Resultats de la cerca
Es mostren 7269 resultats
Turà
Despoblat
Despoblat del municipi de Ribesaltes (Rosselló), a l’esquerra de l’Aglí, davant la vila.
Sorgit damunt una antiga villa romana i esmentat durant tota l’edat mitjana, se'n perd tota notícia des de mitjan s XVI
raça orientàlida
Antropologia física
Raça del grup leucoderm que ocupa, bàsicament, Aràbia, Mesopotàmia i Palestina.
Els seus representants són dolicocèfals de talla mitjana 1,65 a 1,68 m, cara ovalada, llavis prims i ulls i cabells negres
capa límit
Transports
Física
Capa turbulenta d’aire generada pel desplaçament d’aquest sobre la superfície rígida i rugosa del globus terraqüi i per l’elevació convectiva (per caldejament) de bombolles d’aire.
El seu gruix és d’1 km de mitjana entre 1 i 2 km durant el dia i 100 m a la nit
Joan Bellús
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant humorista provinent de família rossellonesa.
El seu tema predilecte fou la família mitjana francesa, contemplada lúcidament però amb tendresa És autor, també, dels diàlegs del film Clémentine chérie
Elius Donat
Lingüística i sociolingüística
Gramàtic llatí.
És autor d’una Ars grammatica de la qual a l’edat mitjana foren fetes moltes versions, conegudes amb el nom de donat
Val Demone
Divisió administrativa
Regió de Sicília, Itàlia, que s’estén paral·lela a la costa de la mar Tirrena, al N de l’illa.
Produeix oli i cítrics Anomenada originàriament Vallis Nemorum , per la riquesa forestal, fou una circumscripció administrativa des de l’edat mitjana fins al 1812
Licata
Ciutat
Ciutat de la província d’Agrigent, a Sicília, Itàlia.
Té refineries de sofre Fou un important centre comercial a l’edat mitjana Saquejada pels turcs 1553, fou reconstruïda per Felip IV de Castella
subscripció
Diplomàtica i altres branques
Signatura autògrafa al peu d’un document jurídic de tots els qui l’avalen (autors, confirmants, testimonis, notaris, etc).
A l’alta edat mitjana hom la substituïa normalment per una creu o un altre signe anteposat als noms que inscrivia el notari signatura
judici de Déu
Història
Institució medieval consistent en proves diverses, a les quals hom sotmetia un acusat o les parts litigants per establir-ne la culpabilitat, per saber qui deia la veritat o qui tenia raó.
Venien del dret germànic l’Església n'admeté l’ús durant l’edat mitjana, i les reprovà després a causa de llur evident temeritat teològica
gaiol
Botànica
Planta repent, de la família de les papilionàcies, de 20 a 40 cm d’alçària, de tiges i branques prostrades, herbàcies, simples o poc ramificades, amb 1-3 ales foliàcies enteres, constrictes als nusos; les fulles són poques i petites, el·líptiques, glabres per sobre i pubescents per sota; les flors, grogues, són disposades en raïms terminals.
Creix en landes i pastures de l’Europa mitjana, en sòls de tendència àcida Les flors són considerades laxants i diürètiques, i les llavors, emètiques