Resultats de la cerca

Fou alumne del Bauhaus de Dessau El 1931 formà part del grup Abstraction- Création, de París Dirigí la Hochschule für Gestaltung d’Ulm 1951-57, veritable continuadora del vell Bauhaus Destacat representant de l’abstracció geomètrica, defensà l’aplicació del mètode científic a l’obra plàstica La seva obra revela especialment el sentit del moviment en l’espai És autor de diversos texts teòrics Moderne Schweizer Architektur , ‘Arquitectura suïssa moderna’, 1950 Die gute Form , ‘La forma bona’, 1957, etc

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal i obtingué el Premi Franz Liszt El 1941 debutà a Berlín sota la direcció de Wilhelm Furtwängler Refugiat a Suïssa a partir del 1942, hi inicià estudis amb Clara Haskil Posteriorment fou professor a Lucerna 1959-68 i Zuric 1969-76 Amb Ferenc Fricsay enregistrà els concerts de Bartók i Beethoven, i posteriorment els de Mozart, dirigint ell mateix des del piano l’Orquestra del Mozarteum de Salzburg

Després d’haver estudiat al Conservatori Municipal de Música de Barcelona, guanyà el premi Barrientos i amplià estudis a París 1935-36 amb Louis Bleuzet Més tard estudià a Düsseldorf 1940 i actuà com a solista per Alemanya i Suïssa Professor del Conservatori Municipal de Música i del del Liceu, fou solista d’oboè i ocasionalment de corn anglès de l’Orquestra Simfònica del Liceu, de l’Orquestra Municipal i de l’Orquestra Ciutat de Barcelona

Religiós caputxí, estudià teologia a Friburg de Suïssa i es doctorà a Roma el 1972, amb la tesi Los discursos de adiós de Gn 49 a Jn 13-17 Pistas para la historia de un género literario en la antigua literatura judía 1976 És secretari de l’Associació Bíblica de Catalunya des de la seva fundació 1973 i cap del departament de Bíblia i professor de la Facultat de Teologia de Catalunya Ha estudiat els manuscrits hebreus de Girona

Membre dels Esquiadors i Escaladors de Viella, es formà com a esquiador a Suïssa Els anys setanta i vuitanta del segle XX, junt amb un grup d’esquiadors, recuperà les competicions de salt d’esquí a Catalunya Fou un dels primers a inaugurar el trampolí de la Molina, de 70 m de longitud, el 1979 Guanyador del Campionat de Catalunya de Salts d’Esquí 1981, participà en diverses competicions internacionals i formà part de la selecció espanyola

La capital és Bellinzona 17300 h est 1994 Correspon a l’alta conca del riu homònim oberta dins els Alps Lepontins, al vessant meridional dels Alps, i s’estén des del Sant Gotard fins al llac de Lugano, que inclou en bona part Es divideix en dos sectors Sopra Ceneri, al NW, el més gran i que correspon a la conca del llac Major, i Sotto Ceneri, al SE, més petit i densament poblat i que correspon a la conca del llac de Lugano La major part del territori és coberta de bosc i pastures les terres conreades són ocupades en gran part per la vinya, gràcies a un clima benigne Hi ha també ramaderia i…

És un mercat agrícola fruita, tabac i ramader Hi ha indústries mecàniques, tèxtils seda i alimentàries xocolata, conserves, i producció de tabac És un centre turístic La catedral és romànica s XIII, amb façana renaixentista del segle XVI Probablement ocupa el lloc de l’antiga Gauni Agresti , colònia de la cinquena legió romana Pertany a la Confederació Helvètica des del 1512 És seu episcopal

Hi ha ramaderia bovina de raça negra, coneguda pel mateix nom, i és zona turística El principal centre és Évolène

Joan Antoni Samaranch, com a president del Comitè Olímpic Internacional COI, proposà per primer cop el 1981 la creació d’una jurisdicció específica per a l’esport El 1982 el kenyà Kéba Mbaye, que era membre del COI, però també del Tribunal Internacional de la Haia, creà un grup de treball perquè redactés els estatuts d’un futur tribunal de l’esport internacional El 1983 el COI aprovà els estatuts i el juny del 1984 el tribunal ja era operatiu L’acord de París entre l’associació de federacions olímpiques d’estiu i d’hivern i l’Associació de Comitès Olímpics Nacionals del 1994 fou vital per a…

Graduat per la Universidad Católica de Chile el 1992, un any abans havia participat en l’exposició internacional d’arquitectura de la Biennal de Venècia El 1993 estudià història i teoria de l’arquitectura a l’Istituto Universitario di Architettura di Venezia, i gravat a l’Accademia di Belle Arti di Venezia L’any 1994 creà Alejandro Aravena Architects Fou professor visitant a la Universitat de Harvard 2000-05, on fundà l’estudi Elemental 2001, juntament amb l’enginyer Andrés Iacobelli La major part dels seus projectes estan localitzats al seu país natal, entre els quals sobresurten els…