Resultats de la cerca

D’un marcat polifacetisme, fou músic de jazz , pintor, escultor, fotògraf i cineasta Després de fer estudis de pintura i escultura, començà a treballar en el cinema com a animador Els seus primers treballs artístics eren pintures abstractes que analitzaven la noció de bidimensionalitat El cinema li permeté una forma d’explorar l’espai des del temps, a partir del moviment de la càmera Wavelength , 1967 Es dedicà a treballar sobre els elements bàsics del llenguatge cinematogràfic, com són el moviment, la durada, la relació entre el so i la imatge Experimentà sobre les propietats…

S’utilitza sobretot al jazz , al rock i a la majoria de músiques populars modernes L’equipament bàsic comprèn un bombo, una caixa i un o diversos tom-toms -tots ells corresponents a la categoria dels membranòfons-, i dos plats o més suspesos i un joc de plats xarleston -pertanyents al grup dels idiòfons- Els bombos de les primeres bateries eren els de banda, amb un diàmetre que podia arribar a 76 cm A partir del 1930 les mides més corrents de bombo per a bateria han estat de 56, 51 i 46 cm de diàmetre i de 41, 38 i 46 cm d’amplada La caixa és l’instrument central de la bateria, i els models…

Treballà amb Jimmie Lunceford 1933-39 i amb Tommy Dorsey 1939-43 i des del 1945 Adquirí fama com a arranjador de grans orquestres i enregistrà molts discs

S’inicià en el piano durant la infància Als nou anys quedà cec, però seguí estudiant música i piano, incloent-hi diversos instruments de vent, en una escola per a invidents Més tard ho feu a l’American Conservatory de Chicago Durant un temps fou clarinetista en una orquestra d’estil Dixieland El 1946 es traslladà a Nova York, on tocà amb Charlie Parker i Dizzy Gillespie, entre altres músics Poc després formà un sextet i enregistrà algunes peces A partir del 1950 reduí la seva activitat interpretativa i es dedicà principalment a la docència Les seves teories tingueren una gran repercussió en…

S’inicià en el piano durant la infància Als nou anys quedà cec i seguí estudiant música i piano, incloent-hi diversos instruments de vent, en una escola per a invidents Més tard ho feu a l’American Conservatory de Chicago Durant un quant temps fou clarinetista en una orquestra d’estil Dixieland El 1946 es traslladà a Nova York, on tocà amb Charlie Parker i Dizzy Gillespie, entre altres músics Poc després formà un sextet i enregistrà algunes peces A partir del 1950 reduí la seva activitat interpretativa i feu de la docència la seva ocupació principal Les seves teories tingueren una gran…

D’infant aprengué a tocar l’acordió i a disset anys s’inicià en l’harmònica cromàtica i, més tard, en la guitarra El 1950 feu una gira europea amb Benny Goodman i l’any següent emigrà als Estats Units Després de formar part del quintet de George Shearing 1953-59, desenvolupà una carrera en solitari El 1961 enregistrà Bluesette , la seva composició més famosa, tocant la guitarra i xiulant En altres ocasions feu enregistraments tocant l’harmònica El seu treball més conegut en aquest sentit és la intervenció en la banda sonora de la pellícula Midnight Cowboy J Schlesinger 1969 A partir dels anys…

Pertanyent a una família de gran tradició musical, primer fou deixeble de Jean Lafon i més tard es matriculà al Conservatori de Saint-Germain-en-Laye, on estudià amb José Sierra Completà els seus estudis als Estats Units, amb Charlie Byrd 1966-67, i a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma 1968-70, amb G Gelmetti Ha desenvolupat una carrera de solista internacional que l’ha dut a més de 200 països i ha actuat al costat d’orquestres simfòniques i bandes de jazz Debutà al Carnegie Hall de Nova York el 1972 i ha actuat a les sales de concert més importants del món Ha enregistrat tots…

Estudià violí i composició, primer al Conservatori de Berlín i més tard a París Després de formar part de l’orquestra privada del baró rus Paul von Derwies a París durant uns quants anys, el 1881 emigrà als Estats Units, on treballà com a segon violí a l’orquestra de Boston, que abandonà l’any 1905 per consagrar-se plenament a l’ensenyament i a la composició La música de Loeffler reflecteix el caràcter cosmopolita del compositor i conté influències franceses, alemanyes, russes, ucraïneses i del jazz Les diverses reorquestracions que feu d’algunes peces pròpies, com ara el Pagan…

Estudià composició a Zagreb fins el 1929 i direcció a Viena 1925-28 Tot i que es declarà seguidor del corrent nacionalista, fou un dels primers compositors iugoslaus a interessar-se pel neoclassicisme, com es veu en el Concerto da camera 1928, en el qual, a més, es troben ritmes i melodies populars croats El conjunt d’obres compostes abans del 1940 és dominat per les composicions religioses N’és un bon exemple l’oratori La Passió de Nostre Senyor Jesucrist 1935, que combina d’una manera efectiva el cant religiós de Dalmàcia -amb trets del cant gregorià- i elements de la música popular També…