Resultats de la cerca

Fou arquitecte diocesà És autor de l’asil del Marquès de Campo 1882-84 de València, on fou imposat l’estil neogòtic, que emprà també al convent de les Saleses 1885, també de València Féu l’escala d’honor del palau arquebisbal Milità en el partit conservador i fou diputat a corts i governador civil de Lleida i de Conca

Tisiòleg prestigiós, especialitzat també en la ràbia, publicà diverses obres i fou director del Laboratori Municipal de Barcelona 1952-59 Membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona i numerari 1963 de la Societat Catalana de Biologia Com a dibuixant collaborà a “Papitu” primera època, “El Gall” 1912, “Picarol” 1912, “Revista Nova” 1914, etc, i emprà el pseudònim de Remigius

De formació autodidàctica, escriví una gran quantitat de composicions, de valor desigual, a les quals incorporà els elements musicals autòctons, cosa que donà una gran originalitat al seu llenguatge Emprà sovint el chôro , forma tradicional del Brasil, que donà nom a la seva obra Chôros 1920-29 Altres obres seves notables són les Bachianas brasileiras 1930-44, per a piano i conjunts instrumentals

Fou un dels iniciadors de l’anàlisi química, i introduí l’ús del microscopi en els estudis químics Aïllà el sucre de la bleda-rave, emprà l’assaig a la flama per a diferenciar el sodi del potassi i obtingué el P 2 O 5 per combustió de l’element Treballà sobre la purificació de la càmfora i de la magnèsia

Religiós uniat, en la seva lírica emprà per primera vegada la llengua popular ucraïnesa Considerat com el fundador del renaixement literari de la Galítsia ucraïnesa, la seva poesia, de tipus romàntic, palesa la influència de la poesia popular d’aquest país i celebra el seu passat medieval Traduí a l’ucraïnès el Nou Testament i un bon nombre de salms

Abandonà la carrera de medicina per dedicar-se plenament al teatre Tanmateix, la seva primera obra, La taverne des étudiants 1854, fou un fracàs però amb Pattes de mouche 1860 esdevingué autor de moda Conreà tota mena de gèneres i emprà tots els recursos dramàtics imaginables De la seva producció cal destacar també Patrie 1869, La Tosca 1887, Madame Sans-Gêne 1893, etc

Cursà la carrera de dret, i tingué diversos càrrecs durant la Generalitat Escriví per al teatre La vida d’un home 1952 i Les golfes 1957, que representaren, sobretot la primera, un intent de renovació, fet amb tècniques realistes, en el pobre panorama teatral de l’època És autor també de la comèdia El casinet dels morts Emprà el pseudònim de Feliu Aleu

Germà de l’editor  Gustau Gili Es destacà com a paisatgista El 1924 anà a Buenos Aires, on obtingué un gran èxit Fou diverses vegades president de la secció de pintura del Cercle Artístic de Barcelona En el període 1895-1908 collaborà en L’Esquella de la Torratxa , on emprà el pseudònim L Alegret Illustrà un Misal romano i altres obres

Fou professor d’humanitats al seminari de psicologia a l’institut de Tarragona és autor de sermons, de treballs històrics i d’assaigs de psicologia Com a poeta emprà el llatí, el català i el castellà, i en aquestes dues últimes llengües féu traduccions de llibres bíblics i d’autors clàssics Escriví també l’extens poema humorístic Lo prodigi del sigle 1868

Fou arxiver municipal i secretari del Centre Catalanista La Palmavera 1906 La seva poesia, en la seva major part inèdita, és centrada en la Barceloneta l’Alguer, Catalunya i la seva muller, Barbarina Cossu La poesia Veremes tristes fou premiada als Jocs Florals de Mataró el 1921 Emprà els pseudònims Manuel Herrero de Sant Julià i Julià de l’Arc