Resultats de la cerca
Es mostren 8869 resultats
Unión Nacional Española
Partit polític
Associació política fundada al maig de 1975 a Madrid.
D’orientació tradicionalista i provinent del carlisme , preconitzà el respecte inviolable als Principios Fundamentales del Movimiento el seu lema era “Por la tradición hacia el progreso” Acceptà la diversitat regional d’Espanya, però promovia només una descentralització administrativa Presidida per Gonzalo Fernández de la Mora, entre els impulsors destacaren els germans Oriol i Urquijo Antonio M i Lucas M, José M Valiente i José Luis Zamanillo Dirigents a Catalunya Claudi Colomer Marquès, Javier Comín Ros, Josep M Gibernau i Lluís Costa Camps El 1977 formà part de la Federación de Partidos de…
camp
Cadascun dels partits en una lluita política, religiosa, etc.
unitarisme
Tendència a atènyer una solució unitària, especialment en política.
comuner
Història
Membre d’una societat política liberal, fundada el 1821.
Els seus membres eren anomenats també fills de Padilla , sota el patronatge del qual fou creada la societat Procedien de la francmaçoneria, però eren molt més radicals Eren organitzats com a confederació de cavallers comuners, dividida en torres o castells , als quals hom ingressava amb un ritual complicat Es distingien per l’ús d’una banda morada, i sembla que assoliren uns 40 000 afiliats Llur portaveu era El Eco de Padilla , publicat a Madrid El 1822 se'n separaren els membres més exaltats, que fundaren la Societat Landaburiana Després de la reacció absolutista del 1823 continuà funcionant…
casa del poble
Entitats culturals i cíviques
Institució política, cultural i recreativa creada pels socialistes belgues.
Fou introduïda per primera vegada als Països Catalans, a València, el 1903, fundada per l’ajuntament fou la primera, també, de l’Estat espanyol, i a Barcelona el 1905, per iniciativa d’Alejandro Lerroux, cap del Partit Radical Es difongué aviat a diverses poblacions dels Països Catalans A les Illes, la primera casa del poble fou fundada al començament del segle XX a Palma per aglutinar les societats obreres eren 20 el 1935 de signe socialista, i permeté, a partir del 1918, l’organització de nombroses vagues i d’altres activitats, especialment durant la Segona República El 1919 Joan March…
María Estela Martínez de Perón
Política
Política argentina, coneguda també amb el nom d’Isabelita
.
El 1961 es casà a Madrid amb Juan Domingo Perón El 1973 aquest recuperà la presidència de la república i María Estela esdevingué vicepresidenta 1973-74 En morir Perón, pel juliol del 1974, es convertí en presidenta i romangué en el càrrec fins al març del 1976, que es produí un cop d’estat militar Empresonada, primer, i confinada, després, s’exilià a Espanya el 1981 Amb la tornada de la democràcia a l’Argentina, mantingué la presidència peronista fins el 1985
Mary McAleese
Política
Política irlandesa, de nom de soltera Mary Patricia Leneghan.
Procedent d’una família catòlica que fou víctima de les amenaces d’unionistes radicals Estudià dret a la Queen's University de Belfast on es graduà el 1973 i al Trinity College de Dublín Collegiada el 1974, el 1975 s’incorporà a aquesta institució com a professora de dret penal, succeint Mary Robinson , on exercí fins el 1979, i novament en 1981-87 Durant els anys setanta fou una activa impulsora de la reforma per a despenalitzar l’homosexualitat a la República d’Irlanda Al mateix temps, ha mantingut posicions conservadores en relació al divorci i l’avortament En 1979-85 fou periodista i…
Bloque Nacional
Història
Agrupació política fundada per José Calvo Sotelo el 1934.
No s’estructurà com a partit polític Agrupà personalitats de Renovación Española, Acción Española i tradicionalistes Propugnava una monarquia forta no parlamentària, un estat corporatiu i un exèrcit amb funcions policíaques La CEDA i Falange Española no s’hi integraren
Confederació Germànica

La Confederació Ger`manica i la Confederació d’Alemanya del Nord
© fototeca.cat
Història
Unió política que agrupà (1815-66) els estats alemanys.
Fou creada al Congrés de Viena 1815 per tal de mantenir en equilibri la influència d’Àustria i la de Prússia damunt els petits estats alemanys i evitar que formessin un país unificat sota l’hegemonia prussiana La formaren 38 estats sobirans un imperi Àustria, cinc regnes Prússia, Baviera, Hannover, Saxònia i Württemberg, vuit grans ducats, deu principats, deu ducats i quatre ciutats lliures Frankfurt del Main, Hamburg, Bremen i Lübeck La presidència honorífica corresponia a l’emperador d’Àustria Hi participaven també el rei d’Holanda, com a duc de Luxemburg, el de Dinamarca, com a duc de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina