Resultats de la cerca

Estudià ciències naturals a la Universitat de Madrid Fou catedràtic de mineralogia i botànica 1914, i més tard de biologia, a la Universitat de València, i director del jardí botànic Publicà un estudi de la vegetació de la serra d’Espadà 1911 i diversos treballs sobre muscínies de Castelló

Abandonà l’exercici de la medicina per la literatura més tard fou diplomàtic Influït per Danilevskij Rússia i Europa , propugnà per a Rússia un messianisme bizantí polític, social i religiós a L’Orient Rússia i els eslaus 1885-86 Es retirà al monestir de Sant Sergi, a Zagorsk

Fundada 1955 i dirigida per Georgios Grivas , lluità contra els britànics fins a aconseguir la independència de Xipre febrer del 1959 L’arquebisbe Makários la dissolgué, i pràcticament restà desorganitzada Més tard, reaparegué esporàdicament com a autora d’accions armades contra el govern republicà i contra la comunitat turcoxipriota

Treballà en maquinària diversa i en indústries mecàniques i fou inventor i constructor d’aparells i models d’avions i d’automòbils Fundà diverses societats a Manchester, la més important de les quals fou la Royce Limited S'associà més tard 1907 amb CSRolls, i crearen la Rolls-Royce

Ingressà a l’orde franciscà, i fou catedràtic a les universitats d’Alcalá, València i Sevilla, i més tard provincial del seu orde a Castella, bisbe de Còria i arquebisbe de València 1649-58, on fou lloctinent del 1650 al 1652 Posteriorment fou arquebisbe de Sevilla 1658-63

El 1198 esdevingué bisbe de Letònia Dos anys més tard, amb la protecció d’Innocenci III, fundà Riga i la poblà amb alemanys Per protegir el cristianisme a Estònia, Livònia i Letònia, obtingué del papa la fundació de la Milícia de Crist, orde anomenat popularment dels cavallers portaespasa 1204

Estudià filosofia a Suïssa 1887-1906 i participà després a Rússia, com a menxevic, en l’activitat revolucionària Professora a la Universitat de Moscou des del 1920, en la interpretació del materialisme dialèctic propugnà la direcció “mecanicista” enfront d’Abram Moisejevič Deborin, i més tard hagué de rectificar

Fou secretari del partit socialdemòcrata i dirigent de la minoria antibellicista durant la Primera Guerra Mundial Condemnat a l’última pena per haver matat 1916 el primer ministre, el comte Stürgkh, fou amnistiat dos anys més tard, en caure la monarquia Arribà a secretari de la Internacional Socialista 1923

Era secretari del jutjat de primera instància de Figueres Durant la guerra del Francès fou secretari de la junta de defensa de Figueres i comandà l’anomenada Companyia d’Almogàvers, creada el 1810 per la Junta Superior del Principat, i més tard, el regiment d’infanteria dels Lleials Manresans

Estudià amb Joan Magriñà i Josepa Izard, i més tard a Anglaterra amb HTurner, Sdzikovski i LKhyast Ha creat notables coreografies per a diferents televisions europees Concierto de Aranjuez 1958, Sirènes 1959, La història del soldat 1960, Carmina Burana 1961, Jeux 1963, Harold en Italie 1965, entre d’altres