Resultats de la cerca
Es mostren 4875 resultats
inferència bayesiana
Biologia
Matemàtiques
Mètode estadístic d’inferència que consisteix a maximitzar la probabilitat posterior d’una hipòtesi determinada.
Recentment s’ha incorporat a l’estimació de filogènies L’arbre filogenètic òptim és aquell que maximitza la probabilitat posterior d’obtenir la hipòtesi La probabilitat posterior és proporcional a la seva màxima probabilitat multiplicada per la probabilitat a priori de la hipòtesi, que consisteix a incorporar els coneixements previs a la realització de l’anàlisi Aquest mètode proporciona directament estimacions de les probabilitats de cada branca de l’arbre filogenètic i incorpora models sobre el procés d’evolució dels organismes a estudiar, tal com fa el mètode de màxima probabilitat
Saadh-Allah Wanus
Teatre
Autor dramàtic sirià, el més famós del món àrab.
La seva primera obra, composta de peces curtes Històries d’un grup de putxinellis , 1985, és continuada per Festa per al cinc de juny , on posa de manifest la via d’un teatre didàctic en el qual el problema principal és l’evolució de la societat àrab enfront del drama del poble palestí En obres posteriors, com El cap de Mameluc Jaber , Una tarda amb Aboukhalil-al-Kabbani , El rei és el rei o Temps d’ebrietat , el món de les llegendes li serveix de base per a la configuració d’un teatre polític
iconòstasi
Arquitectura
Cristianisme
Mur, de fusta o d’obra, que, a les esglésies d’Orient, sobretot a les de tradició bizantina, separa el santuari o presbiteri de la nau de l’església.
Té una porta central anomenada reial i que té, a més, una cortina i dues de laterals i és tot ell decorat amb icones, d’acord amb uns cànons que n'estableixen la distribució És l’evolució de l’antic cancell, comú al presbiteri de moltes basíliques, al qual hom començà de penjar icones, després del triomf del culte a les imatges, el 843 iconoclàstia Entre els iconòstasis famosos, hom pot destacar el de la basílica de l’Anunciació, al Kremlin de Moscou, de grans dimensions, obra de Teòfanes el Grec i Andrej Rubl’ov
morfologia
Biologia
Part de la biologia que estudia la forma i l’estructura dels éssers vius.
La diferència entre anatomia i morfologia està en el fet que, mentre que la primera estudia només la disposició i l’estructura dels òrgans, la morfologia mira d’explicar i de fer comprensibles els fets que mostra l’anatomia constitueix, per tant, la teoria de l’anatomia Els estudis morfològics permeten d’aclarir el veritable significat biològic dels òrgans, ajuden a la investigació dels fenòmens d’adaptabilitat i de reacció davant el medi i esdevenen decisius a l’hora de resoldre les qüestions de l’evolució orgànica i de la filogènia
pedogènesi
Geologia
Procés de formació d’un sòl.
En la formació i evolució d’un sòl intervenen tant processos fisicoquímics com biològics El material geològic, el clima, la vegetació i la fauna, la geomorfologia i el temps són els diversos factors que condicionen la pedogènesi El sòl que es forma sense que hi hagi hagut transport horitzontal de materials rep el nom de sòl autòcton si hi ha transport de materials, el sòl que es forma sobre aquests materials s’anomena sòl allòcton Es considera que un sòl és completament format quan es troba en equilibri dinàmic amb l’entorn
mètode de dinàmica molecular
Física
Mètode de simulació que consisteix en una solució numèrica de les equacions de moviment per un sistema de N partícules interactuants.
Els primers estudis per dinàmica molecular foren realitzats pels físics nord-americans BJ Alder i TE Wainwright el 1957 per a estudiar les propietats del fluid d’esferes rígides Posteriorment A Rahman, el 1964 i L Verlet el 1967 estengueren aquest estudi a sistemes amb potencials d’interacció continus La dinàmica molecular situa el sistema en estudi en l’espai fàsic de dimensió 6 N i estudiant l’evolució de la seva trajectòria en el temps, calcula les propietats del sistema tant en l’equilibri com en el no-equilibri, mitjançant mitjanes temporals
tonalitat
Música
Organització jeràrquica dels sons amb relació a una nota de referència, l’anomenada tònica en el sistema major-menor, com a punt d’atracció de tots els sons utilitzats.
Generalment la tonalitat principal d’una obra s’expressa al començament i a la fi del fragment Com a sistema tingué una evolució progressiva els seus orígens es troben a partir del 1600 i la seva presència fou viva fins al final del s XIX Sovint hom indica la tonalitat d’una obra per identificar-la Així, hom parla d’una “simfonia en do”, i en el cas d’una obra que tingui diferents moviments hom només indica la tonalitat o el predomini del to corresponent al primer dels moviments o temps
relacions associatives
Lingüística i sociolingüística
Relacions, semàntiques o formals, que es produeixen entre els signes d’una llengua, de manera que s’enllacen formant «grups de representacions» (Paul).
L’evolució històrica d’una llengua desfà constantment aquests grups i en forma d’altres Així, és segur que ja ningú no associa via amb divorci , i, altrament, el freqüent nusos com a plural de nu demostra que el plural nu-s ha estat identificat amb el mot simple nus , i l’associació és prou viva per a originar una propagació nusos, crusos per analogia Aquestes relacions són contraposades sovint a les relacions sintagmàtiques Saussure o “discursives” Bally, que es produeixen entre els membres d’una mateixa frase
Philippe Biguerny
Escultura
Escultor renaixentista borgonyó.
El 1498 s’installà a Burgos, des d’on s’estengué la seva obra per tot Castella És autor del retaule de la capella del Conestable 1523-26, a la catedral de Burgos, en collaboració amb Diego de Siloé, del retaule del Davallament, de la catedral de Toledo 1524-27, i, en collaboració amb Berruguete, del cadirat del cor d’aquesta catedral La seva obra, model de correcció tècnica i d’expressivitat continguda, constitueix un bon testimoniatge de l’evolució plàstica castellana del primer terç del segle XVI
Karl Bühler
Psicologia
Psicòleg alemany.
Després d’haver ensenyat a Munic, Dresden i Viena on ocupà la càtedra de psicologia de la facultat de filosofia, emigrà a Califòrnia Influït per les investigacions de l’escola de Würzburg, s’orientà vers l’estudi experimental del pensament i del llenguatge, i seguí les teories biopsicològiques de l’escola de la Gestalt És autor de Die Gestaltwahrnehmungen ‘Les percepcions de les formes’, 1913, Die geistige Entwicklung des kindes ‘L’evolució psíquica de l’infant’ 1918, Die Krisis der Psychologie ‘La crisi de la psicologia’, 1927 i Sprachtheorie ‘Teoria de la parla’, 1934
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina