Resultats de la cerca
Es mostren 5704 resultats
supercompte
Economia
Producte financer, creat per la banca espanyola l’any 1989, consistent en un compte corrent amb interessos elevats.
Amb un import mínim en el saldo dipositat, un tram sense remunerar i una taxa d’interès creixent en funció dels trams més alts del saldo mitjà, el supercompte originà una concurrència molt forta entre les entitats bancàries i un increment dels dipòsits dels clients, amb repercussió en els costs financers de la banca i en els seus resultats
prohibicionisme
Política
Moviment per a combatre l’alcoholisme per la implantació de lleis prohibitives de la producció i venda de begudes alcohòliques.
D’origen anglosaxó, es fonamentava en raons sociomorals relació amb la delinqüència i, sobretot, econòmiques disminució de la productivitat entre els obrers per causa de l’alcohol, interès industrial a promoure el consum d’altres productes, etc Aplicat absolutament als EUA llei seca, hom en troba formes atenuades en alguns països europeus, com Noruega o Suècia
antiguitat
Economia
Dret del treball
Període de temps transcorregut des del dia que hom ha iniciat una relació juridicolaboral, en qualitat de treballador per compte d’altri o com a funcionari al servei de l’administració pública, o bé des que ha ocupat una determinada categoria o escalafó en l’una o l’altra condició.
La seva durada afavoreix el treballador en qüestions d’acomiadaments, ascensos i altra mena de drets Per als empresaris, l’estabilitat dels qui treballen per a ells té interès per tal d’evitar l’augment dels costs derivats de la mobilitat i alhora és un factor que contribueix a la integració dels treballadors a l’empresa
colorant azínic
Química
Nom genèric que hom dóna als colorants derivats de la fenazina.
El grup inclou, a més de la mauveïna , colorant d’interès històric, les safranines , les aposafranines, les indulines i la nigrosina, de gran ús industrial, el negre d’anilina, els blaus sòlids BL i GL per a llanes i una sèrie de colorants obtinguts per oxidació sobre la fibra i emprats en el tenyiment de pells i pèl
alatxa
Ictiologia
Peix de la família dels clupeids semblant a la sardina, de 20 a 30 cm de llarg, amb una franja daurada longitudinal a cada costat del cos.
Té els opercles llisos, a diferència de la sardina, que els té estriats Les aletes s’inicien en el primer terç del cos, al mateix nivell Pròpia de la Mediterrània meridional Illes Balears, costes del sud de la península Ibèrica i del nord d’Àfrica, és objecte d’una activa pesca i el seu interès comercial resulta considerable
Gerardus Bolland
Filosofia
Filòsof neerlandès.
Despertà l’interès per la filosofia hegeliana en amplis cercles Des del 1922 existeix la Bolland Genootschap voor Zuivere Rede ‘Societat Bolland de la Raó Pura’, que té per òrgan la revista De Idee Fou nomenat membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans el 1916 Publicà Gnosis en Evangelie 1906, Hegel’s Phaenomenologie des Geistes 1907
Ignacio Rodríguez Galván
Literatura
Teatre
Poeta i dramaturg romàntic mexicà.
Molt influït pel Duque de Rivas, García Gutiérrez, Hartzenbusch, Monti i Manzoni, l’interès de la seva producció està principalment en el sentit nacional que reflecteix el moment històric que li tocà de viure Entre els seus poemes destaca Profecía de Guatimoc , i entre les obres dramàtiques, La Capilla 1837 i Muñoz, visitador de México 1838
João Rodrigues de Castelo Branco
Metge portuguès, conegut com a Amatus Lusitanus.
Estudià a Salamanca i, mogut per les dificultats que trobà pel fet d’ésser jueu, exercí a Portugal, a Flandes 1534, a diferents llocs d’Itàlia 1541 i a Salònica 1556 És una de les grans figures de la medicina portuguesa La seva obra més important és Centúries mèdiques Florència, 1551, recull d’extraordinari interès clínic
Pere Joan Andreu
Cristianisme
Dret
Doctor en teologia i dret, canonge de València i ardiaca de Morvedre, d’on percebia les primícies.
En aquesta darrera població fundà un pòsit de tipus castellà que descriví a Administració perpètua de cent cafissos de forment, per a què los pobres llauradors i hereters de la vila de Morvedre tinguen cada any forment per a sembrar ses terres, i heretats, sens pagar interés, ni creiximònia alguna València 1605 Fou conegut també per Perandreu
Fulbert de Chartres
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Deixeble, a Roma, de Gerbert d’Orlhac 975, passà a Chartres 987, on exercí la medicina i regí l’escola episcopal Bisbe de Chartres 1006, fou membre del consell reial i reedificà la catedral, destruïda per un incendi 1020 Les seves 128 cartes tenen un interès especial, tant per l’estil com per les notícies històriques que contenen
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina