les vèrtebres són procèliques i no hi ha costelles L’amplexus és axillar i hi ha callositats nupcials a la mà del mascle Els ous són clars, dipositats en paquets…
Organització Internacional per a la Normalització
Organització no governamental que té com a objectiu l’elaboració d’estàndards i normes internacionals de tots els àmbits, des de l’agricultura i la construcció, fins a l’enginyeria, els aparells mèdics o els darrers desenvolupaments tecnològics.
Creada el 23 de febrer de 1947, es coneix per les seves sigles en anglès ISO Entre les 20000 normes que ha aprovat n'hi ha de temes quotidians, com les dimensions de les targetes de crèdit, o d’altres que afecten la gestió de la qualitat de les organitzacions o el respecte pel medi ambient Ha desenvolupat un sistema de transliteració d’alfabets no llatins àrab, grec, ciríllic, hebreu, etc En són membres uns 160 organismes estatatals de normalització, que treballen organitzats en grups tècnics La seva creació s’esdevingué per la unió de dues entitats que ja existien l’ISA International…
Santa Fe de Salabernada (Artés)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell d’Artés No degué passar mai de capella rural Al testament del 1299 de Bernat de Socarrats d’Artés es fan deixes a Santa Maria d’Artés, a Sant Joan i Sant Pere de la dita parròquia, així com a Santa Eulàlia i Santa Fe d’Artés L’única capella que correspon a alguna de les advocacions esmentades és aquesta Si bé no creiem que Sant Joan i Sant Pere siguin altra cosa que altars de Santa Maria, en canvi Santa Eulàlia i Santa Fe d’Artés poden correspondre a aquesta capella, ja que Salabernada és un mas prou important per haver tingut una capella al segle XIII,…
Sant Pere del castell de Montsoriu (Arbúcies)
Art romànic
La capella de Sant Pere del castell de Montsoriu es trobava a la part sud-est del recinte superior o del que envoltava la torre mestra i el castell pròpiament dit Allò que hom coneix tradicionalment com a capella —en té clars indicis d’haver-ho estat—, és una estança rectangular, adossada a la muralla, de la que resta una part dels murs perimetrals, un d’ells amb un finestral gòtic molt notable, amb calats de pedra malmesos La capella és documentada des del 1279 i devia ésser molt més antiga En aquest temps i durant el segle XIV tenia rector o sacerdot beneficiat adscrit El benefici subsistia…
Capella del castell del Rei (Tarragona)
Art romànic
Dins el castell del Rei hi hagué una capella destinada, de forma exclusiva, al servei del culte dels monarques i probablement també de les persones que s’encarregaven de mantenir-lo i vigilar-lo en absència d’aquests D’aquesta capella en desconeixem l’advocació, tot i que és força probable que la titular fos Santa Maria La seva existència es coneix a través de les llistes d’esglésies i parròquies que contribuïren a satisfer la dècima papal collectada a l’arxidiòcesi els anys 1279 i 1280, les quals expliciten la “ capellania sita in castro domini regis ” Aquesta menció pressuposa, doncs, l’…
Sant Esteve de Castellnou de Montsec (Sant Esteve de la Sarga)
Art romànic
D’aquesta església sols és coneix la vinculació a Sant Esteve de la Sarga, de la qual era sufragània El lloc de Castellnou, que donà nom a la baronia de Castellnou de Montsec, apareix documentat l’any 1055 Entre el 1098 i el 1113, els comtes de Pallars Jussà hi instituïren com a castlà Bertran Ató L’any 1099 el comte Pere Ramon I va donar el terme de Castellnou a la canònica de Mur L’església parroquial de Sant Esteve, situada fora del perímetre murat, és un edifici de factura tardana, fruit de diversos processos constructius, que sembla conservar de l’edifici alt-medieval una part del mur de…
Sant Estève (Dulhac jos Pèirapertusa)
Desconeixem on era situada aquesta església, que no ha estat localitzada Sols se’n coneix una única referència, de l’any 1115, en què l’arquebisbe de Narbona féu donació al priorat canonical de Santa Maria de Serrabona, al Rosselló, de les esglésies de Santa Maria de Pèirapertusa, Sant Miquèl de Dulhac i de Sant Estève Hom pot pensar raonablement que es trobava dins l’actual terme de Dulhac Tal vegada aquesta església fóra el temple d’un hàbitat subordinat al castell de Pèirapertusa, situat uns centenars de metres a l’est de la fortificació L’abandó d’aquest hàbitat, potser conseqüència de la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina