Resultats de la cerca

En el cas que dos cromosomes bescanviïn un segment que originalment els corresponia, hom parla de translocació recíproca , i en la meiosi dóna unes imatges característiques, ja que cada segment s’uneix al que li és homòleg, i això fa que s’observin cromosomes aparellats formant anells, llaços, vuits, etc Les translocacions heterocigòtiques redueixen la freqüència d’entrecreuament dels cromosomes en què es troben, a causa de les dificultats que presenten en l’aparellament meiòtic

Quan hom fa referència a un determinat percentatge o proporció entre diverses magnituds o variables econòmiques, utilitza preferentment el terme “taxa”, en aquells casos en què és fàcilment identificable i relativament estable en el temps Així, hom parla de taxa de canvi, taxa de mortalitat, taxa de natalitat, mentre que en altres casos més diversificats o modificables és utilitzat el terme “tipus” Aquest és el cas de tipus d'interès, tipus de descompte, etc

La primera etapa, ultra la compactació d’alguns components actius i passius, fou la substitució dels tubs electrònics de buit pels transistors en una segona etapa aparegueren els circuits integrats monolítics, i darrerament es va imposant la integració a molt gran escala VLSI microelectrònica A més, la fiabilitat i les característiques elèctriques i mecàniques dels equips en resulten sensiblement augmentades Segons la importància de la reducció hom parla de subminiaturització o de microminiaturització

El mot implica l’element curatiu o palliatiu que hom espera d’obtenir amb l’alliberament, descàrrega o abreacció dels continguts reprimits, en una mena d’acció “purgativa” catàrtica El concepte de catarsi, en psicopatologia, fou emprat per primera vegada per Breuer i Freud mètode catàrtic Ulteriorment, i d’una manera poc estricta, hom parla de catarsi en qualsevol mètode psicoteràpic en què es doni una exteriorització de continguts mentals carregats d’afecte

Les atròfies patològiques en l’home solen afectar el sistema nerviós atròfia cerebellosa, atròfia blanca dels nervis, etc, els ossos atròfia intersticial, atròfia òssia aguda , etc, els músculs atròfia muscular , les vísceres atròfia aguda del fetge o icterícia greu, la pell, etc Hom parla d' atròfia numèrica quan s’esdevé una minva del nombre d’elements anatòmics de qualsevol òrgan o teixit, després d’una lesió profunda, en ple període de creixença, etc

Hom parla de resina negativa quan en el procés de revelatge el dissolvent elimina la resina que no ha estat exposada a la llum ultraviolada, i de resina positiva quan el dissolvent elimina la resina que ha sofert l’exposició a la llum ultraviolada Les resines positives permeten un major grau de resolució però són menys sensibles que les negatives, necessiten un major temps d’exposició i, per tant, són més costoses

Segons l’interval de temps considerat, hom parla de potència instantània o de potència mitjana Aquesta val, en corrent continu, P Y VI En corrent altern, hom considera un període, i aleshores P Y VI cos ϕ, essent cos ϕ l’anomenat factor de potència La unitat de potència en el sistema internacional SI és el watt W, però sovint hom n'empra els múltiples kW o MW o els submúltiples mW o μW

És collocada en la bordura, al cap o a la punta de l’escut Hom parla de divisa perfecta collocada generalment damunt el casc, la corona o el pavelló si és composta de cos figura emblemàtica i ànima llegenda Per exemple, la divisa dels reis d’Espanya té un sol per cos, i per ànima ' A solis ortu usque ad occasum ', per a indicar que el sol sempre tocava en llurs dominis

Es tracta d’una característica de cada substància i és funció de la seva temperatura Quan una substància ateny una temperatura la tensió de vapor corresponent de la qual és igual a aquella a què està sotmesa l’atmosfèrica, per exemple, es produeix l’ebullició de la substància Hom parla també de tensió de vapor d’un sòlid, que és funció de la temperatura, si bé el seu valor és, de tan petit, negligible

Així, és afí al futur simple, dirà però no al futur compost, haurà dit És el temps propi de la narració ràpida, mentre que l’imperfet sembla deturar-se en la narració Admet, però, complements de durada parlà tres hores seguides En grec, l’aorist expressava una acció puntual, no necessàriament passada En llatí es confongué amb el perfet dixit , ‘digué’ i ‘ha dit’ En les llengües eslaves és el passat dels verbs perfectius