Resultats de la cerca
Es mostren 21857 resultats
coll del Moro

Jaciment del coll del Moro, a Gandesa
© Fototeca.cat
Jaciment arqueològic
Cim (481 m alt) situat al terme municipal de Gandesa (Terra Alta), en la proximitat del qual hi ha un important jaciment arqueològic.
Emplaçat en una superfície d’uns 3000 m 2 , el jaciment és dominat per un recinte fortificat L’ocupació continuada i la riquesa arqueològica s’expliquen per la situació estratègica de domini del territori, en una zona on conflueixen les vies de comunicació naturals entre el Baix Aragó i la desembocadura de l’Ebre i des de la qual es controlaven els fluxos d’intercanvi comercials entre la costa i les terres de l’interior Sota les restes d’època imperial i romanorepublicana, es troba un dels poblats ibèrics pertanyent al grup dels ilercavons de Catalunya més remarcables, del qual es coneix la…
puig de Bassegoda

El puig de Bassegoda (Garrotxa)
© Fototeca.cat
Cim
Cim muntanyós (1 373 m), molt destacat, de les serres interiors del Prepirineu, de plegament alpí, immediates als Pirineus hercinians.
S'uneix a través del coll de Bassegoda 1 100 m alt a la serra que separa les valls de la Muga i de la riera de Borró És al límit dels termes municipals d’Albanyà Alt Empordà i de Montagut de Fluvià Garrotxa
estany de Mar

Estany de Mar
© Xevi Varela
Estany
Estany d’origen glacial, a la capçalera de la ribera de Valarties, a la Vall d’Aran (terme de Salardú), a 2.241 m alt., al vessant N del Besiberri.
És el més extens de la Vall d’Aran 34 ha i una longitud de 1440 m Té 110 m de profunditat Al centre hi ha una illa, era Unhòla
la Corunya
Vista del municipi de Laxe, a la província de la Corunya, Galícia
© M. Pujol i R. Poyato
Novaja Ladoga

Novaja Ladoga en una fotografia del 1909
alex_virt / S. M. Prokudim_Gorskii (cc by-nc 2.0)
Localitat
Ciutat de l’oblast’ de Leningrad (Rússia), situada a la desembocadura del Volkhov al llac Ladoga.
Hi destaca el monestir fortificat de Sant Nicolau segle XV i les esglésies de Sant Climent 1741 i del Salvador 1758 Construïda el 1703 pel tsar Pere el Gran, reemplaçà l’activitat de la localitat de Staraja Ladoga
via fèrria

Esquema de substitució de via per un procés continu, que permet de substituir-ne 1.000 m/h
Transports
Doble línia de carrils paral·lels, fixats sobre travesses, que serveix de camí de rodament als ferrocarrils.
Les vies, que suporten càrregues molt grans de més de 20 t per eix i oposen una resistència al rodament molt més baixa que la que ha de vèncer un automòbil per carretera, permeten velocitats superiors a 300 km/h Els tres elements constitutius de les vies, la característica fonamental de les quals és l’ample ample de via, són el balast, que serveix d’assentament, les travesses travessa, que suporten els carrils, i els carrils carril En les corbes el balast té peralt, que compensa en part els efectes de la força centrífuga, però la seva inclinació sol ésser insuficient per als trens molt…
megaceront
Mastologia
Gènere de mamífers remugants fòssils de l’ordre dels artiodàctils, de la família dels cèrvids, de grans dimensions, que posseïen unes banyes notablement desenvolupades (fins a 3 m d’envergadura).
Hom n'ha trobat restes de dues espècies M hibernicus i M euryceros , especialment en torberes quaternàries
la Falconera

Un aspecte de la Falconera (Sitges, Garraf)
© Fototeca.cat
Riu
Riu subterrani de les costes de Garraf, originat segurament per la filtració del torrent de la Falconera
, nascut en un vessant del coster de la Fita, a uns 280 m alt..
En mig quilòmetre baixa uns 100 m, i ha originat l' avenc de la Falconera, de 22 m de profunditat Uns 2 km més avall desapareix totalment, a tocar de la caseria de Garraf Mig quilòmetre al SW del port, es dreça el penya-segat de la Falconera , d’un centenar de metres Al capdavall s’obre, ran d’aigua, la cova semisubmarina que serveix d’escorredor al riu, una surgència vauclusiana que constitueix la deu submarina d’aigua dolça més cabalosa de les aforades als Països Catalans una estimació del 1936 donà un cabal aproximat de 9 m 3 /s, bé que les aigües no…
vall d’Areste
Coma de la vall Farrera, sota el port de canal Bona, entre el pic d’Areste (2 790 m), que la separa de la vall de Sotllo, i el pic de Romaset (2 842 m), que la separa de la vall occitana de Vic de Sòs.
L' estany d’Areste és situat a 2 400 m d’altitud, sota el pic d’Areste , a mig camí entre la capçalera de la vall i la Noguera de Vallferrera, a la qual aflueix, per la dreta, aquesta vall
Finnmark
Altiplà
Altiplà de Noruega, a l’interior del fylke de Finnmark, de 300 a 600 m d’altitud sobre el nivell del mar.
El sòcol Precambrià ha estat molt modificat per l’erosió glacial dipòsits morènics i més de 16 000 llacs El punt més alt és el Svartfjelljøkel 1 218 m
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina