Resultats de la cerca
Es mostren 744 resultats
Nyer
Municipi
Municipi del Conflent, a la dreta de la Tet (entre els banys de Toès i la confluència amb la riera de Mentet), límit NW del terme, que en aquest indret passa encaixada en el congost de les Graus.
El municipi s’estén per la vall de Nyer , sector més baix de la vall de la riera de Mentet que fins prop del poble de Nyer s’obre pas a través de les gorges de Nyer , i, al sud-oest, pel vessant de la dreta del sector mitjà de la vall de Carançà, fins al cim de la serra Gallinera 2 628 m alt Bona part del terme, especialment al sud i a l’oest bosc d’Entrevalls, és boscada Les terres conreades s’estenen a la part septentrional del municipi i aprofiten, en part, l’aigua de la riera de Mentet a través del canal de Nyer , que pren l’aigua al sector meridional del terme, prop de l’antiga masia i…
Vilafranca de Conflent
Vilafranca de Conflent
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Conflent, a la vall de la Tet (molt estreta en aquest indret), a la confluència amb la vall del riu Major, que s’obre pas pel massís calcari de Bedavany a través d’un profund congost.
El terme s’estén principalment pel vessant de l’esquerra de la vall, on es destaquen les ruïnes dels despoblats de Bell-lloc i de Campelles lloc esmentat el 906 del qual només resta l’església de Sant Esteve a la dreta del riu límit amb el terme de Cornellà de Conflent hi ha només el recinte estricte de la vila La superfície dedicada a l’agricultura és molt escassa 10 ha i destinada tota a arbres fruiters 6 ha de pomeres, 2 de pereres i 2 d’albercoquers el cens ramader és nul La vila vilafranquins 435 m alt fou bastida a la dreta de la Tet, a la confluència amb el riu Major de Vernet,…
banys de Toès
Balneari
Balneari del municipi de Nyer (Conflent), situat a 740 m alt, a la dreta de la Tet, al fons del llarg congost dels Graus, vora el límit amb el terme de Toès, en un indret anomenat tradicionalment Aigüescaldes.
Les fonts termals són nombroses 42, amb temperatures entre 22 i 78°C, en general sulfuroses, i indicades per al reumatisme L’edifici és ampli i modern Prop d’aquest indret hi havia hagut el monestir d'Eixalada
Costur
Municipi
Municipi de l’Alcalatén, estès a la dreta de la rambla de la Viuda, límit oriental, que talla en aquest sector, formant un congost, els contraforts sud-orientals de les serres de la Nevera i de la Creu.
El terme és drenat, a més, pel barranc de les Olles, límit septentrional, i uns altres barrancs tributaris també de la rambla de la Viuda Un 38% del territori és improductiu, ocupat per brolles i pasturatges Hi predomina l’agricultura de secà ametllers, oliveres, garrofers i cereals Les activitats industrials són subsidiàries de l’agricultura molins d’oli El poble 467 h agl 2006, costurers 465 m alt, situat en un coster, pertangué fins al 1840 a l’Alcora La seva església parroquial de Sant Pere Màrtir conserva una pila baptismal romànica procedent de l’ermita de Sant Salvador del castell de…
la Colònia Sedó
Colònia industrial
Antiga colònia tèxtil d’Esparreguera (Baix Llobregat), situada a 1,2 km del centre urbà, a la dreta del riu Llobregat, al congost del Cairat, on hi ha la presa del mateix nom, aprofitada per a la fàbrica.
Des del tancament de la factoria tèxtil 1977, ha perdut gran part de la població, que passà de 406 h el 1970 a 111 el 1991 Actualment part dels edificis són utilitzats per altres indústries i el 1993 s’hi inaugurà el Museu Colònia Sedó, vinculat al Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya
Alins d’Isàvena
Llogaret
Llogaret del municipi de les Paüls (Ribagorça) situat a 1 380 m d’altitud, a la dreta de l’Isàvena, a la part interior de la gran corba descrita pel riu abans de penetrar dins el congost de Gavarret.
L’església és annexa de la de les Paüls
serra de Valliplana
Serra
Sector de la dreta de l’Ebre de l’alineació muntanyosa que forma el congost de Barrufemes, aigua amunt de l’aiguabarreig de la Canaleta, entre els termes de Benifallet (Baix Ebre) i el Pinell de Brai (Terra Alta).
Tolba
Municipi
Municipi de la Ribagorça, a la vall del riu de Queixigar, entre els contraforts meridionals de la serra del castell de Llaguarres fins a la sortida del congost de Siscar, al qual fou agregat el 1969 el de Lluçars.
Vers l’E, el terme arriba fins als Cunyols 1028 m alt, a l’extrem occidental del Montsec d’Estall A més del riu esmentat, que el travessa de N a S, drenen el terme la riera de Viacamp i el barranc de Sant Cristòfol límit meridional, afluents per l’esquerra, i el barranc de la cova de Viola límit septentrional, el riu Sec i el barranc de Vilanova límit occidental Hi ha 2000 ha de zona forestal alzinars i brolla de romaní hom ha efectuat plantació de pins És tradicional la producció de carbó de llenya, destinada al consum de la ciutat vallesana de Terrassa L’agricultura de secà ocupa…
castell de Castre
Castell
Castell del municipi de la Pobla de Castre, al sector actualment aragonès (província d’Osca) de l’antic comtat de Ribagorça, aturonat a 744 m alt. a la dreta de l’Éssera, a l’entrada del congost d’Olvena.
De l’antic castell de Castre, successor del Labitolosa romà, resta l’església romànica segle XIII, un retaule del segle XVI i diverses taules d’un altre retaule del 1303 Fou centre de la baronia de Castre
El massís de les Corberes
Un paisatge ben definitori de les Corberes, en aquest cas a la serra de Vingrau vinyes arrenglerades a les terres més planes i fèrtils, sota aspres muntanyes calcàries d’aspecte àrid Michel Cambrony El massís de les Corberes 113, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus El paisatge era obert El bosc, rar, és limitat a alguns punts arrecerats i a les vores dels rius A la plana herbosa pasturaven grans ramats de bisons, urs i rinoceronts sobre els espadats calcaris i als altiplans vivien grups de muflons, isards i tars Aquesta extraordinària fauna existia a Catalunya, i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina