Resultats de la cerca
Es mostren 4141 resultats
Shēr Shāh
Història
Nom amb què és conegut el sobirà musulmà de l’Índia Farīd al-Dīn.
D’origen afgà, governà l’Índia septentrional i encapçalà la dinastia surita Sostragué temporalment al gran mogol Humāyūn la major part de l’Hindustān 1540-43 El seu mausoleu octogonal a Sāsāran, bastit al mig d’un llac, i la mesquita que féu construir a Dehli són de les millors mostres de l’art islàmic a l’Índia
Antón de Alaminos
Història
Navegant castellà.
Acompanyà Colom en el seu segon viatge i, juntament amb Ponce de León, descobrí la Florida 1512 També tingué una intervenció destacada en expedicions que arribaren al Yucatán, exploraren el litoral oriental de Mèxic i el Canal de Bahama Hom li atribueix la confecció del primer mapa de l’Amèrica septentrional i la descoberta del corrent del Golf
Cristià X de Dinamarca
Història
Rei de Dinamarca (1912-47) i d’Islàndia (1912-44).
Succeí el seu pare, Frederic VIII La neutralitat danesa a la Primera Guerra Mundial li valgué el Slesvig septentrional El 1918 Islàndia aconseguí l’autonomia, i el 1944 fou proclamada república L’any 1940 es resistí a la invasió alemanya i es considerà presoner fins al 9 de maig de 1945, que restablí el règim democràtic
Puerto Samà
Ciutat
Topònim d’origen català a Cuba.
Població i port de la costa septentrional de la província d’Holguín d’aquest país Està situat al sud-oest de Punta Gorda En el port Samà desemboca un riu amb el mateix nom, Samà Recorda el català Salvador Samà i Martí, primer marquès de Marianao, que fou, al segle XIX, un dels més grans traficants d’esclaus a l’illa de Cuba
Andros
Illa
Illa de Grècia, al nomós de les Cíclades, a la mar Egea.
És la més septentrional de l’arxipèlag De relleu muntanyós, especialment a la costa occidental, el cim culminant és el Kubárion 1009 m A les planes i als contraforts de les muntanyes són conreats oliveres, cítrics, tabac i figueres, que constitueixen el principal recurs econòmic de la població La capital de l’illa és Andros, petit port a la costa occidental
la Covalta
Cim
Cim culminant (889 m alt.) de la serra d'Agullent, termenal dels municipis d’Agres (Comtat) i d’Albaida (Vall d’Albaida).
Al vessant septentrional, dins el terme d’Albaida, hi ha les restes del poblat ibèric de la Covalta , excavat per Isidre Ballester i Tormo vers el 1920, els materials del qual es conserven al Museu de Prehistòria de València Fou el primer poblat ibèric excavat del País Valencià, tot i que encara no ha estat publicat detalladament Correspon al s IV aC
fals vampir
Mastologia
Gènere de mamífers placentaris de l’ordre dels quiròpters, de la família dels megadermàtids, caracteritzats per les orelles, molt grosses i soldades entre elles, la cua, curta o absent, i l’absència de les incisives superiors.
D’una longitud entre 7 i 14 cm, són carnívors s’alimenten d’ocells petits, ratapinyades, amfibis i peixos petits Hom els troba a l’Àfrica oriental, l’Àsia meridional i les Filipines Són cavernícoles, i no formen grups compactes Les tres espècies del gènere són Mlyra , de l’Índia, Mspasma i Mgigas , de les regions tropicals de l’Austràlia septentrional i occidental
rajput
Història
Individu d’una casta guerrera hindú, que pretén entroncar-se amb l’antiga kshatrīya i que comprèn diverses poblacions del NE de l’Índia lligades ètnicament i, sobretot, pel seu esperit guerrer.
A partir del s VIII tingueren un paper important en la història de l’Índia septentrional i occidental, fins a la desfeta de Muḥammad de Gur s XII Confinats a Rājputānā, foren el bastió de l’hinduisme Actualment constitueixen encara la classe dominant de prínceps i terratinents al Rājasthān el 15% de la població i llur llengua rajasthani és la més estesa
Fuenmayor
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de La Rioja, situat a ponent de Logronyo, al límit amb la província d’Àlaba, País Basc.
L’Ebre drena el terme i en constitueix el límit septentrional, tant del municipi com de la comunitat La font econòmica bàsica és el conreu de la vinya i l’elaboració de vins de La Rioja Destaca la vila de Fuenmayor , cap del municipi amb un nucli antic on abunden les cases senyorials L’església parroquial és gòtica segle XVI
gafarró

Gafarró
© janofonsagrada
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes de la família dels fringíl·lids, d’11 cm de llarg i de bec curt, fort i marcadament cònic.
D’un color bru groguenc, llistat de negre, té el carpó d’un color groc viu els mascles tenen també el front, la llista ocular, la gola i el pit de color groc És sociable, excepte a l’època de la nidificació Habita a l’Europa central i meridional i a l’Àfrica septentrional, i és sedentari als Països Catalans
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina