Resultats de la cerca

Fundà El Tarraconense , dirigí El Tio Nelo 1862 i collaborà al Calendario Profético , El Radical i fou redactor de Los Dos Reinos 1864-66 Afiliat al partit progressista, formà part d’una partida armada el 1868 i ocupà càrrecs burocràtics subalterns Escriví poemes costumistes i satírics i estrenà els miracles Lo fanàtic de Traiguera 1863 i La veu del cel 1863

Protegit pels califes de Bagdad, sobretot per al-Waṯiq Ultra la seva veu, magnífica, fou un excellent compositor i musicòleg És autor d’un recull de cent melodies Ihtiyar min al-Aġanī li-l-Wātiq Sembla que, per qüestions professionals, provocà l’emigració al Magrib del seu deixeble Ziryāb, que tanta influència tingué en el nou desenvolupament de la música andalusina

Estudià a Anvers i a Londres, i collaborà en  La Veu de Catalunya , La Publicitat i El Matí  Formà part de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat Poeta del simbolisme noucentista, influït pels francesos, publicà En el llindar 1918 i Instants 1924, dos volums de poesia propers a l’evolució del Noucentisme i d’influència carneriana

La cara del mascle és blava i la de la femella, marró Habita a Austràlia i és gregari i nòmada És molt estès com a ocell de gàbia i pot aprendre a imitar la veu humana Importat per primer cop el 1840 a Anglaterra, hom n'ha aconseguit, selectivament, una gran quantitat de colors i tons verds, grocs, blaus, blancs, etc

Fou deixeble de Ravel, Schönberg i Webern Compongué una Simfonia per a veu parlada i orquestra 1958 i una Serenata per a baríton i vuit instruments 1958 Com a teòric escriví Histoire de l’opéra 1957, Introduction à la musique de douze sons 1949, Thinking for Orchestra 1958, Le compositeur et son double 1971 i Les Fantômes de l’opéra 1973

Professor al conservatori “Ferenc Liszt” de Budapest, és un representant prestigiós de la música contemporània a Hongria El desenvolupament del seu estil propi es produí arran del seu viatge d’estudis a París, els anys 1957-58 Escriví cançons, peces per a piano i composicions de cambra És autor de la cantata a una veu Les dites de Péter Bornemisza 1968

Treballà per al diari La Veu de Catalunya Residí a París, on perfeccionà el seu ofici i, en tornar, fundà la impremta La Neotípia i, amb el seu germà  Lluís Millà i Gàcio , la Llibreria Editorial Millà 1901 Publicà L’art de la impremta a Catalunya 1949 i El Libro del Corrector , a més de nombrosos articles sobre arts gràfiques

Representa l’enregistrament d’un dels recursos que ofereix, primàriament, el llenguatge oral i que consisteix a reforçar la tonalitat de la veu a fi d’indicar l’interès especial que hom vol atribuir a un enunciat En la llengua escrita el caràcter exclamatiu és assenyalat amb el signe admiratiu al final del període d’aquest caràcter no hi vull anar

Comprèn una antena parabòlica, d’uns quants decímetres o metres de diàmetre sovint 1,8 m, un capçal de radiofreqüència i un equip de processament digital mòdem i subsistema de processament del senyal en banda de base, capaç de fer la interconnexió amb diverses menes de terminals d’usuari o de xarxes terrestres, per a veu, dades, fax o videoconferència

Gràcies al productor James W Guercio, fou un dels grups més populars dels EUA i el primer a incorporar amb èxit una secció de vents Des del primer disc, Chicago Transit Authority 1969, sorprengué per la força de les seves cançons i la cohesió dels seus components Fou una formació contracultural fins l’any 1976, moment a partir del qual els seus components es decantaren per les balades romàntiques i el pop estàndard