Resultats de la cerca
Es mostren 1874 resultats
Enric IV
Història
Emperador romanogermànic (1056-1105), rei de Germània (1053) i d’Itàlia (1081).
Succeí el seu pare Enric III sota la regència de la seva mare, Agnès de Poitiers, i dels bisbes Annon de Colònia i Adalbert de Bremen, la qual cosa facilità a la Santa Seu l’oportunitat d’organitzar el collegi cardenalici que s’havia d’encarregar de les eleccions pontifícies Ja major d’edat 1066, es trobà amb la independència de fet dels ducats de Baviera i Saxònia, però aconseguí de sotmetre Polònia a vassallatge i dominà els saxons 1075 Durant tot el seu regnat s’enfrontà amb la política del papa Gregori VII, el qual condemnà la simonia 1075, i es plantejà el problema de les Investidures…
Castell de Sant Esteve de Pomers (Clerà)
Art romànic
Les minses restes d’aquest castell, un dels més antics del Conflent, són al cim del turó conegut com la Roca de Pomers, que domina l’antiga capella castral de Sant Esteve, esdevinguda ermita, que es troba al seu vessant de ponent D’aquesta antiga fortalesa refugi, apartada de tota via de comunicació, avui només resten visibles els fonaments d’una torre quadrada Fou un castell de domini comtal des del segle IX El seu terme castral es corresponia a l’antic terme de Villerac El primer esment és de l’any 865, en què Salomó, comte de Cerdanya i Conflent, tingué un plet dins l’església…
Castell de Sallent de Castellbò (Montferrer i Castellbò)
Art romànic
Situació Els pocs vestigis d’aquest castell, o torre, de Sallent de Castellbò es troben al cim d’una penya, part damunt de la població ECSA – A Villaró Es troba al cap del poble de Sallent, a la vall de Castellbò Mapa 34–10215 Situació 31TGC671966 S’arriba a Sallent —un poble abandonat— per la pista que des d’Aravell s’enfila cap a la muntanya El castell es troba a la part alta del poble, damunt la casa més gran, cal Cadena Història El castell de Sallent apareix sovint a la documentació com un dels punts forts més importants que posseïa Arnau de Castellbò el 1206 s’hi reservà la propietat…
Sant Miquel d’Enviny (Sort)
Art romànic
Situació Petita capella rural, emplaçada en un cim rocallós ECSA - JA Adell La capella de Sant Miquel és a 1 km al sud d’Enviny, enmig d’uns camps, en un esperó rocallós que domina l’entorn i sense un camí concret d’accés Cal arribar-hi camps a través JAA Mapa 33-10214 Situació 31TCG439961 Història Malauradament, no s’han trobat referències documentals d’aquesta ermita MLlC Església És un edifici d’una sola nau, coberta amb una estructura d’embigat i capçada a llevant per un absis semicircular, precedit d’un arc presbiteral, que es manifesta també exteriorment en el mur nord, on…
Castell del Cogul
Art romànic
Aquest castell fou de primer un domini de la família Cervera Al segle XIII pas sà als Pallars, en feu del rei A l’inici del segle XIV era senyor o castlà del Cogul Bertran de Solanelles, que el 1306 vengué al monestir de Poblet el castell i la vila del Cogul i 360 sous jaquesos de renda, per 16 250 sous jaquesos Malgrat aquesta venda, la jurisdicció superior del Cogul encara restà a mans de la família Pallars, fins que el 1385 el monestir comprà a Jaume Roger de Pallars tota la jurisdicció del Cogul, les Besses i l’Hospital de Riudeset per 16 000 sous jaquesos Al nord-est de la plaça de l’…
Guinea Equatorial 2011
Estat
La reforma constitucional va ser aprovada pel 97% dels votants del referèndum celebrat el 13 de novembre El resultat, el va rebutjar el principal partit opositor, Convergència per la Democràcia Social CDS, que va denunciar coaccions contra els electors i detencions d’alguns militants seus Amb la reforma, es fixa el límit de mandats presidencials a dos, de set anys, es crea el càrrec de vicepresident de la República i veuen la llum dues institucions, el Senat i el Defensor del Poble No queda clar si el president, Teodoro Obiang, en el poder des del cop d’estat del 1979, es podrà presentar a…
OSSA
Economia
Acrònim de la societat anònima Orfeo Sincronic, empresa fabricant de motocicletes.
Fundada l’any 1928 per la família Giró, es dedicà inicialment a la fabricació d’aparells sonors per a la indústria cinematogràfica En aquest vessant, arribà a cobrir més de la meitat de la demanda del mercat espanyol Manuel Giró fill, de la segona generació de l’empresa i afeccionat a la nàutica, contractà als anys trenta Ricardo Soriano, dissenyador de forabords, que l’empresa començà a construir L’any 1943, aprofitant la tecnologia d’aquests motors, inicià la producció de motocicletes, en les quals obtingué un gran èxit Juntament amb Montesa i Bultaco dominà el mercat espanyol de…
Westfàlia
Geografia històrica
Regió històrica d’Alemanya, que té com a centre la ciutat de Münster.
Fou poblada antigament pels westfalen , poble d’origen saxó, que dominà la regió compresa entre el Ruhr al S, el Zenne a l’E i l’Issel a l’W, és a dir, el territori dels bisbats d’Osnabrück, Münster i la part oriental de l’arquebisbat de Colònia Al segle X formà part del ducat de Saxònia Al segle XII el nom de Westfàlia indicava el territori comprès entre els rius Rin i Weser, mentre que el nom de Saxònia —i després el de Baixa Saxònia— corresponia a la part situada entre els rius Weser i Elba Cap al 1180 el comtat de Saxònia fou dividit en dos, i hom creà el ducat de Westfàlia, sota la…
Calataiud
Municipi
Municipi de la província de Saragossa, Aragó, drenat pel riu Jalón.
S’estén al peu d’un antic castell d’origen musulmà, en un lloc estratègic que domina una important cruïlla de camins naturals el de la vall Jiloca-Túria vers Terol i el País Valencià, i el de Jalón-Henares, cap a l’interior de la Meseta Centre agrícola, últimament s’hi ha desenvolupat la indústria Hi és tradicional la fabricació de ceràmica A la ciutat es destaquen l’església de San Andrés, gòtica amb una torre mudèjar, la de San Pedro de Francos, de portalada gòtica segle XV i torre inclinada, la de San Juan Bautista, amb portalada del segle XVI, i les collegiates de Santa María…
Xodos
Xodos
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alcalatén, situat al vessant oriental de Penyagolosa (1.814 m alt.), límit oriental del terme.
Constitueix l’alta vall del riu de Llucena dit ací barranc de Xodos , que penetra al terme de Llucena a través del congost de l’Estret, obert entre els contraforts orientals del cabeç Roig 1388 m i el tossal de Bernat 1172 m alt pel N formen la capçalera de la vall la línia de crestes que des de Penyagolosa uneix els tossals del Mariner 1467 m i de l’Albagés 1481 m i el pla de la Nevera en aquest indret el terme inclou un petit sector de la capçalera de la rambla d’Atzeneta, dit l’Estepar Hi ha 610 ha de boscs de pins i 2915 de brolla i matollar Al secà hi ha 874 ha, dedicades només a cereals…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina