Resultats de la cerca

Situació i presentació El terme municipal d’Albanyà, de 94,43 km 2 , es troba a l’extrem nord-occidental dels Pirineus empordanesos, al límit amb les comarques de la Garrotxa i del Vallespir, al sector dit les Garrotxes d’Empordà Al terme tradicional, de 27,47 km 2 , el 1969 li fou annexat el municipi de Bassegoda, de 65,85 km 2 , sense tenir en compte la seva tradicional vinculació històrica a la comarca de la Garrotxa, ja que Bassegoda i els altres petits nuclis que integren el seu terme tenen l’origen en el monestir benedictí de Sant Aniol d’Aguja El terme d’Albanyà comprèn el poble del…

La geografia física L’estat és travessat de NW a SE per les serralades de Guanacaste i Central, anomenades també Cordilleras Volcánicas, i la de Talamanca, amb volcans extingits o d’activitat periòdica a les dues primeres, entre els quals es destaquen l’Irazú 3432 m alt i el Turrialba 3328 m El cim més alt és el Chirripó 3820 m, a la Cordillera de Talamanca Al peu de les serralades hi ha una sèrie de depressions, la més gran de les quals, la Meseta Central, té una altitud mitjana de 1600 m, amb dues valls, la de San José i la de Guarco Les costes de la mar Carib són baixes i s’estenen entre…

Situació i presentació L’actual municipi de Rialb, de 63,31 km 2 , és formà el 1969 amb l’annexió del terme de Surp al tradicional de Rialb El municipi limita al N amb els termes d’Espot i la Guingueta d’Àneu, a l’E amb Llavorsí, al SE i al S amb Soriguera i al SW i a l’W amb Sort El terme comprèn dos sectors que corresponen als antics municipis, a banda i banda de la Noguera Pallaresa el sector tradicional del terme de Rialb s’estén principalment a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, a la zona de confluència amb la Vall d’Àssua la part de la dreta del riu, on hi ha la plana on s’assenta la…

Situació i presentació Es situa al centre de la conca d’erosió que rep el nom de la Conca d’Òdena El municipi limita a l’W amb Jorba, al N i a l’E amb el terme d’Òdena, al SE amb Vilanova del Camí, i al S l’Anoia serveix de partió amb el terme de Santa Margarida de Montbui El relleu del terme igualadí és poc accidentat, només trencat per algunes alineacions de turons Una bona part d’aquests relleixos corresponen a afloraments de guixos, que han estat tradicionalment aprofitats per a l’obtenció de calç Quant a les aigües de l’Anoia, malgrat el seu cabal pobre i irregular, han estat aprofitades…

Situació i presentació És al sector septentrional de la comarca Limita al N amb el municipi ripollès de les Llosses, a l’E amb Montesquiu i Sant Quirze de Besora, al SE amb Orís, al S amb Sant Boi de Lluçanès i al SW i W, amb Sant Agustí de Lluçanès i Alpens, respectivament El terme de Sora ha estat inclòs tradicionalment en el Lluçanès, tot i que mai no ha tingut una vinculació específica amb aquesta subcomarca, i sí amb els antics termes meridionals del Ripollès Les terres del municipi són força accidentades, abocades als vessants septentrionals de la…

Situació i presentació El municipi de Siurana, d’una extensió de 10,55 km 2  és emplaçat a la plana alluvial de l’Alt Empordà, entre les conques del Fluvià i de la Muga El terme confronta a septentrió amb els de Vilamalla i Fortià, a ponent amb el de Garrigàs, a migdia limita amb els de Palau de Santa Eulàlia i Torroella de Fluvià, i a l’E amb el de Riumors A part el cap de municipi, el poble de Siurana, hi ha el veïnat i antic lloc de Baseia, els masos de la Brava i el veïnat de la Ribera El territori és planer, només ondulat per suaus turons que, al sector occidental, inicien les petites…

La geografia El país comprèn l’arxipèlag homònim excepte Buka i Bougainville, que pertanyen a Papua Nova Guinea, l’atol d’Ontong Java, l’illa Rennell i l’arxipèlag de Santa Cruz, uns 500 km a l’E Tant l’arxipèlag de Santa Cruz com la majoria de les illes de les Salomó són d’origen volcànic i muntanyoses 2440 m a Guadalcanal El clima hi és equatorial i la pluviositat, abundant El sector primari ocupava el 1993 cap a un 70% dels actius i aportava prop d’un 50% del PIB el 1991 Els principals conreus alimentaris són moniato, cocoters, bananes, mandioca, nyam, colocàsies, hortalisses, arròs i…

Situació i presentació Limita al N amb Montferri i Masllorenç i a l’W amb Vilabella, tots tres municipis de l’Alt Camp a l’E amb Bonastre del Baix Penedès i al S amb Vespella Dos corrents fluvials solquen el terme, el més important és el Gaià, que fa de divisòria amb el terme de Vilabella, l’altre és el barranc de Salomó, que voreja el nucli urbà per l’W i el S i desguassa al Gaià prop de la Riera de Gaià Dins els límits del terme salomonenc hi ha les fonts naturals del Lleó, dels Vergerars i de Sant Joan L’únic nucli de població agregada del terme és el poble i cap de municipi de Salomó…

Situació i presentació El terme de Polinyà, d’una extensió de 8,79 km 2 , és situat a la dreta de la riera de Caldes En plena Depressió Prelitoral, el municipi confronta a migdia amb el terme de Santa Perpètua, a ponent amb el de Sabadell, al N amb el de Sentmenat i a llevant amb el de Palau-solità i Plegamans El municipi és travessat per rieres de cabal escàs, que pertanyen a la conca hidrogràfica del Besòs, ja sigui directament, ja sigui a través de la riera de Caldes El terme comprèn el poble de Polinyà, cap de municipi, la urbanització Serramaurina i diversos masos com Can Marata Pel que…

La geografia física El relleu és variat i complex Totes les muntanyes són d’edat alpina i formen part de l’extrem NE de les serralades Bètiques, participant de les dues unitats estructurals bàsiques la Penibètica i la Subbètica Les cadenes principals serres d’Espuña, de Quípar, etc són formades per materials secundaris, amb cobertora de materials terciaris argiles, sorres, conglomerats i quaternaris a les allargades depressions intrabètiques, com les de Llorca-Alhama-Múrcia La Penibètica acaba al cap de Palos i comprèn les serres litorals d’Almenara, Mazarrón i Cartagena Vers l’interior…