Resultats de la cerca
Es mostren 3879 resultats
Fèlix Albajes i Garcia
Escultura
Pintura
Pintor i escultor.
Format inicialment sota la direcció dels pintors Joaquim Mir i Francesc Domingo, rebé, però, el veritable mestratge plàstic de l’escultor Manolo Hugué, amb qui convisqué durant setze anys a Caldes de Montbui Fou un dels fundadors del Cercle Maillol 1945 Durant tota la vida compaginà el treball a l’empresa familiar amb la pràctica artística Installat a Cabrera de Mar des dels anys seixanta, reflectí la seva inclinació per l’impressionisme en nombrosos paisatges i retrats a l’oli, tècnica que utilitzava amb preferència També conreà l’escultura, que mostra una clara afinitat amb la…
Jaume Cirera
Jaume Cirera Lluita dels àngels amb els dimonis , fragment del retaule de Sant Miquel, de la catedral d’Urgell
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor, documentat entre el 1418 i el 1450.
Un dels darrers representants de l’estil anomenat internacional , influït per Lluís Borrassà Inicialment collaborà amb Jaume Cabrera, després 1425 s’associà amb Bernat Puig, amb qui féu diverses obres el retaule de Sant Pere, de Ferrerons 1431, al Museu Episcopal de Vic el de Sant Miquel, de la Seu d’Urgell 1433, on potser intervingué, a més, el pintor Ramon Gonçalvo, al Museu d’Art de Catalunya i a diverses colleccions al de Santa Anna, a la Collecció Muntadas de Barcelona i el de Cornet, al Museu Episcopal de Vic Li han estat atribuïdes altres obres
Emmanuel Chabrier
Música
Compositor francès.
Estudià piano i posteriorment, amb Semet i amb Hignard, composició Una ardent vitalitat, que li valgué a vegades l’adjectiu de “truculent”, anima tota la seva música Tingué una gran influència damunt l’escola francesa contemporània Fou admirador d’Offenbach i de Wagner Escriví obres per a piano Pièces pittoresques, 1881, obres vocals Sommation irrespectueuse , 1880 Invitation au voyage , 1871 etc obres per a orquestra España , 1882 Habanera , 1885 i per a teatre L’Étoile 1877, d’influència wagneriana, L’Éducation manquée 1879, opereta, Gwendoline 1885, Le Roi malgré lui , inicialment…
Juan de la Cueva
Teatre
Dramaturg d’orientació classicista, iniciador de la peça dramàtica d’assumpte històric nacional.
La seva obra de preceptiva dramàtica, Exemplar poético 1606, és un digne antecedent de l' Arte nuevo de hacer comedias, de Lope de Vega Escriví diverses comèdies i tragèdies sobre temes clàssics Ayax Telamón, La muerte de Virginia, nacionals Tragedia de los siete infantes de Lara, Comedia de la muerte del rey don Sancho, Comedia de la libertad de España por Bernardo del Carpio , temes que havien de tenir molta difusió a partir de Lope de Vega, i novellescs El infamador, La constancia de Arcelina , d’esperit romàntic Com a poeta fou influït, inicialment, per Petrarca
Manuel Hernández i Mompó
Pintura
Pintor.
Fou més conegut pel segon cognom Estudià a l’Escola de Belles Arts de València, i s’hi graduà el 1949 Residí a París el 1951 i treballà a Itàlia el 1954 Després d’una estada a Holanda el 1956, tornà a la península Ibèrica i residí primer a Aravaca Madrid, després a Mallorca i Eivissa, i finalment a Madrid La seva obra, inicialment figurativa, s’anà simplificant fins a l’extrem d’arribar a una elementalitat de llenguatge gràfica i colorista, de signes flotants collocats sobre fons blanc El seu món plàstic és lluminós, sensible, esquemàtic, pur i eminentment poètic
Desideri Trilles
Història
Economia
Militant obrer.
Inicialment cenetista i dirigent del Sindicat del Transport de Barcelona durant la vaga del 1923, evolucionà després cap al sindicalisme revolucionari, formant part del Grup de La Batalla , i passà finalment al socialisme Tingué un paper molt destacat en les activitats revolucionàries dels anys 1930-31 Dirigent de la UGT catalana, collaborà en el seu setmanari La Internacional 1931 ocupà la presidència del Sindicat d’Estibadors del port de Barcelona, fou membre del comitè regional del PSOE 1934 que s’integrà, el 1936, en el Partit Socialista Unificat de Catalunya Fou assassinat…
Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya
Excursionisme
Revista cultural publicada des del 1891 al 1938 a Barcelona, com a portaveu del Centre Excursionista de Catalunya.
Fou la continuació de publicacions semblants de L’Excursionista 1878-91, butlletí mensual de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques, i del Butlletí de l’Associació Catalana d’Excursions 1878-91 Suspès el 1939, reaparegué el 1946, en castellà, amb el títol de Montaña Des del 1970 és en català, Muntanya , i amb el subtítol de Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya Inicialment fou dirigit per Francesc Carreras i Candi Sobretot a les primeres èpoques, hi ha treballs importants, escrits sovint per especialistes, sobre història, arqueologia, art, geologia,…
Butlletí de Dialectologia Catalana
Revista catalana especialitzada en dialectologia, etimologia i toponímia.
Fou publicada inicialment per les oficines del Diccionari General de la Llengua Catalana, de l’Institut d’Estudis Catalans, amb l’objecte d’informar els collectors de materials lingüístics i publicar els resultats dels estudis sobre aquests materials Antoni Griera en tingué principalment cura en la primera època 1913-30 La segona època 1931-36 fou preparada per Joan Coromines i aparegué amb el subtítol de “Revista Catalana de Lingüística” Ultra els collaboradors catalans Pere Barnils, Manuel de Montoliu, Pompeu Fabra, etc, hi collaboraren, entre altres, Leo Spitzer, Walter von…
Confederació Atenesa
Història
Unió de ciutats gregues presidida per Atenes (378-338 aC), creada per tal de posar terme a l’hegemonia d’Esparta.
Era un intent de refer la Lliga o lliga de Delos Inicialment, Atenes respectà l’autonomia dels membres de la Confederació, un consell dels quals es reunia a Atenes Synedrion La Confederació, sota el comandament d’Atenes, destruí l’esquadra espartana a Naxos Però Tebes, membre de la Confederació, adquirí un poder creixent, i des del 369 els esforços d’Atenes es dirigiren cap a l’eliminació d’aquesta nova rival La defecció d’alguns dels aliats provocà dures repressions que desprestigiaren la unió, la qual pervisqué, en decadència, fins a la derrota de Queronea 338 aC per Filip II…
‘Amr ibn al-‘Āṣ
Història
General àrab conqueridor d’Egipte.
Inicialment enemic de Mahoma, es convertí a l’islam el 630 Durant el califat d’Omar emprengué la conquesta d’Egipte, derrotà l’exèrcit bizantí a Heliòpolis 640, i entrà a Alexandria el 642 Constituït governador d’Egipte, fou deposat i exiliat pel califa ‘Uṯmān Més tard intervingué a Aḏruh a favor de Mu'awiyya com a àrbitre de les discussions hagudes entre aquest i Alí per a aconseguir el califat vacant Guanyada la causa de Mu'awiyya, restà governador d’Egipte 658 i morí quan havia ja començat la conquesta de les places nord-africanes
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina