Resultats de la cerca

Començà escrivint en llengua castellana una collecció de poesies, Un libro 1878, i un assaig sobre els set pecats capitals 1883 Acabats els estudis de magisteri, el 1888, escriví molts treballs pedagògics Amb La rondalla de l’avi guanyà la flor natural en el certamen convocat pel Centre Moral Instructiu de Gràcia en memòria del rei Jaume I 1907, i després obtingué una setantena de premis en diversos certàmens, per poemes de temàtica romàntica i religiosa, alguns dels quals foren recollits a “Lectura Popular” 1919

Germà de Josep Es llicencià en dret Fou membre del partit republicà federal i collaborà en el volum El libro del ciudadano 1877, dirigit per Francesc Pi i Margall Fundà i dirigí el setmanari La Barretina  1891 i collaborà, entre d’altres, a Un Tros de Paper  1865, L’Embustero  1866, La Campana de Gràcia 1870, Diari Català  1879 i El Diluvio  1879, on publicà unes inacabades Memorias de un veterano de la República  Utilitzà els pseudònims Antonet , Antonet Serra i Jepet de l’Orgue

El 1848 intervingué en la guerra dels Matiners, i, condemnat a mort, fugí a França Indultat, tornà poc abans de la revolució del 1854, i el 1856 es féu fort a Gràcia contra les forces del general Zapatero i contra el cop del general O'Donnell Empresonat i fugitiu diverses vegades des del 1857, intervingué en la conspiració del juny del 1866, i finalment fou mort pels mossos d’esquadra Hom el convertí en un heroi republicà, popularitzat, sobretot, a través de diferents auques

Esdevingué secretari de Pèire de Marca després que aquest fou nomenat bisbe de Tolosa el 1652 Abans de morir 1662, Marca li encarregà de publicar els seus manuscrits, entre els quals hi havia la Marca hispanica , obra a la qual Baluze afegí un prefaci i completà el llibre IV, i que edità el 1688 Fou bibliotecari de JB Colbert Publicà un estudi sobre el bisbat d’Ègara 1663, una biografia de Pèire de Marca 1663 i els estudis d’Antoni Agustí sobre l’edició del Decret de Gracià 1674, entre altres obres

Formada al Conservatori del Liceu de Barcelona, on fou deixeble de Gracià Tarragó, estudià llaüt a Londres Fou membre d’ Ars Musicae , formació en la qual, a més de la guitarra, tocà també la viola de mà, la viola de roda, el llaüt i l’arpa gòtica Posteriorment també fou membre del Quartet Tarragó És coneguda sobretot com a acompanyant de  Lluís Llach  des del 1969, al qual l’uní una forta amistat, i el qual li dedicà Laura 1977, una de les cançons més celebrades del seu repertori, i també Roses blanques 1994

Fundat el 1984, el primer president fou Cisco Miquel A l’inici l’equip d’hoquei sobre patins sènior jugà a primera divisió Arribà a tenir fins a deu equips en categories inferiors El 2011 només disposava d’un equip benjamí federat D’altra banda, el 1987 Conxi Gracia i Mercedes Arce impulsaren la secció de patinatge Participa en campionats territorials i de Catalunya amb més de setanta esportistes federats El 2009 aconseguí el Campionat provincial en grups petits de xou Entrena a les installacions municipals del Vilar

S’inicià a l’Agrupació Esportiva Centelles 1991-99, excepte la temporada 1993-94, que ho feu al FC Barcelona També jugà a les files de l’Olesa FS 1999-2000, T2 Gràcia 2000-2001, Santa Eulàlia FS 2002-04, Granollers 2004-05 i FS la Garriga des de la temporada 2005-06, amb el qual disputà la final de la Supercopa de Catalunya 2010 Des del 2004 juga amb la selecció catalana, amb la qual ha participat en diverses competicions internacionals Fou subcampió de l’Eurofutsal 2006 i nomenat millor porter del torneig

El grup teatral Comediants presenta un espectacle musicoteatral a la Pedrera del passeig de Gràcia de Barcelona per a simbolitzar l’arribada de l’any 2000 Des d’avui i fins al 31 de desembre, cada dia a les dotze del migdia el grup farà una breu actuació i arrencarà un full d’un calendari gegant L’alcalde de la ciutat Joan Clos i el poeta Miquel Martí i Pol són els primers dels personatges que seran convidats diàriament a expressar un desig per a l’any 2000

Situat a l’extrem sud de l’estany d’Airoto, a 2200 m d’altitud, dins del Parc Natural de l’Alt Pirineu Cabana habilitada com a refugi lliure per la Unió Excursionista de Catalunya UEC amb motiu del cinquantenari de la UEC de Gràcia Fou inaugurat el 6 d’octubre de 1991 i té capacitat per a dotze persones És base per a travesses i ascensions a cims com els tucs de Marimanya 2679 m i Baciver 2720 m, o els pics de Qüenca 2638 m i del Rosari 2608 m

Aquest nom provenia del fet que n'eren membres, a més d’alguns nobles i del canonge Ramon Llàtzer de Dou, els bisbes de Lleida i Girona i l’arquebisbe de Tarragona, que el rei, amb la seva forma de procedir tortuosa habitual, havia inclòs per tal com suposava que havien instigat o defensat la insurrecció La junta condemnà a mort alguns caps, com JRafí i Vidal i Albert Olives, amb la intenció de demanar gràcia al rei, però aquest sortí del Principat cap a València per tal de no concedir-la