Resultats de la cerca
Es mostren 1218 resultats
Universitari Sport Club
Futbol
Club de futbol que existí a Barcelona.
Fundat el 1901 com a Club Universitari de Football, fou un dels clubs que un any després crearen l’Associació Catalana de Clubs de Football Estava vinculat a la Universitat de Barcelona i agafà el relleu del Team Universitari 1900 Començà participant en la Copa Macaya 1901-02, en què es classificà quart La temporada següent 1902-03 disputà la Copa Macaya, primer, i la Copa Barcelona, després, però en ambdues es retirà i aleshores es fusionà amb el Català Futbol Club El 1909 ressorgí com a Universitari Sport Club en fusionar-se l’Athlètic Club Galeno, fundat el 1907 per Carles Comamala i…
Barcelona Dragons
Futbol americà
Equip de futbol americà de Barcelona.
Creat l’any 1991, és un dels deu clubs fundadors de la World League, competició creada per la lliga de futbol americà dels Estats Units NFL amb equips d’Europa i dels mateixos EUA Després de dues edicions 1991 i 1992 i davant del fracàs de públic als Estats Units, la lliga se suspengué durant tres anys El 1995 reaparegué la competició, però aquest cop amb equips exclusivament europeus, i s’anomenà National Football League NFL Europe, competició que guanyà l’any 1997 Del 1991 al 2001 disputava els seus partits a l’Estadi Olímpic Lluís Companys, però a partir del 2001 firmà un acord amb el…
,
Partit Socialista Català
Política
Grup polític creat a Mèxic, el 19 de juliol de 1941.
Es constituí en adoptar aquest nom el Moviment Social d’Emancipació Catalana MSEC Estava integrat per antics militants del PSUC, provinents majoritàriament del corrent de l’antiga Unió Socialista de Catalunya, al costat d’altres originaris del grup de “L’Hora” com Miquel Ferrer, del Partit Comunista de Catalunya Pere Matalonga, del Partit Català Proletari Pere Aznar i fins i tot del PSOE Ramir Ortega Els seu nucli bàsic important es trobà sobretot a Mèxic i també a Xile, amb Pere Aznar i Dolors Piera, si bé disposà també d’una delegació a la Gran Bretanya Fou president del partit Felip Barjau…
cort
Història
Als s. XII i XIII, oficial reial de justícia d’algunes ciutats catalanes importants.
A vegades també era anomenat justícia, denominació que prevalgué a València Tenia jurisdicció civil i criminal, però, a diferència del veguer, aquesta restava circumscrita dins el terme de la ciutat era relativament autònoma Per regla general era elegit anualment pels prohoms de la ciutat i no calia que fos lletrat ni d’una categoria determinada A Lleida, per exemple, on aquesta institució fou més desenvolupada, el 1300 el cort era assistit per dos paers en la instrucció del procés i per dos paers i deu prohoms per a dictar la sentència Les seves funcions, tanmateix, tendiren a ésser…
Lluïsa Forrellad i Miquel

Lluïsa Forrellad
Literatura
Escriptora en llengua catalana i castellana.
Germana bessona de la també escriptora Francesca Forrellad , fou una de les cofundadores del grup de teatre Quadre Escènic de la Puríssima de Sabadell 1948, del qual també fou actriu, i autora de dos drames en castellà Dos dramas i Regimiento de caza 43 Es donà a conèixer al gran públic el 1953, any que guanyà el premi Nadal amb Siempre en capilla , novella d’intriga sobre un químic i dos metges durant una epidèmia de diftèria a Londres al segle XIX L’obra obtingué una gran acollida i fou traduïda a diversos idiomes Aclaparada pel ressò de l’èxit, Forrellad desaparegué del món literari…
Equip Crònica
La família de Carles IV (múltiple), de l' Equip Crònica
© Fototeca.cat
Equip d’artistes valencià, integrat per Rafael Solbes (València 1942 — 1981), Manuel Valdés (València 1940) i, inicialment, per Joan Antoni Toledo.
