Resultats de la cerca

Nascut a mitjan dècada de 1930, nasqué de la fusió del Centre d’Sports Vilanova i el Club de Futbol Catalunya, ambdós nascuts al principi de la mateixa dècada L’aparició d’aquests vingué provocada per la desaparició de l’Associació d’Alumnes Obrers la temporada 1931-32, club pioner a la població El nou club fou actiu durant els anys quaranta i desaparegué la temporada 1949-50 per problemes federatius

Destacà a les categories inferiors del Club Medina a mitjan dècada de 1970, on guanyà el Trofeu Mercè Oliveró 1974 o el Trofeu Alícia Lage 1976 Fou subcampiona de Catalunya i d’Espanya juvenil 1977 El 1978 ingressà al Centre Gimnàstic Barcelonès, amb el qual fou campiona de Catalunya per equips 1978 També participà en diverses competicions internacionals, com el Grand Prix de Valença o en enfrontaments contra diferents seleccions europees

Fou el membre més destacat d’una família de pintors barcelonins, esmentada des del final del segle XIV fins a mitjan segle XVI El 1490 contractà la pintura d’un retaule per a l’església de Sant Miquel de Barcelona És citat, però, especialment en relació amb treballs municipals de caràcter més decoratiu que no pas artístic fou nomenat pintor de la ciutat el 1450, activitat principal de tota la família

Arribà al FC Barcelona, procedent del Tenerife, a mitjan temporada 1971-72 Actuava d’extrem, romangué al club blaugrana fins a la campanya 1973-74 i disputà 84 partits i marcà 21 gols Guanyà una Lliga 1974 i fou finalista de la Copa del Generalísimo 1974 Després passà a l’Hèrcules d’Alacant 1975-76, el Salamanca 1976-81, el Tenerife 1981-82 i el Mensajero 1982-83

Defensa que, després de destacar a l’Ajax d’Amsterdam 1994-97, arribà al Futbol Club Barcelona a mitjan temporada 1997-98 Jugà 41 partits i marcà 4 gols fins que la temporada 1999-2000 fitxà pel Chelsea Amb el Barcelona guanyà dues Lligues 1998, 1999, una Copa del Rei 1997 i una Supercopa d’Europa 1998 Fou campió d’Europa 1995 i internacional per Holanda en 20 ocasions

President de l’Associació Esportiva Xino-Xano, club pioner en piragüisme a les Terres de l’Ebre Assumí el càrrec a mitjan anys noranta Fomentà la creació del Centre de Tecnificació Esportiva de la Piragua que es començà a construir a les installacions del Club Nàutic Deltebre al principi del 2011 Des del 2008 forma part del comitè de caiac de mar de la Federació Catalana de Piragüisme

La temporada 1979-80 aconseguí l’ascens a primera divisió femenina amb el SAPS de Sabadell A mitjan anys vuitanta jugà a les files del Club Esportiu Molins de Rei Fou 39 vegades internacional amb la selecció espa-nyola Participà en el Campionat del Món C disputat a València 1986, on Espanya acabà en tercera posició, i l’any següent participà en el Campionat del Món B de Bulgària 1987

Professional des dels quinze anys, la seva dilatada carrera se situa entre el rhythm-and-blues , el jazz , el pop i la música celta Es donà a conèixer a mitjan anys seixanta, en ple esclat del moviment beat , al capdavant del grup Them, amb el qual enregistrà èxits com Baby please don't go o Gloria L’any 1966 emprengué la seva carrera en solitari i un any després enregistrà Brown Eyed Girl El clímax de la seva trajectòria arribà a mitjan anys setanta amb discs com Hard Nose The Highway 1973 Les incursions en la música celta han estat una constant en la seva carrera…

La condició de migrador estival molt comú i abundant a tot Europa, llevat dels països mediterranis, fa que aquest mosquiter sigui un dels migradors més nombrosos que travessen les nostres terres Ens visiten dos cops l’any, en el decurs dels seus viatges des de les seves àrees de cria europees cap a les d’hivernada, situades al S del Sàhara, i a l’inrevés És així com es coneix a tots els Països Catalans, sense excepció El pas primaveral normalment s’inicia cap a mitjan març i finalitza dos mesos després, amb un flux màxim l’abril i la primera quinzena de maig a les Illes, on…

Des de mitjan segle IX els abats d’Alaó tenien propietats a Tragó, on hom cita el 974 la cella de Sant Climent, que el 984 era regida pel prior Cometal Sembla que era una filial d’Alaó Al segle XI es perd el rastre de la comunitat, i sobre l’antiga església vers el 1172 s’establí la comunitat cistercenca femenina de Santa Maria de Vallverd, que hi subsistí fins el 1474