Resultats de la cerca

Filla tercera del vescomte montcadí de Bearn Gastó VII i de la seva primera muller Mata de Bigorra, vescomtessa de Marsan Fou casada 1260 amb el comte Guerau VI d’Armanyac El seu pare li deixà en testament la baronia de Castellvell de Rosanes, en el cas que la seva germana petita, Guillema, morís sense fills, i els vescomtats de Brulhès i de Gabardà, amb la condició que deixés el de Marsan a la seva germana gran, Constança Mata no s’avingué a aquestes disposicions paternes, i això provocà el llarg enfrontament del seu marit amb el seu cunyat, el comte Roger Bernat III de Foix, marit de la…

Cursà estudis d’humanitats, filosofia i teologia al seminari diocesà de Menorca Fou ordenat de sacerdot l’any 1972 a la catedral de Menorca i es llicencià en teologia dogmàtica a la Facultat de Teologia de Catalunya Es dedicà a la formació de joves i a la catequesi i exercí diversos càrrecs en la cúria menorquina Entre els anys 1988 i 2005, treballà en els Equips de Matrimonis de la Mare de Déu Des de l’any 2002 és membre del consell assessor de la subcomissió de catequesi de la Conferència Episcopal Espanyola CEE, i fou director 2005-09 i president des del 2011 del secretariat de la Comissió…

Era fill d’una família notable i féu els estudis a València i després a les universitats de Salamanca i de València, on cursà teologia i es doctorà en ambdós drets S'ordenà de sacerdot i s’installà a Sogorb, on a causa d’un plet sobre una canongia recorregué a molts tribunals i, per fi, a Roma De retorn 1590 fou pres pels pirates i venut per esclau a Alger Després d’ésser rescatat, retornà a Sogorb, on fou nomenat canonge i provisor, però renuncià tot seguit i es retirà a l’ermita de Sant Julià, prop de Sogorb, on es dedicà a l’estudi i a la contemplació Allà escriví el tractat De virtudes y…

Al començament del s XI regia la comdoria de Caboet Isarn, que la transmeté al seu fill Guitard, mort vers el 1095 Continuaren el llinatge Guillem Guitard, Miró Guitard, Ramon i Arnau mort el 1170, pare d’Arnaua de Caboet morta en 1201/03, amb la qual s’extingí la línia masculina, incorporada, mitjançant el seu enllaç matrimonial amb Arnau de Castellbò a 1177, a la casa vescomtal de Castellbò El 1199 Arnaua renuncià a favor del seu consort tots els seus béns i els drets que posseïa en feu de l’església d’Urgell, a les valls de Cabó, de Sant Joan i d’Andorra Els Caboet es distingiren per llur…

Des del 1187 fou subjecte a l’orde de Calatrava i, com aquesta, professava la regla del Cister En conquerir Alfons IX la vila d’Alcántara, el 1212, la lliurà a l’orde de Calatrava perquè hi fundés un convent que fos cap d’aquest orde fora de Lleó El 1218, el mestre de Calatrava, Martín Fernández, i el de San Julián del Pereiro, Nuño Fernández, establiren un acord pel qual el primer lliurava al segon la vila d’Alcántara i tots els béns de l’orde en el regne de Lleó a canvi de quedar l’orde del Pereiro sotmès a la visita del de Calatrava Des d’aleshores començà a ésser anomenat orde d’Alcántara…

Parent de Roderic de Borja, al servei del qual residí a Roma, essent mestre en teologia, Innocenci VIII el nomenà arquebisbe d’Oristany Sardenya el 1492, arxidiòcesi que mai no visità i que renuncià el 1510 a favor del seu nebot Pere Serra i Munyós Fou l’home de confiança de Roderic per a la creació del ducat de Gandia i per al matrimoni del seu fill Joan amb María Enríquez, cosina de Ferran II L’epistolari català de Serra sobre aquests afers té una gran vàlua històrica i filològica El 1500 Alexandre VI el nomenà cardenal prevere, i legat a Perusa, i l’any següent li atorgà l’…

Succeí el seu pare el 1343 i romangué sota tutela fins el 1349 dos anys abans fou ocupat Chieri Mitjançant acord amb Joan II de França, i prèvia renúncia de les pretensions de Savoia sobre el Delfinat, Amadeu VI prengué possessió del Gex i Faucigny 1355 adquirí per compra el Vaud 1359 Prestà vassallatge a l’emperador Carles IV, que el nomenà vicari imperial en territori de Borgonya Amb una política hàbil i sense escrúpols, aconseguí d’ocupar el Piemont 1360 el retornà en feu sota condicions inacceptables i hi fomentà discòrdies familiars finalment, n'obtingué la regència 1368 Realitzà una…

Cursà estudis d’arquitectura tècnica a l' ETSAB Ha treballat en el sector editorial director de DOPESA en el període 1978-80 Membre fundador del Partit dels Socialistes de Catalunya PSC-PSOE l’any 1978 Dins del partit, ha estat membre de la comissió executiva 1978-2004, secretari d’estudis i documentació 1978-80, secretari nacional 1980-82, secretari de l’àrea de política parlamentària 1982-2000 i de l’àrea de l' Estatut i lleis bàsiques 2000-04 Des del 2004 és president del Consell Nacional del PSC Del 1982 al 1997 fou membre del Comitè Federal del PSOE Reelegit successivament diputat al…

El 15 de febrer, el Parlament en ple, compost per la Cambra de Representats i pel Senat, van escollir per unanimitat Anthony Carmona nou president del país A l’abril, la primera ministra Persad-Bissessar va haver de fer front a una crisi de govern, que es va resoldre amb la renúncia del ministre de Seguretat Nacional, Jack Warner, just després de fer-se pública una reprovació de la Federació Internacional de Futbol FIFA per enriquiment i frau durant la seva etapa com a vicepresident de l’organisme En l’àmbit econòmic, el sector energètic va continuar estancat i per això la recuperació encara…

Llicenciat en ciències econòmiques per la Universitat de València Membre del Partit Socialista del País Valencià PSPV-PSOE, l’any 1980 n’esdevingué el secretari general Fou conseller de treball en el primer govern preautonòmic 1978-79, diputat a les Corts Generals per València 1979-83 i president de la Generalitat provisional 1982 i per les eleccions autonòmiques dels anys 1983, 1987 i 1991 En perdre el PSPV la convocatòria del 1995 deixà la presidència del govern valencià i fou nomenat ministre d’Administracions Públiques, càrrec que mantingué fins el 1996, que el PSOE fou derrotat pel PP en…