Resultats de la cerca

Començà relacionant-se amb els futuristes Marinetti, Prampolini i d’altres, amb els quals exposà una sèrie de “màquines inútils” El 1948 intervingué en la fundació del Movimento per l’Arte Concreta Durant la dècada dels seixanta realitzà sèries de ‘múltiples’ així com objectes d’art cinètic, mentre començava a exercir com a dissenyador Es preocupà per la recerca estètica i també per la pràctica de l’art, sobre la qual escriví algunes reflexions Arte come mestiere 1969, Design e comunicazione visiva 1970, etc

Sembla que fou Basílides s II aC, el principal teòric del gnosticisme, qui n'exposà la natura i la significació Seria el Déu suprem, identificable amb Jahvè, amb Mitra i amb el sol Amb la seva triple virtut activa creà tres mons el dels esperits, el de la matèria informe i el dels éssers actualitzats per la redempció cristiana En derivaven 365 divinitats inferiors, que presidien els dies de l’any De fet, la suma del valor numèric de les lletres gregues ἀβρασαξ dóna exactament 365

Estudià a l’Escola Massana de Barcelona, a Anglaterra Sunderland College of Arts i Hammersmith School i també al Japó Kyoto Professora de l’Escola Massana 1965-2002 i, eventualment, a la Universitat de Veracruz, Mèxic 1976-77, a Nova York 1979 i a Bechyne, Bohèmia 1980, inicialment collaborà amb Jordi Aguadé Exposà per primera vegada el 1968 En són característiques les seves peces al torn, de formes molt depurades i amb empremta japonesa, bé que també feu obres de caràcter escultòric, fruit de la lliure inspiració

Es formà a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona 1939-41, amb Josep Civil, Joan Serra, R de Campany i A Sisquella, amb els quals freqüentà la Sala Parés Exposà individualment per primera vegada l’any 1942 Durant la dècada dels seixanta residí a Roma, on amplià estudis La seva pintura ha mantingut sempre un to de suavitat en els colors i en les formes que es palesa sobretot en les figures femenines o bé, ocasionalment, en paisatges i natures mortes

Molt dotat musicalment, a més de tocar diversos instruments fou professor d’arpa a la cort de Lluís XV, on visqué en 1755-60, compongué nombroses cançons Amb Denis Diderot, renovà el teatre francès, i les seves obres Le Barbier de Séville 1772 i Le mariage de Figaro 1781 donaren òperes d’una gran entitat Gioacchino Rossini, Giovanni Paisiello, Wolfgang Amadeus Mozart, etc Escriví, a més, el llibret de Tarare , òpera d’Antonio Salieri estrenada el 1787, en el pròleg del qual exposa la seva estètica operística

Format a Llotja amb Salvador Gurri, estudià tres anys a Roma pel seu compte i, en 1790-95, pensionat per la Junta de Comerç Allà aconseguí el primer premi de l’Accademia di San Luca, de la qual fou vicepresident El 1796 exposà a l’Escola de Belles Arts de Barcelona De la seva obra, mal coneguda, cal esmentar les estàtues allegòriques d' Àfrica i Amèrica 1802 al pati de la Llotja barcelonina, que, malgrat l’exotisme exigit pel tema, palesen un rigorós neoclassicisme

El 1915 creà la revista L’Élan , on exposà els principis sobre allò que ell anomenà el purisme en pintura El 1918 publicà, juntament amb Le Corbusier, Après le cubisme , manifest purista, les idees del qual desenvoluparen ambdós posteriorment en la revista L’Esprit Nouveau 1921-25 Installat a Nova York 1938, establí amb gran èxit l’Ozenfant School of Fine Arts Cal esmentar la seva àmplia composició Vida 1931-38, Musée Nationale d’Art Moderne, París Com a teòric, cal esmentar-ne, sobretot, Art 1927

Formada a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona 1942-48 Participà en diversos Salons d’Octubre barcelonins Exposà particularment a Barcelona, Madrid i Nova York, entre altres ciutats Membre del Cercle Maillol fou sòcia fundadora del grup Lais Fou signant del Manifest Negre, intent de rellançar l’avantguarda en la primera postguerra La seva obra, d’un figurativisme estilitzat, ha estat relacionada amb Modigliani Fou organitzadora de les Biennals Hispanoamericanes i sòcia de mèrit i d’honor del Reial Cercle Artístic de Barcelona

Coneguda amb el nom de casada d' Anita Solà d’Imbert Autodidacta Concorregué als Salons d’Octubre de Barcelona, on exposà Sala Vinçon 1948, Sala Gaspar 1952, Galeries Laietanes 1955, Galeries Syra 1970 Projectà una pintura al fresc per a l’ermita de Sant Cristòfol a Vilanova i la Geltrú i decorà l’església de Merlant Gironès Passà per un cert ingenuisme, en paisatges, flors i natures mortes Posteriorment s’acostà a l’estil de Raoul Dufy i en una darrera etapa arribà a l’abstracció

A París s’interessà pel cubisme El 1915 tornà a la seva ciutat nadiua i començà la lluita contra les concepcions oficials de l’escultura El 1924 exposà la seva Noia baixant el carrer Florida , que el convertí en el líder de l’avantguarda escultòrica argentina Dos anys més tard féu el primer relleu abstracte de l’Amèrica del Sud, anomenat Posta de sol La guerra civil de 1936-39 i la Segona Guerra Mundial li feren produir treballs dramàtics d’un marcat to expressionista