Resultats de la cerca
Es mostren 1271 resultats
nacra
Malacologia
Mol·lusc lamel·libranqui de l’ordre dels filibranquis, de la família dels pínnids, que amb una conquilla que pot assolir 80 cm de llargària; és el lamel·libranqui més gros de la Mediterrània.
A la cara externa de la conquilla sobresurten un gran nombre d’escates que li donen un aspecte rugós Habita als fons sorrencs de la Mediterrània, entre 5 i 25 m de fondària, amb la punta de la conquilla clavada a la sorra Els cabussadors solen pescar-les amb fins ornamentals
xixella
Xixella
Hornbeam Arts (CC BY-NC 2.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels columbiformes, de la família dels colúmbids, de 33 cm, que és de color gris i té negres les puntes de les ales i una franja a l’extrem de la cua.
És migradora parcial, i habita en boscs i camps amb arbres escampats, a Europa fins a 61° de latitud nord, a l’Àsia occidental i al N d’Àfrica És sedentària a la Catalunya continental, i exemplars del N i el centre d’Europa hivernen a tots els Països Catalans
trencapinyes
Trencapinyes
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes
, de la família dels fringíl·lids, de 16’5 cm, que té el bec robust amb l’extrem de les mandíbules llarg, corbat i entrecreuat, el mascle és de color vermell amb la cua i les ales més fosques, i la femella és de color verd groguenc amb les parts superiors brunenques.
Habita als boscs de coníferes, sobretot d’avets, i bàsicament s’alimenta de llurs llavors És estès per gairebé tot Europa, pel NE d’Àfrica, l’Àsia septentrional i l’Amèrica del Nord És comú a les pinedes de tots els Països Catalans, i a les Balears forma la subespècie Lcbalearica
tòtil
Herpetologia
Amfibi anur de l’ordre dels opistocels, de la família dels discoglòssids, d’uns 5 cm de longitud, amb la pell verrucosa, el cap deprimit i les potes curtes.
Habita sota les pedres i vora corrents d’aigua Fa la posta a terra, el mascle agafa els ous amb la base de les potes posteriors i els hi porta durant tres setmanes fins a la desclosa dels cap-grossos, que surten quan es banya És comú als Països Catalans
remena-rocs
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels caràdrids, de 23 cm, que té les parts superiors de color castany i negre, el cap blanc i negre, el pit negre i la gola i les parts inferiors blanques.
A l’hivern el cap, el pit i les parts superiors són de color brunenc brut Habita en costes pedregoses, on mou els còdols amb el bec tot cercant les bestioletes de què s’alimenta Nia a Grenlàndia, Islàndia i l’Euràsia septentrional, i hiverna a les costes europees i africanes
gamba roja pintada
Gamba roja pintada
© Lip Kee Yap
Ornitologia
Gamba que presenta a l’estiu el plomatge gairebé negre, i a l’hivern, molt semblant al de la gamba roja, però més clar, amb les parts superiors tacades de blanc i sense vora blanca a les ales.
El bec és brunenc, amb la base de la mandíbula inferior roja i les potes d’un roig fosc a l’estiu i ataronjat a l’hivern Habita al nord d’Europa, hiverna al nord Àfrica, a la Mediterrània i al sud d’Àsia, i és ocasional als Països Catalans
lluç de riu
Lluç de riu
Katdaned (cc-by)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels clupeïformes, de la família dels esòcids, d’uns 30-70 cm de llargada que té el cos allargat i recobert de fines escates, una sola aleta dorsal, situada molt endarrere, les ventrals en posició abdominal i el musell gros, llarg i deprimit, amb la boca armada de fortes dents.
Habita a les aigües dolces, on es nodreix de peixos, granotes, serps d’aigua, petits mamífers, etc Originari de l’Europa central i de l’occidental, fou introduït a la península Ibèrica vers el 1950 A l’estany de Banyoles ha provocat gairebé l’extinció de tots els altres peixos
territ becllarg
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels caràdrids, de 19 cm, que és de color roig brunenc viu, amb el pili i les parts superiors tacats de castany i negre, i té el carpó blanc i el bec llarg, fi i una mica corbat cap avall.
A l’hivern, les parts superiors són grisenques i les inferiors blanquinoses amb el pit brunenc Habita a la tundra siberiana i hiverna al S d’Àfrica, a l’Índia, Malàisia, Austràlia i Nova Zelanda És ocell de pas als Països Catalans durant les migracions i hivernant escàs a les Illes
sisó
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels gruïformes, de la família dels otídids, de 43 cm, que a l’hivern té les parts superiors de color terrós i les inferiors blanquinoses.
El mascle, en plomatge nupcial, presenta un gros collar blanc i negre És migrador parcial i habita a la península Ibèrica, al sud-oest de França, al sud d’Itàlia, al sud-est europeu, a Sicília i a Sardenya És comú a l’oest del Principat i migratori a les Illes
secretari
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels falconiformes, de la família dels sagitàrids, de 120 cm d’alçada, 110 de llargada i 210 d’envergadura, que té les potes molt llargues, és gris i negre, amb la cera groga i la pell del voltant dels ulls nua i vermellenca.
Té un llarg plomall erèctil darrere el cap i les rectrius centrals 15 cm més llargues que les altres S'alimenta de serps, petits mamífers, insectes grossos i rèptils Habita a les planes obertes i sabanes del centre i el sud d’Àfrica i és protegit per les lleis de caça