Resultats de la cerca
Es mostren 1104 resultats
Alexandre III
Cristianisme
Papa (1159-1181; Rolando Bandinelli).
Jurista reconegut se'n conserven els Stromata , comentari al Decretum Gratiani , que pot ésser considerat el primer manual didàctic Essent cardenal defensà enèrgicament l’autoritat del papa damunt l’emperador Per aquest motiu, a la seva elecció pontifícia Frederic Barba-roja li oposà successivament tres antipapes, el més important dels quals fou Víctor IV Barba-roja intentà d’atreure Ramon Berenguer IV de Barcelona a l’obediència del seu antipapa Després d’una sèrie d’incidents, Alexandre III s’exilià a França recorregué tota la Llombardia Després de divuit anys de lluita vencé,…
Antonio Beltrán Martínez
Diplomàtica i altres branques
Numismàtica i sigil·lografia
Arqueologia
Arqueòleg, epigrafista i numismàtic aragonès, molt vinculat a l’escola de Barcelona.
Arqueòleg, epigrafista i numismàtic, molt vinculat a l’escola de Barcelona Fill de Pío Beltrán Villagrasa Director del Museo de Arqueología de Cartagena i catedràtic de la Universitat de Saragossa 1950-85, secretari general dels Congresos Arqueológicos del Sudeste de España 1946-50, i dels Congresos Nacionales de Arqueología des del 1949, publicà treballs de numismàtica antiga hispànica i el Manual de Numismática 1946 Com a epigrafista s’especialitzà en el camp ibèric i dirigí Hispania Antiqua Epigraphica Ultra estudis de prehistòria i arqueologia de Cartagena i d’Aragó,…
Paul Anthony Samuelson
Economia
Economista nord-americà.
Graduat 1935 a la Universitat de Chicago i doctorat 1941 a la de Harvard, tingué com a mestres JA Schumpeter i A Hansen , entre altres Desenvolupà la seva carrera acadèmica al Massachusetts Institute of Technology des del 1940 i fou membre de l’Econometric Society, l’American Economic Association i la International Economic Association i fou president de les dues primeres organitzacions 1951 i 1961, respectivament La seva obra més important és Foundations of Economic Analysis 1947, una de les més fonamentals de la moderna ciència econòmica i que desenrotllà en termes matemàtics a partir d’…
Joan Maria Thomàs i Sabater
Música
Músic.
Inicià els seus estudis a la seva ciutat natal i els completà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, amb Eusebi Daniel i Domènec Mas i Serracant L’any 1914, de retorn a Palma, actuà com a organista de la catedral i inicià la seva carrera de concertista Fundà l’Associació Bach, el Comitè Pro Chopin de Mallorca i organitzà el Festival Chopin a la cartoixa de Valldemossa Edità la publicació Philarmonía L’any 1932 fundà la Capella Clàssica, agrupació coral per a veus mixtes d’extraordinària qualitat Alguns dels seus membres més destacats formaren el Cor Hispànic de Mallorca i han actuat a…
Philip Levine
Literatura
Poeta nord-americà.
A catorze anys començà a treballar com a obrer en fàbriques de la seva ciutat natal Parallelament, freqüentà els cercles culturals, especialment del jazz , del qual Detroit era un dels principals centres creadors els anys cinquanta Estudià també literatura anglesa a la Universitat de Wayne, on es graduà, i posteriorment cursà un màster a la Universitat d'Iowa Del 1957 al 1992 fou professor de literatura a la Universitat de Fresno Autor d'una trentena de reculls, no publicà el primer fins el 1961 On the Edge Seguiren, entre d'altres, Not this Pig 1968, They Feed the Lion 1972, Ashes 1979,…
Magí Ferrer i Pons
Literatura
Escriptor.
El 1807 ingressà a l’orde de la Mercè Fou rector del collegi de Sant Pere Nolasc de Tarragona des del 1824 i secretari dels bisbes d’Urgell i de Solsona Durant la primera guerra Carlina escriví La cuestión dinástica publicada el 1869, a favor de Carles M Isidre de Borbó, i proposà a la junta carlina de Berga que demanés al pretendent el restabliment de les constitucions catalanes suprimides el 1714 Acabada la guerra passà a França El 1840 féu publicar a Barcelona, amb el pseudònim de Fèlix Ramon de Tresserra i Fàbregas , isabelí imaginari, una Historia de la última época de la vida del conde…
Joan Puntí i Collell
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
La seva literatura, de caràcter popular i moralitzant, s’adreçava sobretot als infants i als joves Publicà llibres de rondalles i de contes tradicionals, com En Pere sense por 1920, Caterineta, Caterinó 1921, i Faules i moralitats 1930, illustrat per Junceda i molt reeditat El 1918 guanya la viola d’or als Jocs Florals de Barcelona amb la poesia Missa rasa , i és autor dels reculls de poesia circumstancial Cofret de versos 1918, Comanda Versos d’avinentesa 1923 i La mainada felicita 1951, entre d’altres Per al teatre escriví obres com La rosa beneïda 1932 i La venjança de la reina 1933 També…
,
Mikhail Vasiljevič Lomonosov

Mikhail Vasiljevič Lomonosov
© Fototeca.cat
Literatura
Científic i poeta rus.
Fill d’un pescador d’Arkhangel’sk, aconseguí d’estudiar a l’acadèmia eslavogrecollatina, i més tard, a l’estranger Fou professor a la Universitat de Peterburg, i treballà a l’Acadèmia de Ciències dirigí el departament de geografia El 1755 fundà la Universitat de Moscou, que porta el seu nom Hom el considera un dels pares de la ciència russa Es destacà en geologia, mineralogia, astronomia, física, química i metallúrgia Propugnà l’estudi de la química sobre una base matemàtica i física, defensà la teoria molecular i cinètica de la matèria i fou un precursor de Lavoisier Lluità contra les idees…
Avicebró
Filosofia
Literatura
Judaisme
Nom amb què fou conegut als Països Catalans Šělomó ibn Gabirol, poeta i filòsof jueu andalusí.
Visqué gran part de la seva vida a Saragossa És considerat el millor poeta medieval en hebreu escriví poesies profanes molt influïdes, en la forma i en el contingut, per la poesia en àrab i excellí en les religioses, en les quals són combinades les creences jueves amb idees neoplatòniques, especialment en el Kéter malkut ‘Corona reial’, llarga composició en prosa rimada, amb una primera part latrèutica i una segona part més íntima Però la seva anomenada universal prové del camp de la filosofia fou el neoplatònic hebreu més notable i exercí influència en els autors hebreus i en l’escolàstica…
massatge

Massatge cervical
© Lluís Prats
Mètode de tractament manual o instrumental que consisteix a friccionar, prémer, percudir, etc, les parts blanes del cos amb finalitats terapèutiques, higièniques, etc.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina