Resultats de la cerca

En desaparèixer el traçat urbà de Montjuïc el 1975, fou l’impulsor del circuit de Calafat, inaugurat el 1974, que dirigí fins el 1981 Fou també director general del circuit madrileny del Jarama i de les activitats esportives del RACE 1978-88, on s’encarregà de l’organització de diverses curses, com els grans premis d’Espanya de Fórmula 1 i de motociclisme que es feren en aquest circuit A la vegada, organitzà el Ralli d’Espanya i creà el Campionat d’Espanya de rallis de terra i l’equip de rallis de Ford Espanya, amb el qual Carlos Sainz debutà en el Campionat del Món de l’especialitat L’any…

Començà jugant al Club Universitari 1928 Jugà també al Júnior Futbol Club de Sant Cugat 1929-30, al FC Barcelona 1931-32, al Barcelona Tennis Club 1933 i al Reial Club de Polo 1934-36 Guanyà el Campionat de Catalunya 1931 Durant la Guerra Civil emigrà a Lugano Suïssa, on seguí jugant Acabada la guerra tornà al Reial Club de Polo i poc després fitxà pel FC Barcelona 1941-42, amb el qual es proclamà campió d’Espanya 1942 L’any següent jugà a València i posteriorment al Club Atlético Aviación de Madrid 1944-46, amb el qual aconseguí la Copa de Castilla En aquest període també feu d’entrenador El…

Llicenciat en dret per la Universitat de Deusto, guanyà les oposicions a advocat de l’Estat 1973 El 1977 s’introduí en el món dels negocis en incorporar-se a la direcció dels laboratoris farmacèutics Abelló, i en planificà la venda a la multinacional nord-americana Merckx 1983 Amb els ingressos aconseguits amb aquesta operació adquirí el laboratori Antibióticos, que vengué a la multinacional italiana Montedison 1987 Amb els beneficis d’aquesta segona venda esdevingué, el mateix any, un dels primers accionistes individuals de Banesto , del qual fou nomenat president i conseller delegat…

Fou campió de Catalunya de tennis de tercera categoria 1950 i universitari 1951 El 1949 entrà a la directiva del Reial Club Tennis de Barcelona-1899 RCTB, que presidí 1993-2008, i el 2009 en fou nomenat president honorari Fou directiu de la Reial Federació Espanyola de Tennis RFET en dues etapes 1974-85, 1994-2005 i formà part del comitè executiu 1981-90 de la Federació Internacional de Tennis ITF abans d’entrar en el comitè mundial el 1990 Des del 1985 presideix l’Internacional Tennis Club d’Espanya i, des del 1996, l’Associació de Clubs de Tennis Centenaris ACTC, amb seu a Lausana Fou…

Després de la Guerra Civil de 1936-39 s’exilià amb la seva família i el 1941 s’establí a Mèxic Adquirí la nacionalitat mexicana i el 1950 es graduà com a arquitecte a la Universitat de Mèxic Professor a l’Escuela Nacional de Arquitectura ENA de la mateixa universitat 1951-70, també hi desenvolupà una considerable tasca docent com a professor de disseny fins el 1978, i fou delegat oficial del Colegio de Arquitectos de México en els congressos internacionals de París 1965, Praga 1967 i Mèxic 1970 Intervingué, amb Mario Maní, en el pla urbanístic d’Acapulco i projectà, amb F Candela…

Doctor en teologia i en drets per la Universitat de València Anà a Roma, on Felip II l’elegí com a auditor de la Rota per la corona catalanoaragonesa 1588 Fou prelat domèstic, jutge apostòlic delegat i promotor dels processos de canonització, entre d’altres, de Ramon de Penyafort Fou degà de la Rota del 1604 al 1612 Publicà diversos tractats de dret canònic, allegacions jurídiques, decisions de la Rota 1648-50, biografies de sants, com la Vita Sancti Raymundi de Peñafort 1601, edició d’una biografia antiga anònima que illustrà i completà amb la relació de la seva canonització…

Fou arquitecte diocesà 1919, director de construccions escolars des del 1921, professor de l’Escola d’Arts i Oficis 1925-30, delegat de belles arts a les Balears 1931 i arquitecte municipal de Palma des del 1933 Bon coneixedor de l’arquitectura catalana antiga, hi dedicà alguns treballs Relacionat amb els arquitectes i els intellectuals de la segona generació noucentista de Barcelona, la seva obra restà influïda per les formes tradicionals convent de ses Saleses, desaparegut, casa Alzamora, residència Marivent, sovint tenyides d’italianisme clínica Munar —actual Hostal Arxiduc—,…

De filiació republicana, collaborà al periòdic alacantí “El Luchador” i a “El Pueblo”, de València Exiliat a París durant la Dictadura, fou corresponsal d’"El Liberal”, “El Heraldo de Madrid” i “El Sol” El 1929 acompanyà Sánchez Guerra a València per a un frustrat aixecament, i aconseguí de fugir Proclamada la República, s’apoderà del govern civil d’Alacant i fou nomenat per a aquest càrrec a Barcelona durant unes quantes setmanes 1931, en substitució de Lluís Companys Diputat a les corts per Izquierda Republicana 1931-36, delegat de la Societat de Nacions, fou sotssecretari de…

Doctorat en medicina 1961 i llicenciat en periodisme 1968, s’inclinà per l’exercici d’aquesta darrera professió Membre de l’ Opus Dei  des del 1956, els anys seixanta en fou cap a Barcelona, i del 1974 al 1977 delegat de comunicació de l’organització a Roma, on fou també corresponsal del diari ABC al Vaticà, i nomenat 1983 president de l’Associació de la Premsa Estrangera a Itàlia El 1984 fou cridat pel Vaticà per modernitzar-ne la política informativa Passà a encarregar-se de la direcció de la Sala de Premsa de la Santa Seu, càrrec homologable al de portaveu d’estat i que ocupà fins al…

Estudià ciències polítiques i lleis a la Universidad Complutense, on es llicencià en dret l’any 1953 El 1958 fundà l’editorial Santillana, llavor d’un grup editorial que acollia els segells editorials Taurus, Alfaguara, Altea, Mangold i Aguilar, entre d’altres, amb presència a diversos països de l’àrea llatinoamericana El 1973 s’incorporà al grup fundacional del diari El Pais com a conseller delegat i passà a ocupar-ne la presidència el 1984 Aquest mateix any creà el grup periodístic i editor d’aquest diari Promotora de Informaciones, SA, que també presidí El 1985 entrà en el món…