La condició de migrador estival molt comú i abundant a tot Europa, llevat dels països mediterranis, fa que aquest mosquiter sigui un dels migradors més nombrosos que travessen les nostres terres. Ens visiten dos cops l’any, en el decurs dels seus viatges des de les seves àrees de cria europees cap a les d’hivernada, situades al S del Sàhara, i a l’inrevés.
És així com es coneix a tots els Països Catalans, sense excepció. El pas primaveral normalment s’inicia cap a mitjan març i finalitza dos mesos després, amb un flux màxim l’abril i la primera quinzena de maig; a les Illes, on igualment és molt comú i abundant, el pas pot iniciar-se més aviat, ja que ha estat detectat el final de febrer, i és una espècie més precoç que no pas la resta de mosquiters. El pas post-nupcial s’inicia a mitjan agost, amb força intensitat fins a l’octubre, mes en el qual disminueix fortament; no obstant això, foren anellats 12 exemplars als Columbrets en el decurs de la segona quinzena d’octubre.
Pel que fa a la seva abundància, és un migrador més escàs que el mosquiter groc petit, però molt més nombrós que el xiulaire. Per exemple, en una estació d’anellatge fixa a Catalunya, s’anellaren 310 exemplars de mosquiter groc, mentre que de xiulaire només foren 14 els exemplars anellats, durant el mateix període.
Durant les seves migracions, el mosquiter groc gros pot ser vist en qualsevol medi a tots els Països Catalans, i no és gens rar que hi restin alguns dies petits grups.