Foren els primers practicants del corrent anomenat Crònica de la Realitat, efectivament actiu des del 1965 Els elements del seu art s’iniciaren com una superació ètica de la frivolitat pop i derivaren després —amb una gran brillantor d’imatges— vers formulacions de tipus satíric en què fan conviure elements iconogràfics procedents de la cultura artística històrica i de la contemporània La seva tasca ha tingut una àmplia repercussió Del 1970 al 1981 el grup pintà uns tres-cents llenços aplegats en catorze sèries, els temes centrals de les quals són art i societat, el llenguatge…
Joventut
Portada del primer número de Joventut , obr a d’Alexandre de Riquer
© Fototeca.cat
Setmanari
Setmanari —subtitulat periòdic catalanista
— publicat a Barcelona del 15 de febrer de 1900 al 31 de desembre de 1906, sota la direcció literària de Lluís Via i l’artística d’Alexandre de Riquer.
Fundat cooperativament pels redactors de “Setmana Catalanista” —Oriol Martí, Joaquim Pena, Emili Tintorer, Lluís Via i Salvador Vilaregut—, als quals s’uniren Ade Riquer i Pompeu Gener, i adherit a Unió Catalanista, sostingué una política nacionalista, base del seu activisme cultural, que la féu la revista més completa i més significativa del Modernisme Fou una rellevant tribuna polèmica dels moderns corrents estètics europeus —decadentisme, simbolisme, vitalisme, prerafaelitisme, wagnerisme— valorats per la seva capacitat renovadora del panorama cultural català Hi collaboraren, també, Antoni…
Jevgenij Petrov
Literatura
Pseudònim de Jevgenij Petrovič Katajev, escriptor ucraïnès en llengua russa.
Escriví conjuntament amb Il’ja Arnol’dovič Fajnzil’berg, jueu ucraïnès conegut amb el pseudònim d' Il’ja Il’f Odessa 1897 — 1937 Després de dedicar-se cadascú pel seu cantó a activitats molt diverses, es conegueren a Moscou quan tots dos ja eren escriptors dedicats preferentment a la sàtira en revistes i diaris Llur obra individual pràcticament desaparegué enfront de la popularitat de l’obra en comú Recrearen un gènere ja popular a Rússia i produïren una obra encara molt estimada Dvenadcat’ stul’jev ‘Les dotze cadires’, 1928 és una novella satírica en què, utilitzant el gènere…
Banco Urquijo
Entitat bancària sorgida a Madrid el 1870 sota la denominació d’Urquijo, Ortueta y Arenzana.
El 1918 adoptà el nom actual El 1919 fou fundat el Banco Urquijo Catalán, el qual invertí en indústries diverses La Maquinista Terrestre i Marítima, Catalana de Gas i Electricitat i Hidroelèctrica de Catalunya, que desaparegué el 1942 a conseqüència d’un pacte entre l’Hispano Americano i l’Urquijo El 1965 obrí sucursal a Barcelona amb un servei d’estudis dirigit per Ramon Trias i Fargas Participà en l’establiment d’importants indústries a Catalunya, com ara SEAT i Gas Natural SA, i fou el primer banc industrial de l’Estat espanyol Greument afectat per la crisi bancària, el 1982…
Banc de Barcelona
Banc públic de dipòsit i gir creat pel municipi de Barcelona el 1609 per tal de posar fi a la competència desigual entre la taula de canvi i els bancs privats.
Tenia facultat, igual que aquests, d’efectuar girs, i, a diferència de la taula, que no pagava sinó contra escriptura pública autoritzada per un notari, només exigia la signatura per al reintegrament de fons Era regit per un administrador, un tenidor de llibre major, un caixer, un notari i un bastaix amb el temps arribaren a ésser nou persones Tenia a càrrec seu l’administració del blat de la ciutat La primera petició al Consell de Cent de crear un banc d’aquestes característiques data ja del 1589 En pocs mesos, gràcies al nou banc, el municipi aconseguí de sanejar les seves finances, i el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina