Resultats de la cerca

Fundat l’any 1994, nasqué de la fusió del Club d’Escacs Royal, creat el 1932, i la Penya d’Escacs Sant Jordi, del 1956 Fou campió de segona i primera categoria provincial, aquesta última en quatre ocasions El 1998 fou campió de primera divisió i aconseguí l’ascens a la divisió d’honor catalana, on jugà fins el 2003 El primer any es classificà sisè i el segon, cinquè de Catalunya, la millor classificació de la història del club Durant aquests primers anys participà en el Campionat d’Espanya Entre el 2003 i el 2006 jugà a primera divisió, l’últim any fou subcampió de la categoria i…

Fou fundat l’any 1975 per un grup d’amics habituals del restaurant Can Laru i inicialment s’orientava a la pràctica del futbol a través de la Penya Laru Disposa d’un complex esportiu propi de 20000 m 2 , amb un camp de futbol, dos camps de futbol 7, un camp de futbol sala, tres pistes de tennis de terra batuda, dues pistes de pàdel, piscines, un frontó i un gimnàs Organitza lligues de futbol, futbol 7 i futbol sala, amb més de vuitanta-cinc equips inscrits És membre de l’Asociación Nacional de Fútbol 7 i té un equip que participa en el Campionat d’Espanya Gestiona l’Escola Tinika…

Membre de la Penya Ciclista Baix Ebre, s’inicià en el ciclisme de carretera i l’any 1966 se centrà en les curses de sis dies i en persecució individual i per equips El 1968 passà a les files del Picadero Damm i guanyà alguns trofeus provincials Fou campió d’Espanya de persecució individual quatre anys consecutius 1972-75 Participà en els Jocs Olímpics de Munic 1972 en la prova de persecució de 4 000 m Guanyà el Campionat del Món en pista en l’especialitat darrere moto 1975 També aconseguí la medalla de plata 1975 i la de bronze 1974 al Campionat del Món de ciclisme de mig fons…

En foren impulsors Paco Torredemer i Eugeni Geni Baturone Dedicada inicialment a la competició catalana, hi collaborava la Penya Motorista 10 × Hora i estigué dirigida per Eduardo Monsalve 1966-67, Mario Chavalera 1967-74 i Jordi A Viñals 1974-76 El 1976 anunciava el cessament de la publicació i el naixement d’una nova capçalera dedicada a l’automobilisme esportiu i als conductors, que dugué per títol Vida del automóvil o Automóvil , que pervisqué fins al novembre del 1980 i sempre mantingué el logotip de l’antiga revista Fórmula Fou una de les millors publicacions d’…

Després d’iniciar-se l’any 1948, s’incorporà a la Penya Cultural Barcelonesa el 1951 Fou campió de Catalunya de lluita en les categories de 74 i 82 kg 1962-66 i subcampió en tres ocasions 1951, 1952, 1959 Fou també subcampió d’Espanya en tres ocasions El 1960 fundà el club de lluita El Hogar Obrero del Bon Pastor, on competí i feu d’entrenador Posteriorment fundà el Centre Social Baró de Viver El 1969 obtingué el títol d’àrbitre i l’any següent fou escollit representant de clubs i lluitadors a la Federació Catalana de Lluita També exercí com a delegat de la selecció catalana El…

Fou un dels principals promotors de la petanca a Catalunya Participà en la fundació de diversos clubs, com el Breda, el Balboa, el Condal, el Penya l’Esplanada i l’Adrianense També fou fundador de la Federació Catalana de Petanca, i directiu durant molts anys del Club Petanca Barcelona Organitzà el primer partit internacional entre França i la selecció espanyola L’any 1966 fou nomenat seleccionador espanyol i el mateix any la federació espanyola el guardonà amb la medalla de plata Després, passà a ser membre de la mateixa federació També fou guardonat amb la medalla de bronze…

Corredor de la Penya Solera Barcelona, del Reial Club Deportiu Espanyol Barcelona i del Grup Esportiu Ignis Itàlia El títol més rellevant que aconseguí fou la victòria en el Campionat d’Espanya de Persecució a Palma 1957 En pista, aconseguí el rècord de volta llançada al velòdrom de Palma 1956 i el rècord del quilòmetre llançat al velòdrom d’Irun 1956 Aquell mateix any, també en pista, guanyà el Gran Premi Internacional de Velocitat celebrat a Irun Entre el 1955 i el 1960 guanyà diversos Campionats Provincials de Reus, Tarragona i rodalia També guanyà el Critèrium de Tarragona en…

Membre de la Unió Ciclista La Salut, el 1982 n’esdevingué director dels equips amateurs Fou president de la Penya Ciclista Poblenou 1982-90 La temporada 1983 fou director de l’equip juvenil de la PC Poblenou i la UC La Salut L’any següent dirigí l’equip juvenil de la Unió Esportiva de Sants, càrrec que compaginà amb la tasca de seleccionador català per a amateurs i juvenils, en una època que també exercí de seleccionador de ciclisme femení fins el 1992 Durant els Jocs Olímpics de Barcelona del 1992 fou tècnic de ciclisme Fou president del Club Ciclista Casmar 2001-03 i…

Jugava d’interior Començà al Futbol Club Sant Cugat, seguí a la Unió Esportiva Sant Andreu 1932-33, al Centre d’Esports Sabadell, amb el qual es proclamà campió de Catalunya 1934, al Club Esportiu Júpiter 1934-35, a la Unió Esportiva Vic 1935-36, de nou al Sant Andreu 1936-37, 1939-40 i la temporada 1940-41, al Futbol Club Barcelona, amb el qual disputà 19 partits i marcà 9 gols Retornà al Sant Andreu, on romangué fins la seva retirada 1951-52 Continua tenint el rècord de màxim golejador de la història del club, amb 94 gols, i és el jugador que més temporades hi ha jugat, tretze Posteriorment…

Ocupa el litoral comprès entre el pla de Vinaròs-Benicarló i la ribera de Torreblanca i, per l’interior, fins a la vall d’Alcalà, que la separa de les bessones Talaies d’Alcalà L’altitud és moderada 457 m a la Moleta, 573 a les Campanilles, 506 al puig d’Enric, però el relleu és abrupte, a causa de calcàries cretàcies i juràssiques, plegades al començament del Terciari en direcció NW-SE i fracturades després per falles paralleles al litoral, on forma un penya-segat a l’extrem nord tómbol de Peníscola, a 46 m alt cap d’Irta , fins que s’inicia el delta de la rambla de les Coves, a…