Resultats de la cerca

Debutà el 1970 a l’AD Antorcha de Lleida i posteriorment passa al Sícoris, de la mateixa ciutat Guanyà el títol estatal júnior dels 5000 m 1973, 1975 i el dels 3000 m obstacles 1974, i el Campionat de Catalunya dels 1500 m 1975

Deixeble de Manuel Corcelles  És autor del coronament de la casa de la ciutat de Lleida 1868 i de diversos retrats, entre els quals els del general O'Donnell presentat a l’Exposició de Belles Arts de Barcelona del 1870 i el de Maximilià I

Mestre internacional Forma part del Lleida Club d’Escacs En el seu palmarès destaquen dos Campionats de Catalunya en categoria infantil 1992, 1993, un Campionat en categoria juvenil 1995, 1997 i un Campionat en categoria absoluta 2003 Fou subcampió d’Espanya absolut de partides ràpides 2005

Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona Afiliat a Unió Democràtica de Catalunya des del 1982, n'és el secretari general des de l’any 2004 Del 1991 al 1999 fou regidor de l’Ajuntament de Lleida, entre el 1995 i el 1999, vicepresident del Consell Comarcal del Segrià, i el 1992, assessor jurídic del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya Dins d’aquest mateix departament, fou delegat a Lleida 1996-99 i director general de Qualitat Ambiental 1999-2001 Del 2001 al 2002 ocupà el càrrec de director general d’Administració Local del Departament…

Es doctorà en dret el 1916 i aquest any fou elegit diputat a corts per la Seu d’Urgell Dugué la secretaria política de Francesc Cambó  mentre aquest fou ministre de foment El 1921 representà a les corts el districte de Solsona Després d’abandonar la Lliga Regionalista, la Dictadura de Primo de Rivera  el nomenà sotssecretari del ministeri del treball, del comerç i de la indústria 1924 El 1925 n'esdevingué ministre 1925-30 En proclamar-se la Segona República s’exilià voluntàriament, es vinculà a Renovación Española i esdevingué seguidor del feixisme, evolució que plasmà en  la seva obra La…

Fou president de la Joventut Republicana local i del Centre Obrer Instructiu de la Unió Republicana Per l’abril del 1931 proclamà la República a Cervera Havent ingressat a l’Esquerra, fou elegit diputat al Parlament de Catalunya per Lleida novembre del 1932 Formà part de les comissions parlamentàries d’obres públiques, peticions i justícia i dret Exiliat a França desembre del 1938, retornà a Catalunya el 1948

Fou rector de Santa Maria de Llerona i de Sant Martí de Cerdanyola, arxipreste de Sabadell i canonge de Lleida Collaborà a Catalunya i a La Veu de Catalunya Guanyà nombrosos certàmens poètics, entre els quals els Jocs Florals de Barcelona La seva poesia combina la temàtica moralitzant i religiosa amb el retrat costumista Publicà Els Sants Màrtirs de Catalunya 1899 i Rectorals 1921 És germà de  Ramon Garriga i Boixader

Collaborà amb el Lérida Balompié i, al març del 1947, esdevingué el primer president de la UE Lleida, que sorgí de la fusió del club amb el CD Leridano Durant el seu mandat, l’equip assolí la primera divisió després de dos ascensos consecutius Dimití al gener del 1951

Es formà a Lleida i estigué relacionat amb el Cau d’Art L’any 1933 exposà al Casino Independent Després de la guerra civil de 1936-39 s’exilià a l’URSS i abandonà la tasca d’escultor, que reprengué el 1965 L’any 1968 feu una nova exposició a Moscou

Canonge augustinià, prior de Roda d’Isàvena i bisbe de Lleida 1308-13 Celebrà un sínode 1308, on donà diverses disposicions sobre la conducta clerical El 1309 era a Roma com a ambaixador de Jaume II per obtenir que el delme concedit al rei pel papa per la conquesta de Còrsega i Sardenya pogués ésser destinat a la projectada croada contra Granada Donà diverses disposicions per a l’ordenació de l’església de Roda