Resultats de la cerca

La característica dominant, principalment al sector oriental, és d’ésser una costa alta i rocallosa pel fet que les muntanyes dels Alps Marítims i els Apenins cauen sobre la mar formant-hi promontoris Hom la divideix en Riviera de Llevant i Riviera de Ponent la primera des de Gènova fins a La Spezia, i la segona a l’W de Gènova fins a Ventimiglia La bellesa del paisatge i la suavitat del clima n'han fet un dels llocs d’atracció turística i de descans més importants S'hi destaquen com a centres Bordighera, San Remo, Imperia, Santa Margherita, Rapallo i Portofino, entre altres

S'expresa en m 2 de fulles per m 2 de sòl L’índex foliar és característic de cada ecosistema i està estretament relacionat amb el balanç local entre precipitació i evapotranspiració Els valors més alts d’índex foliar es donen als ecosistemes de les selves tropicals i als boscos de coníferes de la costa pacífica de l’Amèrica del Nord, amb valors de 17 m 2 de fulles per m 2 de sòl i 20 m 2 de fulles per m 2 de sòl, respectivament Als alzinars mediterranis de les muntanyes de Prades s’han calculat valors d’índex foliar entre 4,6 i 6,0

La capital és Shenyang La plana central, regada pel riu Liao He i emmarcada per muntanyes de 1 000 al 1 500 m d’alçària, és el sector més densament poblat Al SE hi ha la península de Liaodong, que limita per l’E el golf del mateix nom Formada el 1954 amb la unió de dues antigues províncies Liaotung i Liaosi i ampliada el 1956 amb la part oriental de la província de Joho, és avui una regió industrial, gràcies al carbó i al ferro i a la bona xarxa ferroviària A la plana es produeix soia, melca, blat de moro, cotó i tabac

És situat entre les muntanyes de Kunlun, al N, l’Himàlaia i el riu Indus, al S, la vall de Shyok, a l’E, i l’Hindu Kush, a l’W Comprèn quatre serralades, que s’estenen uns 400 km de NW a SE Gran Karakoram o Muztagh, Aghil Karakoram, Kailas Karakoram i serralada Ladākh L’altitud màxima és el K2 8 611 m, però hi ha diversos pics de més de 7 000 m Gasherbrum 8 035 m, Rakaposhi 7 789 m, etc Hi abunden les glaceres de tipus himalaià formades per la confluència d’altres de secundàries Baltoro 86 km, Siachen 72 km i Rimo

L’aïllament pot ésser ocasionat, fonamentalment, per obstacles geogràfics mars, muntanyes, etc que separen les dues poblacions aïllament geogràfic per èpoques diferents de fecunditat de les poblacions aïllament estacional per determinants genètics que estableixen incompatibilitat reproductora entre dues espècies aïllament reproductor per diferències en els hàbits d’aparellament entre espècies distintes aïllament sexual Cal remarcar que l’aïllament, llevat dels casos d’aïllament geogràfic, no exigeix necessàriament discontinuïtat entre les àrees de distribució de les poblacions…

La flora fòssil del Miocè respon, en part, a les condicions climàtiques càlides i estables que es donaven en el període anterior, l’Oligocè Els precursors de les nogueres actuals, com Juglans acuminata que veiem a la fotografia × 1,5, ja formaven part dels boscos dels vessants de les muntanyes i d’altituds mitjanes Jordi Vidal / MIPS Són nombrosos els jaciments de vegetals fòssils que s’han trobat en estrats pertanyents al període miocè, i entre ells destaquen els que s’han trobat en capes dels nivells que corresponen al Vallesià de la conca de la Cerdanya, que poden considerar-se entre els…

La fusta, blanca i fàcil de treballar, és semblant a la del boix i té aplicacions similars fou emprada al s XVIII per a fer motlles d’estampar indianes Viu a la muntanya mitjana La blada de fulla gran , de fulles de més de 8 cm d’amplada, poc dentades, que viu a les rouredes humides del Principat, és l' A opalus ssp opalus , i la blada de fulla petita , de fulles de 5 a 8 cm d’amplada, més dentades, de les muntanyes de la part meridional del Principat, del País Valencià i de Mallorca, que s’estén fins al nord d’Àfrica, és l' A opalus ssp granatense

El 1810 s’uní a la revolta d’Hidalgo i Morelos El 1815 organitzà una guerrilla independentista a les muntanyes de Veracruz, i s’adherí al pla d’Iguala 1821 S'oposà a Agustín Itúrbide, i esdevingué un dels prohoms del sector constitucionalista, fins a arribar a president de la República 1824-29 El seu règim acabà les deixalles de la guerra d’independència, però inicià les lluites entre escocesos conservadors i probritànics i yorkesos federalistes, liberals i pro-nord-americans Malgrat les seves inclinacions liberals, es mostrà imparcial, però el 1828 fou substituït pel yorkès Vicente Guerrero…

Especialista en micologia, l’any 1932 dirigí la campanya de tardor del Pla Quinquennal Micològic de la Junta de Ciències Naturals de Barcelona, durant la qual recorregué gran part del Principat, des del Puigmal i l’Alt Empordà fins al Bages i les muntanyes de Prades Fruit d’aquestes exploracions foren els seus Fungi iberici Observations sur la flore mycologique catalane , on descrivia nou espècies noves i mencionava per primer cop a Catalunya cent setanta-cinc espècies de fongs Posteriorment publicà Les champignons d’Europe 1957 i Les champignons toxiques et hallucinogènes Els darrers anys…

Exercí la carrera de magisteri Autor de dues obres divulgadores molt reeixides i reeditades, Guia per a conèixer els arbres 1958 i Guia per a conèixer els arbusts i les lianes 1963, publicà també Els noms vulgars de les plantes a les terres catalanes 1954 —que complementà notòriament en una segona edició 1981 intitulada Els noms de les plantes als Països Catalans —, Flora del Segrià i de l’Urgell 1966, Els noms catalans dels bolets 1975 i monografies sobre la flora de les muntanyes de Prades i els gèneres Rosa i Coris en la regió mediterrània occidental El 1995 fou guardonat amb la Creu de…