Resultats de la cerca
Es mostren 2417 resultats
Club Esportiu Aspros
Esport general
Club poliesportiu de Lleida per a persones amb discapacitat intel·lectual i física.
Fundat el 1989, disposa d’equips en categoria masculina i femenina de futbol sala, basquetbol, natació, atletisme, ciclisme, tennis de taula, bàdminton i petanca Participa en les competicions organitzades per la Federació Catalana d’Esports per a Disminuïts Psíquics–ACELL Competeix en les installacions esportives municipals
aparell
Gimnàstica
Cadascun dels suports o instruments que serveixen per a executar els exercicis de gimnàstica artística.
Són aparells de gimnàstica artística la taula de salts i el terra aparells de gimnàstica artística masculina, les anelles, la barra fixa i les paralleles aparells de gimnàstica artística femenina, la barra d’equilibri i les paralleles asimètriques, i aparells de gimnàstica rítmica, els aparells manuals
Societat Cultural i Recreativa El Ciervo
Esport general
Associació esportiva i cultural del barri de Gràcia de Sabadell.
Fundada el 1922, el nom prové de la fàbrica Anís del Ciervo, que cedí els terrenys on es bastí la seu social Té seccions de tennis de taula, billar i ocellaires La primera jugà a la divisió d’honor entre les temporades 1984-85 i 1991-92
Federació Catalana d’Esports per a Disminuïts Psíquics – ACELL
Esport general
Organisme que regeix la pràctica esportiva de les persones amb discapacitat intel·lectual a Catalunya.
L’any 1971 es creà l'Associació Catalana d'Esport i Lleure per a Disminuïts Psíquics ACELL, amb l’objectiu de coordinar i fomentar l’esport i el lleure de diferents entitats dedicades a persones amb discapacitat intellectual Sebastià Llopis Rotllavet en fou el primer president El 1982 passà a ser considerada una agrupació esportiva i el 1997 fou reconeguda oficialment com a federació esportiva Segueix la filosofia de la Special Olympics, que fomenta i premia la participació de tothom i busca la millora de la qualitat de vida i la inclusió social de les persones amb discapacitat intellectual…
obertura acústica
Música
En molts cordòfons, forat practicat a la caixa de ressonància per comunicar l’aire interior amb l’exterior.
Així, la vibració del primer pot trametre’s a l’exterior En acoblar-se tots dos espais, el so resultant és determinat per la capacitat i facilitat de vibració de tot sistema Indirectament, la comunicació de l’aire interior de la caixa amb l’exterior redueix l’increment de pressió, tot afavorint l’elasticitat de la taula harmònica En la majoria dels instruments cordòfons amb taula harmònica de fusta s’hi practiquen tradicionalment forats circulars En els cordòfons amb mànec, tant si són pinçats com d’arquet, s’hi solen practicar diferents obertures centrals o…
Bernat Balle i Amengual
Literatura catalana
Cristianisme
Escriptor.
Exercí de sacerdot i es dedicà a l’ensenyament Publicà diversos escrits sobre temes populars mallorquins, entre els quals Taula de ditxos, frases i refrans mallorquins 1899, Diccionari de sinònims mallorquins 1899, Sopes escaldades i pancuit 1899, Agranadures, espigolades i axarnons 1899 i Nociones de Historia Sagrada 1916
,
Jaume Costa Margarit
Esport general
Dirigent esportiu.
Fou president del Rugby Club Cornellà 1947-51 Aconseguí que l’entitat tornés a l’activitat després de la Guerra Civil, gràcies al retorn de diversos jugadors Creà també una secció d’atletisme, una d’hoquei, una de tennis de taula, una de ciclisme i una de futbol
Pasqual Hortoneda
Pintura
Pintor.
Germà de Mateu Hortoneda És documentat a Osca, des del 1423, i a Saragossa 1433-37 És autor del retaule d’Embid de la Ribera 1437, del qual resta la taula de Sant Antoni Abat , que el relaciona íntimament amb l’obra de l’hipotètic Mestre de Lanaja
Binicodrell
Antiga possessió del municipi des Mercadal (Menorca).
Subdividia posteriorment Binicodrell de Baix , més pròxim a la costa, amb un talaiot, i, prop del turó de Binicodrell 126 m alt, on el 1769 fou fundat el nucli des Migjorn Gran, Binicodrell de Dalt o de Darrera i Binicodrell Nou , on hi ha, igualment, talaiots i una taula amb recinte
Pere Cabanes
Pintura
Pintor, actiu a València entre el 1472 i el 1538.
Fou seguidor de l’estil quatrecentista italià Entre les seves obres hom destaca el retaule de la capella de la Generalitat de València 1493-94, el retaule principal de l’església de Nostra Senyora de Jesús 1506 i la taula de La santa cena , actualment a l’ajuntament de València
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina