Resultats de la cerca
Es mostren 1001 resultats
Bernard Lown

Bernard Lown
©Harvard T.H. Chan School of Public Health
Medicina
Metge nord-americà, d’origen lituà.
Nascut en una família jueva, emigrà als Estats Units quan tenia catorze anys Es formà en medicina després d’estudiar zoologia a la Universitat de Maine, una formació que culminà amb una beca de cardiologia al Brigham and Women’s Hospital de Boston El 1961 inventà, amb Baruch Berkovitz, l’actual desfibrillador de reanimació cardiopulmonar El 1973 fundà la institució de recerca Lown Cardiovascular Research Foundation, posteriorment anomenada Lown Institute, amb l’objectiu de fomentar la salut cardiovascular mundial També ideà la iniciativa SatelLife 1987, per tal de fer arribar la literatura…
Miquel Sàmper i Rodríguez
Política
Advocat i polític.
Llicenciat en dret i ciències polítiques i de l’administració, ha centrat l’activitat professional en la defensa dels drets humans i els problemes socials, amb una atenció especial al dret a l’habitatge Del 2006 al 2014 fou degà del Collegi d’Advocats de Terrassa, càrrec des del qual, davant l’onada de desnonaments conseqüència de la crisi del 2008, impulsà la primera oficina d’intermediació hipotecària de l’Estat espanyol i en promogué l’expansió arreu de Catalunya, juntament amb la Taula del Tercer Sector Adjunt a la presidència del Consell General de l’Advocacia Espanyola 2009-14 i…
Unión Patriótica
Política
Organització política espanyola fundada a l’abril del 1924 per iniciativa de Miguel Primo de Rivera, dictador des del setembre del 1923, per tal de substituir els partits polítics, que el nou règim havia prohibit.
El seu lema era “Patria, Religión, Monarquía” i el seu propòsit la continuïtat de la Dictadura S'hi adherí poca gent políticament representativa només alguns antics membres del partit conservador la resta era formada per militants que volien situar-se en el nou règim Mantingué relació estreta amb el Somatén, milícia que imitava el sometent català i que Primo de Rivera estengué arreu d’Espanya De fet, tingué escassa consistència, i el suport que donà al règim fou insignificant Als Països Catalans, com a la resta de l’estat, la Unión Patriótica no assolí d’ésser mai un veritable partit de…
Ignasi Villalonga i Villalba

Ignasi Villalonga i Villalba
© Fototeca.cat
Economia
Història
Política
Financer i polític.
Estudià dret a Deusto País Basc, i es doctorà 1914 amb la tesi Régimen municipal foral valenciano 1926 De nou a València 1916, es dedicà als negocis del seu pare, propietari de la Companyia de Ferrocarrils i Tramvies de València Membre de la Joventut Valencianista, prengué part activa en la fundació de la Unió Valencianista 1918 Presidí la Cambra de Comerç 1928-30 i intervingué en l’entrada del capitalisme local 1927 en el Banc de València Promogué la creació del Centre d’Estudis Econòmics Valencians 1929, que presidí fins el 1932 Membre de la Dreta Regional Valenciana, fou diputat 1934 i…
Antoni Vicent i Tolz
Cristianisme
Eclesiàstic.
Llicenciat en dret i lletres a la Universitat de Madrid, ingressà a la Companyia de Jesús el 1860 Es graduà en ciències a la Universitat de Sevilla el 1865 L’expulsió del seu orde el 1868 el portà a França, on entrà en contacte amb els cercles obrers instituïts per Albert de Mun i René de la Tour du Pin, que intentaven d’agermanar patrons i obrers i de restaurar les antigues corporacions medievals, convenientment adaptades El 1880 fundà a Tortosa els primers cercles, calcats del model francès, i des del 1889 es dedicà exclusivament a aquesta activitat, que fructificà principalment al País…
Herminio Almendros Ibáñez
Educació
Pedagog.
Es graduà a l’escola normal d’Alacant i a l’Escuela de Estudios Superiores del Magisterio de Madrid on rebé la influència de la Institución Libre de Enseñanza Exercí el magisteri i fou inspector en cap de primera ensenyança d’Osca, Lleida i Barcelona 1931-39 Del 1933 al 1937 fou professor de pedagogia a la Universitat de Barcelona Creà, també a Barcelona, la Cooperativa Espanyola de les Tècniques Freinet, i cal considerar-lo com l’introductor i el difusor del moviment de L’École Moderne, molt coneguda a Catalunya El 1940 s’exilià a Cuba, on fou professor de filosofia de l’educació i didàctica…
Gabriel Fuster i Mayans
Periodisme
Literatura catalana
Periodista i escriptor.
Vida i obra Cursà dret a la Universitat de Barcelona 1929-33 i es llicencià a Saragossa 1935 Fou corresponsal de La Estafeta Literaria i director nominal de Lluc 1968-74 Collaborà a Brisas i Baleares 1941-77, del qual fou redactor a partir del 1952 sota el pseudònim Gafim , publicà alguns contes humorístics, gregueries, articles de viatge i crítiques de literatura i art, en català És autor de Tres viatges amb calma per l’illa de la calma 1952, on aplega proses de caràcter costumista que descriuen, amb humor, tres viatges per Mallorca També publicà diversos estudis sobre pintura, algunes…
,
Garri Kasparov
Escacs
Jugador d’escacs rus.
Fill de mare armènia i pare jueu, el seu cognom de naixement era Weinstein, que canvià pel de la seva mare Kasparian russificat El 1980 fou campió mundial juvenil i el 1981 assolí el títol de campió de l’URSS El 1985 guanyà Anatoli Karpov i aconseguí el campionat del món a Moscou Retingué el títol fins el 1993, any en què, amb altres escaquistes, encapçalà una escissió a la Federació Internacional d’Escacs FIDE i creà amb altres jugadors d’escacs l’Associació Professional d’Escaquistes, organisme vigent fins el 1996 que promogué dues competicions mundials 1994 i 1995, ambdues…
Yves Hoffmann
Economia
Historiador.
Jurista, es doctorà en dret i fou alt funcionari de l’administració regional a la Catalunya del Nord Director dels serveis de la Cambra de Comerç i d’Indústria dels Pirineus Orientals i de la Région Départementale du Tourisme, de la qual fou secretari general en 1957-81 És autor de nombroses obres de divulgació històrica sobre el Rosselló Roussillon aux cent visages , 1951 Visages du Roussillon , 1956 Contribution à l’étude de l’aménagement de l’arrière pays du Languedoc-Roussillon , 1965 la guia Tout le Roussillon , 1980, amb Paul Goudin En Roussillon Chroniques et contes buissonniers ,…
els Pirates

José Rodríguez i Antonio G. Picazo, del grup els Pirates
ARXIU A. BALLART
Escalada
Grup d’escaladors.
Durant els seus anys d’activitat 1975-80 obren vies d’alta qualitat, dificultat i bellesa en un estil que incorporà canvis al corrent principal de l’escalada El seu referent foren els escaladors del Terra i Mar de Sabadell i els germans Cerdà del Club Muntanyenc Barcelonès Promogué una escalada més en lliure, més difícil, sense foradar –o fent-ho al mínim – i amb exposició Amb ells apareix el solo integral a Montserrat i l’escalada de velocitat Un exemple fou la Mas-Brullet en un solo integral de 25 minuts Noms com Antonio García Picazo, José Rodríguez, Joan Altimira, Joan Mulero, Miquel…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina