Resultats de la cerca
Es mostren 214688 resultats
la Mosquera
Nucli
Un dels nuclis urbans d’Encamp (Andorra), conurbat amb el de Tremat, a l’esquerra de la Valira, a 1 261 m alt, a la carretera del Pas de la Casa.
És, de fet, el centre de la parròquia i ha tingut un fort creixement des de mitjan s XX Té un barri residencial anomenat Bellavista d’Encamp
La Bandera
Història
Proclama política apareguda a Barcelona a la darreria del 1836, durant els moviments insurreccionals, que provocà una violenta reacció entre la burgesia; incitava els obrers a proclamar la república i la independència de Catalunya i dur a terme la revolució exterminant els aristòcrates; la signaven els Germans de la Gran Unió.
la Sort
Santuari
Santuari de la Mare de Déu de la Sort, de Sant Llorenç de Cerdans (Vallespir), al nord de la vila, a la qual l’uneix un passeig.
la Llum
Barri
Barri de València situat a l’W de la ciutat, entre la carretera de Madrid i el nou curs del Túria.
Fou creat cap al 1960 com a continuació del pla oficial de creació d’habitatges després de la riuada del 1957 consta de blocs de pisos separats entre ells La meitat, aproximadament, correspon al municipi de València, i l’altra al de Xirivella té una sola parròquia, inclosa dins les de València
la Circumcisió
Circumcisió de Jesús —i imposició del seu nom— practicada vuit dies després de la nativitat, i que fins a la reforma del calendari del 1969 donava nom a la festa de l’1 de gener.
Hom la considera el signe de la radical pertinença de Jesús a la condició humana i al poble d’Israel
La Terra
Setmanari
Setmanari barceloní vinculat a la Unió Catalanista, creat el 7 de febrer de 1909, sota la direcció de Bartomeu Baixarias.
Volia ésser a la vegada òrgan esperantista i vehicle de conciliació de nacionalisme i obrerisme N'aparegueren pocs números
la Vila
Sector o indret
Partida
Partida de l’horta de Xàtiva, entre els municipis de Xàtiva i Novetlè (Costera), a la dreta del riu Cànyoles, que conté petits enclavaments de Vallès de la Costera (la Casa del Moro i el Garroferar del Fons del Raval), de la Granja de la Costera (el Fons del Raval), de Cerdà (el Molí de Guerilla) i també de Xàtiva i de Novetlè (l’Horta d’en Ramon Meri i el Camp de n’Antoni de la Penya).
És regada per la séquia de la Vila , que pren l’aigua de la font del riu dels Sants al pont de l’Alcúdia de Crespins se'n deriva la fila dels Horts que rega terres de Canals penetra dins el terme de Canals amb el nom de cabral de la Palanca i, al pont de Sant Roc, se'n deriva la fila del Canyamar una mica més avall, la séquia de Ranes que se'n duu nou parts d’aigua, contra onze que resten a la de la Vila, i finalment, passats els molins de Forner, aporta l’aigua al riu…
la Pietat
Pietat , de Miquel Àngel (1475-1564) (Catedral de Florència)
© Corel Professional Photos
Devoció mariana derivada del cicle de la Passió o Davallament de la Creu que representa Maria amb el fill mort sobre els genolls.
Comença a trobar-se en l’art alemany al final del s XIV, d’on passà a Itàlia s XV i a la resta d’Europa Les primitives capelles i esglésies dedicades a la Pietat comencen a trobar-se, als Països Catalans, als s XV i XVI, sovint, com el cas d’Ulldecona, adoptant aquesta modalitat devocional a una capella mariana preexistent N'hi ha capelles per tot el territori català des de la Vall d’Aran Bossost, Lés al Montsià Ulldecona Entre les esglésies més importants hi ha la Pietat de Vic i la d’Igualada La iconografia de…
La Albuera
Municipi
Municipi de la província de Badajoz, Extremadura, a la Tierra de Barros.
És situada vora el riu Albuera , afluent per l’esquerra del Guadiana
la Consolació
Barri
Barri industrial del municipi de Cercs (Berguedà), a la confluència del torrent de Sant Corneli amb el Llobregat, que forma ací el congost de la Consolació, al peu de la carretera C-16 (antiga C-1411).
Hi ha els jaciments de lignit d’una àrea de 400 km 2 que començaren a ésser explotats el 1906 Al començament dels anys vuitanta s’extreia una mitjana de 35000 t mensuals que consumia gairebé íntegrament la tèrmica de Cercs L’empresa explotadora Carbons de Berga, que arribà a ocupar 1120 treballadors, tancà l’any 1991 El santuari de la Consolació 642 m alt, que li dóna nom, és un edifici del s XVII que fou decorat amb pintures de Viladomat la imatge de la Mare de Déu de la Consolació és una talla del s…