Resultats de la cerca

Inicialment vinculat a la Joventut Excursionista Pensament, el 1926 fundà l’Agrupació Excursionista Terra i Mar TIM, de la qual fou president 1937-39, 1958-60, i fou un actiu dinamitzador d’activitats com l’escalada, el senderisme i l’esquí Collaborà en la construcció del refugi del TIM a la Molina, inaugurat el 1955 i batejat amb el nom de Pere Carné el 1987 Rebé la medalla al mèrit del muntanyisme de la Federació Espanyola de Muntanyisme i la medalla Forjadors de l’Esport 1991 Els escaladors del TIM li van dedicar la primera ascensió a la paret de l’Ecos, la via Pere Carné

Amb el suport de BComú, CiU, el PSC i la CUP i l’abstenció de Ciutadans i el PP l’Ajuntament de Barcelona aprova revocar la Medalla d’Or a la infanta Cristina, germana del rei Felip VI i imputada en el "cas Nóos" A més, s’argumenta que no ha fet cap mèrit que justifiqui el guardó, que li va ser atorgat el 1997 La iniciativa se suma a les que el nou govern municipal té previst emprendre el 2016 per restar protagonisme als Borbó del nomenclàtor de la ciutat i amb la retirada del bust de Joan Carles I al juliol del 2015

Membre del Club Natació Sabadell, el 1967 es proclamà campiona de Catalunya en 100 m i 200 m braça, 200 m estils i 4×100 m estils, prova en què repetí títol 1968 Fou tres vegades campiona d’Espanya en relleus 4×100 m estils dos cops a l’estiu 1967, 1968 i un cop a l’hivern 1968 Fou vint-i-cinc vegades internacional, entre les quals participà en els Jocs Mediterranis 1967 El 1989 esdevingué entrenadora amb el grau de superior, i treballa en el Club Natació Granollers Té la medalla al mèrit esportiu de la federació catalana 1968 i la de bronze de serveis distingits de la federació espanyola 1967

El 1969 fundà un club de judo a Olesa de Montserrat, i el 1971 obrí el Toledo Dong Yang a Sabadell, on forjà campions com Ireno Fargas i els seus fills Antonio i Miguel El 1976 disputà el Campionat d’Europa de Barcelona, però una lesió provocà la seva retirada de la competició Cinturó negre novè dan, fou el primer i únic mestre de l’Estat que aconseguí la màxima categoria del taekwondo Fou seleccionador català i espanyol fins que el 1989 ocupà la presidència de la Federació Catalana de Taekwondo És àrbitre de categoria internacional Rebé la medalla d’or 2010 al mèrit esportiu de la federació…

Competí representant els clubs Su-Ba-Lee i Toledo Dong Yang El 1995 fou campió de Catalunya i d’Espanya júnior En categoria absoluta, assolí quatre títols catalans 1996, 1998, 2001, 2002 i un estatal 2000 També conquerí les medalles de plata 1994 i bronze 1996, 1999, 2001 en els Campionats d’Espanya Guanyà quatre vegades el Torneig Internacional Ciutat de Barcelona 1996, 1999, 2000, 2001 L’any 2000 disputà el Campionat d’Europa i la Copa del Món Exercí de tècnic al club Toledo Dong Yang i de seleccionador català Rebé la medalla de bronze al mèrit esportiu de la federació…

Fou soci del Reial Moto Club de Catalunya i amb una Royal Enfield disputà la primera cursa, la Barcelona-Lleida-Barcelona Guanyà el Trofeu Motociclista de Mònaco amb una BMW de 600 cc 1950 i amb una Ossa de 125 cc 1952 També guanyà la prova Quatre Capitals 1951, 1952 Ajudà en l’organització de proves des del 1942 Fou directiu de la Penya Motorista Barcelona PMB 1950, secretari de la Federació Catalana de Motociclisme i comissari tècnic de l’espanyola El 1953, en una reunió de la PMB, posà la llavor del que serien les 24 Hores de Montjuïc Rebé la medalla de plata al mèrit motociclista 1951

Membre del club d’esgrima Centro Cultural del Ejército y la Armada de Barcelona, es proclamà campiona d’Espanya 1953, 1955, 1960 i de Catalunya 1951, 1952, 1960 individual L’any 1954 formà part de la selecció catalana que aconseguí la Copa del Generalísimo Participà en els Jocs Olímpics de Roma 1960, i fou, juntament amb Pilar Tosat Martí, la primera tiradora catalana olímpica Conquerí la medalla de bronze per equips als Jocs Universitaris 1957 L’Ajuntament de Barcelona li atorgà la medalla esportiva de bronze 1954 i el Consejo Superior de Deportes, la medalla de bronze del Reial Orde del…

Disputà diverses edicions de les 24 Hores de Le Mans i acabà sempre entre els deu primers classificats Aconseguí la victòria a la prova del Montseny amb rècord inclòs, i fou cinc vegades campió d’Espanya de resistència Disputà set edicions de les 24 Hores de Montjuïc formant equip amb José Mallol, en guanyà una 1980 de puntuable per al Mundial, amb una Ducati 900 SS, i fou tercer en una altra 1976 Disputà curses i rallis de motos clàssiques i guanyà les Moto Classic Series al Circuit de Catalunya 2011 amb una Suzuki i diverses proves de les Rally Classic Series Rebé dues medalles al mèrit…

El lloc de Fórnols formava part integrant del gran terme del castell de Mont-roig i, per tant, va seguir les vicissituds històriques d’aquell terme, propietat primer de l’arquebisbe de Tarragona i a partir del 1209 de l’orde de Calatrava L’església parroquial apareix documentada en les dècimes papals dels anys 1279-80 Actualment és un temple d’estil gòtic de tres naus amb absis i cor, situat a peu pla, on hi ha un cadiram de mèrit i una balconada on abans del 1936 hi havia l’orgue La portalada d’accés és lateral, d’estil barroc amb elements neoclàssics Fou acabada l’any 1762

Degà de la facultat de lletres de Clarmont d’Alvèrnia De vegades superficial i amb mentalitat oficialista, tingué, però, el mèrit d’haver encetat temes inèdits d’història institucional La Junte Supérieure de Catalogne , 1910 Le Conseil de Castille au XVIIIe siècle , 1902 L’Espagne de l’Ancien Régime , edició ampliada, 1925-28 A més de nombrosos articles sobre arxivística, història eclesiàstica i de l’art i la literatura, cal assenyalar, també, les obres Don Carlos d’Aragon, prince de Viane 1889, Barcelone et les grands sanctuaires catalans 1910, La Catalogne de 1808 à 1812 1911 Era membre…